dijous, 16 de desembre de 2010

Pastissets de Nadal

La fred d’aquests dies ja ens anuncia la proximitat del Nadal i de la resta de festes d’hivern que hi van associades. Creences religioses apart, es tracta d’una etapa especial de l’any en molts aspectes i també en el gastronòmic.
Encetem així una sèrie de posts dedicats a les especialitats culinàries locals, siguen o no exclusives d’un lloc determinat. Es tracta de recollir menjars populars que tradicionalment s’han fet a casa, associant-los a una data o festa concretes. No és la primera vegada que tractem de deixar constància d’una preparació que roman en la memòria col·lectiva local des de temps immemorial, (en aquest cas de clara influència morisca) intentant així contagiar-vos l’interés per la seva necessària continuïtat. I és per això, que tot i que ací no solem oferir receptes, farem alguna alguna excepció per tal d’animar-vos a que es poseu el davantal i el que és més important, a que impliqueu i il·lusioneu en la tasca als més menuts de la casa.
Amb el nom, els PASTISSETS DE NADAL ja reflexen que són exclusius d’aquesta època de l’any. Tot i les passions que desperten, acaba Nadal i s’obliden fins l’altre any. Les combinacions són varies: d'ametla o de cacaua (pelada o amb pell, pastada amb o sense ou i amb barreja de farina de blat o no), de sagí o d’aiguardent. Amb el farcit de moniato o cabell d’àngel. Cadascuna de les opcions té els seus entusiastes i detractors.

La recepta següent, amb la massa escaldada d'ametlla (peluda) i confitat de moniato, és la més senzilla i pel nostre gust la que més ens fa gaudir de l’ingredient protagonista. Pot ser no tinga la finor i elegància de l'ametlla pelada, però tot es qüestió de gustos i sensibilitats. Al cap i a la fi, en la llista de dalt haureu vist les nombroses combinacions possibles, i per alguna ens havíem de decidir.

Ingredients per a dues llandes de pastissos, amb una relació de sucre més baixa del que és habitual, per tal de no disfressar la resta de sabors.

Per a la pasta
500 gr. d'ametlla
0,2 l. d’aigua
200 gr. de sucre

Pel confitat (n’he sobrarà)
500 gr. de moniato
200 gr. de sucre
Opcionalment s’hi pot afegir una mica de ratlladura de llima i/o canyella.

Per a la base
Neula


Pel confitat, introduïm els ingredients corresponents al thermomix, programant 30 minuts a velocitat 2 i temperatura màxima.
Per fer la pasta, posem a bullir l’aigua amb el sucre, remenant de tant en quant per a que es disolga bé. Quan alce el bull, apaguem el foguer, afegim l’ametla i remenem bé fins que quede una pasta homegènia.

      La neula es talla en forma de “D” i grandària aproximada a la base de mig got.
Una vegada refredades les preparacions, pastem boletes de massa d’aproximadament 20gr. que després aplanem, farcim i enrotllem sobre les porcions de neula retallades, per a la qual cosa ens deurem ajudar d’una llàmina de plàstic.
Si el temps no és humit, els podeu deixar assecar a l’aire lliure durant uns dies, fins que adquereixquen la textura desitjada. Però si teniu pressa, o fa mal oratge, amb un lleuger colp de forn quedaran llests per menjar.

3 comentaris:

  1. A Jose J. Briones Vicens li agrada.
    Jose J. Briones Vicens: T'has deixat la foto de l'ampolla de Marie Brizard que fa l'acompanyament.
    divendres a les 11:39
    Vicent Torres: El post va referit a la fabricació més que al seu consum. De fet, els de la foto estan acabats de fer, encara tendres. De tota manera, mai m'ha paregut una combinació encertada...
    divendres a les 15:01
    Roig Gregori: he vist que en Pego feu els pastissets amb atmetlla amb pèl. a Oliva els fem sense pèl. Provaré a fer-los així. Recomane acompanyar-los amb mistela.
    divendres a les 19:27
    Rosa Maria Llopis Cardona: Jo n'he faig però amb aiguardent. Prova a fer-ne i a mes prova a fer yemes, ja diràs!!!! Jo hui a fer torró.
    Ahir a les 15:31
    Vicent Torres: David, l'ametla peluda sols és una de les diverses opcions, en realitat la majoria de gent fa servir la pelada
    Fa 7 hores
    Vicent Torres: Rosa; Els d'aiguardent no són sant de la meva devoció, però la resta del que dius té molt bona pinta, ja ens explicaràs com ho fas
    Fa 7 hores
    Vicent Torres: En quant a l'acompanyament, entre les propostes que feu, m'agrada més el moscatell que l'anis, però posats a triar optaria per un generós de Pedro Ximénez, el de Lustau, per exemple. O per perqué no? un fondillol de Monòver...
    Fa 7 hores
    David Roig Gregori: Tu si que saps, un fondillón de Poveda. Mel!!!!
    Fa 5 hores · M'agrada

    ResponSuprimeix
  2. Felicitats per la teua recepta .Respon exactament a la tradicional recepta que jo he menjat tots els anys des de que era xicoteta.
    Enhorabona

    ResponSuprimeix
  3. Gràcies pel teu comentari afalagador! M'alegre que t'haja servit...

    ResponSuprimeix