dilluns, 6 de desembre de 2010

Sopar de BCHEFS a El Xato. 2/12/2010.

El Xato és un restaurant, quasi centenari, situat al centre de La Nucia, que amb el pas del temps ha anat evolucionant per consolidar-se en l’actualitat, com una de les millors opcions d’alta cuina a la Marina Baixa. Per altra banda, Bchefs és una associació formada per alguns dels caps de cuina amb més renom de Benidorm i el seu voltant, que entre les activitats que realitza hi ha uns sopars itinerants fets a varies mans, pels seus membres. Fa uns dies assistíem a un d’aquests interessants esdeveniments, l’organitzat al restaurant dalt referit, una activitat col·lectiva de col·laboració mútua que deuria de servir d’exemple a altres àmbits professionals, en aquests temps tan complicats on tothom necessita de l’ajut de tothom.











Una vegada coneguts els antecedents, passem a detallar cada plat junt a la nostra, sempre gens pretenciosa, opinió personal; Com a primer snack es va servir “Caballa en sal gris con coliflor encurtida y pil-pil de tomate”, ració de proporcions ínfimes on destacava una saborosa caballa sobre un fons de tomaca a qui li faltava frescor i força. Seguia l’anomenat “Sushi Valenciano”, una original i divertida proposta ben executada i molt saborosa on s’havia embolicat un suculent arròs de verdures amb les algues i la tècnica del conegut plat japonès a qui fa referència el nom. Seguirem amb l’entrada freda, “Carpaccio de gambas con níscalos y salsa de erizos”. No trobem paraules amb les quals descriure l’espectacular explosió de sensacions gustatives que despertava tant cadascun dels protagonistes per separat, com l’excel·lent combinació de tots tres. –Sabor, sabor i sabor, i no se quin millor! - Sens dubte el plat que més ens va agradar. Continuàvem amb l’entrada calenta, “Huevo mollet inyectado con aroma de trufa, rebozado en harina de boletus y su sombrero”. No es la primera vegada que ens referim al protagonisme que està assolint darrerament l’ou als menús d’alta cuina. Al respecte d’aquest podem dir que el resultat presentava un espectacular i efímer resultat ben concebut i aconseguit tant a nivell creatiu i estètic com d’execució i conjunció de sabors i aromes. Potser, amb l’ou una mica menys fet, el plat encara hagués millorat més, però… s’hagués pogut mantenir dret i suportant el pes del barret? D’aquesta manera, arribàvem al deficient plat de peix “Lomo de merluza con verduritas escabechadas, y mahonesa al romero”. Si ens volien sorprendre amb un plat més vist que el tebeo, la matèria prima i execució deuria haver esdevingut un resultat sublim; un peix massa fet i una anomenada “mahonesa” massa caldosa sumaven un pèssim resultat que més val oblidar i on sols es salvaven les innocents boletes de verdura autòctona. I després, la carn, el torn de l’amfitriona amb la “Terrina de ternera i encurtidos”, una ultratendríssima configuració de carn desfilatxada i barrejada amb greix, on tot i la potència del sabor constituien una llastimosa decepció pels que ens agrada mossegar. Ja acabant, es servia un pre-postre de pinya colada, i com a postre dolç “Chambi de queso fresco con arándanos” Tot i la poca originalitat del plat, reconeixem una encertada execució amb bon i golós resultat.

Moment de la salutació dels protagonistes, al acabar de servir el sopar. D'esquerra a dreta: Cristina Figueira y Francisco Cano de El Xato, Gema Penalva de Llum de mar, Oscar Marcos d'OM Taller Gastronòmic, Basilio Corral d'Art a la Cuina, José Miguel Tortosa de Taita i Pedro Gras de Belvedere.
El vins d’acompanyament, als que no s’ens va oferir alternativa, de forma explícita, foren tots de Vicente Gandia Pla: Cava, Miracle blanc, Puerto Alicante i El Miracle Art. Sense comentaris. -El gran celler de Paco Cano, que ja coneixem d’altres vegades, conté coses molt millors!
Com a conclusió podem dir que tot i les llums i ombres ací explicades, (algunes disculpables per la complicació que sempre suposen aquest tipus d'esdeveniments) la proposta d'una ajustada relació qualitat/preu, ens resultà més que interessant i li dessitgem llarga vida. -De de ben segur que repetirem algun altre dijous...

2 comentaris:

  1. Hola VTorresB. Si que la bodega de Paco tiene cosas mejores, mucho mejores, pero este día se trataba de maridar con los vinos de Gandía. La verdad, a mi no me disgustaron. Sin ser nada del otro mundo, son agradables de beber y frescos.
    Saludos.

    ResponElimina
  2. Bienvenido Smiorgan, te agradezco el comentario. Si hay que salvar un vino, me quedo con el syrah, Puerto de Alicante. El Miracle Art tuve oportunidad de probarlo en un ejercicio con varias copas Riedel diferentes hace menos de un mes y ¡Aunque la mona se vista de seda,...! http://tastatasta.blogspot.com/2010/11/lmg2010-festa-gastronomica-per-tothom.html

    ResponElimina