dijous, 24 de juliol del 2014

Sopart-tast L’Escaleta-Valentín Zusslin 9/7/2014.

Als peus del Montcabrer en una fresqueta nit d’aquest juliol varem poder gaudir duna vetllada ben especial, amb els vins de Valentín Zusslin i el menjar i savoir-faire de L’Escaleta. Però anem per parts:


Valentín Zusslin és un productor de vins francès del Sud d’Alsàcia. La presentació va estar a càrrec de Marie Zusslin, traduida pel representant de l'empresa importadora, Hugo de Must of Wines s.l., i segons la informació facilitada són pioners en conreus biodinàmics entesos com a un element integrador més dintre de l'espai físic. Fins al punt que en l’actualitat estan fins i tot reintroduint els treballs del camp amb animals, com a mode de retrobar-se amb els orígens i de complementar altres aspectes de l’entorn que ocupen, ja que en la seua filosofia consideren totes les parts de l’ecosistema i habitat de manera conjunta.
Els seus vins gaudeixen de l’etiqueta d’agricultura biològica i molts d’ells no contenen ni sulfits. També poden presumir de ser la 13ena. generació de la seua família que conrea el ‘Domaine Zusslin’ des de 1691, format ara per les finques: 'Bollenberg', 'Clos Liebenberg' i 'Grand Cru Pfingstberg'.


A L’Escaleta no caldria presentar-los, però per si encara hi ha algun lector que no els coneix, podríem dir que són un restaurant de Cocentaina amb més de 30 anys d’història que actualment compta amb una estrela Michelin.
Un local que ha sabut adaptar-se al pas del temps i que ja ha assolit de manera ben enriquidora el primer relleu generacional, que ha deixat la cuina en mans de Kiko Moya i la sala en les de Alberto Redrado. En ell es practica una cuina d’autor ben arrelada al lloc on estan, que té en compte a parts iguals les tendències més innovadores i actuals de l’alta cuina i els productes que els dóna la terra amb el del llegat històric que els acompanya.
Tot això, en plena comarca del Comtat, en la vesant Sud-Oest d'on neix la Serra de Mariola, i en un entorn on tots els detalls estan pensats en aconseguir el màxim gaudi del comensal.


Pel que fa al sopar-tast, fou una combinació on el restaurant va intentar aproximar-se als vins presentats amb propostes culinàries que els complementaren, enriquint-se mútuament les parts enològica i gastronòmica. Fou una barreja de plats que formen part de la carta actual amb altres pensats a posta i els comentaris, que no faltaren al llarg de l'àpat, foren el millor testimoni de que s’aconseguí plenament.
A la imatge que continua a aquest paràgraf hi han tots els plats, amb els vins que es serviren, i per tant no anem a repetir-nos enumerant-los, però per esmentar els que més ens varen agradar, parlarem de la crema de mostassa, contundent i atrevida; i l’anguila fumada, saborosa i molt ben acompanyada. –Això, si! Tot, amb permís de la mantega de romer i el pa de la casa...-
Respecte als vins, els dos de Riesling foren a nivell personal els que més m’agradaren. Menció apart mereix també el formatge Rufino, d’Extremadura, per davant dels tres d’Alsàcia, des del meu punt de vista, i la falsa Tatin, aquesta acompanyada per un vi extret de vinya afectada amb Botritis, que sols elaboren molt de tant en quant.

diumenge, 13 de juliol del 2014

Tast de 28/03/2014. Vins de Canàries.

Poc a poc anem acabant amb els tasts que se'ns havien quedat endarrerits: Tot i que els vins més reconeguts de les Illes Canàries solen ser blancs, i en especial els Malvasia, el tast de març estigué dedicat a conèixer també alguns dels negres que es fan allà. I és que hi són 7 illes, però –ni més ni menys que deu denominacions d’origen!: Abona,  Tacoronte-Acentejo, Valle de Güímar, Valle de La Orotava, Ycoden-Daute-Isora, El Hierro, La Palma, Lanzarote, Gran Canària i La Gomera (les cinc primeres són de Tenerife). Malgrat aquesta diversitat, que hi ha qui l’assenyala com un problema gran d’identificació en el mercat, els vins canaris sempre han tingut una comercialització complicada fora de l’arxipèlag. I de fet, suplir aquest desconeixement  fou un dels reptes marcats per l’organitzador d’aquest tast.
Entre les particularitats que caldria destacar de la viticultura canària hi haurien: la gran diversitat dels micro-climes i sols ocupats (composició, orientació, altitud, orografia,...), els models de conreu desenvolupats moltes vegades per fer front a unes condicions climàtiques i edafològiques ben dures i l’inexistència de fil•loxera.


  • Ariana 2011. El Grifo.  DO. Lanzarote. Cupatge de 70% Listán i resta de Syrah procedents de vinyes criades, com és tradicional en algunes zones d’allà, baix la cendres i els abrics de la pedra volcànica. Pas per bóta de 4 mesos. Color granat de capa mitjana. Aromes minerals, de fruitetes roges, de fullaraca i fongs. Evolució del conjunt a aromes de xocolata i galetes. En boca es torna a notar la mineralitat, una mica punxenc, de volum ajustat i tanins suaus.  Sensació  final de lleugera amargor. El vi que més va agradar de la nit i el considerat de millor relació qualitat/preu.
  • Cráter 2011. Bodegas Cráter. DO. Tacoronte-Acentejo.  Barreja de Listán Negro (70%) i Negramoll criades en fusta durant 6 mesos. Color granat de capa baixa. Aromes balsàmiques i especiades. En boca es manifesta també una mineralitat potent i l’estructura punxenca tot i que de final un poc insípid. Acidesa que li dona frescor.
  • Vino de parcela “La Solana 2011”. Propiedad Vitícola Suertes del Marqués. DO. Valle de La Orotava.  Monovarietal fet exclusivament amb Listán Negro de vinyes de més de 100 anys i plantades amb la curiosa tècnica del Cordón Trenzado. Criança de 12 mesos en roure francès. De color teula de capa baixa, les primeres sensacions olfactives ens traslladaren a l’obertura d’un armari molt antic on algú havia deixat oblidada una bronja de gesmil. Aromes, per tant, florals de flors de tocador entre seques i músties però també de fruita madura. Tot acompanyant a aquests primaris, altres de resina cuir i carn, que evolucionà cap al tabac.
  • Tintilla 2006. Bodega Viñátigo. DO. Ycoden-Daute-Ysora.  100% Tintilla amb 12 mesos de pas per roure francès. El color amarronat ja ens avançà el que més tard ens diria el nas i confirmaria la boca: Defectuós!
  • Tanajara 2008. Bodegas Tanajara. DO. El Hierro. Monovarietal de Verijadiego prefil•loxèrica, amb criança de 6 mesos en bótes franceses. Color ataronjat de capa baixa. Aroma de fruites de licor i laca d’ungles. Retro-nassal especiat (nou moscada i pebre rosa). Sabor exòtic i molt mineral amb sensació final abocada.
  • Candio 2010. Propiedad Vitícola Suertes del Marqués. DO. Valle de La Orotava. 100% Listán Negro amb 16 mesos de criança. Color picota de capa mitjana. Aromes minerals i de tinta xina. Sostés i gustós en boca.

dimarts, 1 de juliol del 2014

De cellers (estiu 2014). Bodega El Angosto

Novament hem tornat a fer una escapada enològica, però ara ens ha semblat que tot el que podríem dir es quedaria curt al costat de la bellesa del lloc en qüestió, així doncs: -Gaudiu les imatges! Ja continuarem parlant de vi...
Sortint d'Ontinyent cap a Fontanars, ens trobem a la vora dreta de la carretera, una casota que de ben segur serà capaç de cridar l'atenció de qualsevol viatger...