divendres, 24 de desembre de 2010

Putxero (un altre menjar nadalenc)

A molts llocs del nostre entorn existeix una llarga tradició (i devoció) pels anomenats plats de "calent". El receptari popular sòl incloure suculentes receptes d'olles plenes on s'ajunten carns, verdures i llegums que després d'una llarga estona de xup, xup,... acaben produïnt exquisits plats d'arrel comuna però amb les característiques pròpies de cada zona. Uns plats contundents i de gran senzillesa on l'èxit està garantit sempre que disposem de bons ingredients amb quantitat i temps suficient per deixar-los coure lentament. Precisament es déu a aquesta abundància d'ingredients, el fet de que històricament vagen associats als dies de fred més assenyalats del calendari, com el que avui ens ocupa, Nadal.
Si ens fixem en aquells que no constitueixen plat únic, requerint més d’un servei per gaudir-los plenament, trobarem entre els més coneguts el nostre Putxero, l'Escudella i Carn d'Olla, el Cocido (Lebaniego, Maragato, Madrileño, Montañes,...), l'Olla Podrida, el Puchero Andaluz, etc... Entre tots ells, hi ha a més una altra particularitat que diferència els de zona mediterrània dels de terra endins i és que ací prenem primer el brou, mentre que la resta el deixen pel final.
Per l'orige de qui escriu, ens toca parlar del Putxero Valencià. Però no anem a explicar cap recepta; Resultaria pretenciós i absurd ficar-nos a explicar quelcom tan conegut i que tanta gent fa bé, a més a més que podeu trobar-la a qualsevol lloc. També cal dir que és variable, admetent certs canvis en verdura (sempre autòctona) i carn (sols aviram, bou i porc). El que si farem serà descriure el seu servei i les característiques que diferèncien al "nostre" d’altres:
- S'inicia l'àpat amb un primer plat fet amb el brou obtés i arròs o fideus, dels més fins.
- De segon, es serveix una font amb les creïlles (senceres o mitges), la pilota (sempre embolicada de col verda, per suposat), la cansalada i la col blanca. (Amb tot açò, els més menuts, i no tant, poden aprofitar per fer una mena de trinxat -boníssim!-)
- Acabarem servint la font amb la carn i la resta de verdures (on no poden faltar penques i cigrons).
Una última anotació que no hi ha que oblidar; La carn es fica a coure sempre crua i en la seva composició mai hi han ni ossos de pernil, ni cap tipus d'embotit.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada