Des
de l'antiguitat, la gastronomia anglesa ha estat molt influenciada per les
relacions amb altres pobles. Primer van ser els víkings, després els romans i
més tard els francesos. Amb els francs-normands van arribar espècies com el
safrà, la nou moscada, el pebre i el gingebre. I durant segles, l'aristocràcia
anglesa sols menjava cuina francesa, per diferenciar-se així dels camperols.
|
Vitrines del food-hall de Harrod's, on algunes especialitats locals esperen comprador |
Amb
l’arribada del període de les colonitzacions i l'Imperi Britànic, de l'est
d'Àsia va arribar el te i des de Índia l'obsessió dels anglesos per les salses
de curri i altres espècies i condiments, que ara ja són part intrínseca de la seua
gastronomia. Amb l'etapa de la industrialització on sols hi havia
temps per treballar, el llarg període de racionament en temps de guerra i ara amb el
domini dels grans supermercats no és d'estranyar la fama de menjar
dolent que tenen els britànics. Per altra banda, la gran barreja de cultures
que actualment conviu a la capital més cosmopolita d’Europa ha acabat de
configurar en London un panorama gastronòmic on s’hi pot trobar amb relativa
facilitat qualsevol especialitat culinària del planeta, la qual cosa també
perjudica el lluïment de la pròpia. Pot ser els exemples més il·lustratius
són els xinesos del Soho i els hindús del Brick Lane.
|
The Clissold Arms, actualment convertit en 'gastro-pub és ben conegut per haver acollit la primera actuació de The Kinks |
Malgrat
tot, hi ha un ressorgiment de les receptes pròpies i els aliments tradicionals,
on creïlles carlotes, pèsols i col continuen sent els protagonistes, utilitzant-se
sempre que és possible els de producció local, de temporada i els ecològics, també anomenats orgànics. Però la cuina anglesa tampoc és d’allò més extens i el llistat
de plats més coneguts és curt (i amb alguns molt pareguts); el Roast beef amb
yorkshire puddings, el Fish & xips, el pollastre Tikka Masala, el
Shepherd's pie o les Sausage Rolls. Aquests darrers, o les empanades de
Cornualles, foren creats per facilitar el transport i consum del menjar en
qualsevol lloc, de igual manera que ara també s’ha desenvolupat moltíssim l’opció
‘sandwich’. En qualsevol cas, és difícil trobar llocs on la cuina autòctona no
estiga barrejada amb els plats internacionals de més èxit. Molts pubs tradicionals
ja s'anuncien com "gastro-pubs" i encara que el menjar anglès no siga el protagonista, s’hi pot trobar sempre algun exemple junt a altres preparacions
més o menys imaginatives.
|
Beef rib pie, de Nicholson's, que ha quedat fora de la llista |
Com
a modesta recomanació, compartim un llistat amb mitja dotzena de plats tastats que ens varen parèixer dignes
de menció, i el lloc on els podríeu trobar:
- Rigatonni d’Stilton i rúcula de The Hilly Kitchen, a Muswell Hill.
- Rostit d’albargines
i Hellim amb couli de tomaca, també de The Hilly Kitchen.
- Chesse-burguer del mercat de Cambridge.
- Llangonisses de Cumberland al Borough market.
London.
- Tortel·linis de Péssols i escalunya amb brots de
pèsols amb menta i salsa verda (pesto) del restaurant de la Tate Modern.
London.
- Filet cruixent
de Corbina, verduretes i salsa Vierge de The Clissold Arms, a Muswell Hill.
L’oferta
de dolços, lligada com es pot suposar a la tradició del te, és capaç de sorprendre en el lloc
més insospitat i és ben mereixedora d’espai a banda. En general, les postres no són gens
empalagoses i hem trobat vertaderes meravelles, dues de les quals ja ocupen un
lloc entre nostres ‘Memorables’(*):
|
Apple & berry crumble amb pouring cream de The Clarence |
- Goosberry fool & haselnut praline(*) de The Fire Stable, a Wimbledon.
- Macaron de xocolate de les pastisseries Paul’s.
- Very Berry Chesscake de Waitrose Supermarket.
- Pastís de maduixa(*) de Borough Market. London.
- Apple
& berry crumble amb pouring cream
de The Clarence. London.
Supose que hi haura un III, IV, V.
ResponEliminaCasi un mes dona per molt.