dimecres, 24 d’abril de 2013

Projecte d'una Nova Ordenació pel Territori Vitivinícola Valencià (I)

El saló d'actes de l'ajuntament de Teulada va acollir, el passat divendres 19 d'abril, una xerrada-presentació del projecte "Per una Nova Ordenació del Territori Vitivinícola de la Comunitat Valenciana", en la que varen intervindre Joan C. Martín, l'autor d'aquest, que és enòleg i escriptor, i Ferran Gregori, enginyer tècnic agrícola i responsable del sector vinícola de la Unió de Llauradors. Per la seua banda i una vegada més, la premsa es va conformar jugant la setmana d'abans al titular fàcil i sensacionalista, per quedar-se després al marge.
La primera part de la intervenció va estar conduïda per Joan Clotaldo, qui començà fent una referència històrica al camp valencià en general, i a la part vinícola en particular; parlà de les llums i les ombres que han anat afectant-li en els darrers segles fins acabar deixant-lo com està ara. D'alguns vins històrics avui desapareguts, com per exemple el Carló, immers ara en un procés de recuperació que pateix tots els impediments possibles per part de l'administració autonòmica. Després ens va fer una exposició de la ben coneguda ordenació actual, fruit d'uns criteris més administratius que vitivinícoles, i que representa una llosa pels petits productors a l'hora de diferenciar-se amb criteris de qualitat front a l'avantatge pels grans fabricants de vins de gran tirada, de pitjor qualitat i a baix preu. I acabà presentant la seua proposta al respecte.
A continuació parlà Ferran, qui ens ensenyà un document ben complet fet amb dades estadístiques oficials on demostrava el paper que té el vi valencià en el panorama estatal, i d'aquest conjunt a la resta del món, testimoni d'una realitat terrible que ningú mostra: el vi espanyol ha apostat pel "low-cost" com a model comercial, i en aquest model, el valencià ocupa els llocs capdavanters; la qual cosa fa que encara que cada vegada se'n venga més, és a menys preu, i amb això esdevé l'empobriment progressiu del valor econòmic de la producció. Ben diferent del que s'aconseguiria amb un producte amb un bon valor afegit. Per altra banda, ens mostrà també estadístiques oficials on s'apreciava claríssimament una tendència creixent de la demanda de productes de qualitat més alta, molt al contrari del camí seguit fins ara. Coincidint amb l'exposat per Joan, Ferran també defensà que la reordenació del mapa vitivinícola valencià amb criteris de terroir és l'única coherent i afavoridora dels interessos col·lectius dels productors. I de com aquesta podria suposar el rellançament d'un producte amb potencial enorme, al que sols li falta millorar el seu prestigi amb un major reconeiximent propi i diferenciador. I front a tot això, el xoc que suposen els criteris immobilistes d'una administració autonòmica que no ha sabut evolucionar en el desenvolupament de noves DDOO, com si han fet quasi totes les demés comunitats autònomes, més exemptes d'aquesta sobreprotecció dels interessos dels grans elaboradors en contra dels petits productors. -Segur que us sona aquesta història d'altres àmbits, no?-
La iniciativa ens sembla del tot encertada i des d'ací també volem afegir-nos-en donant-li el nostre humil recolzament. Tant de bo en reba molts més i algun dia esdevinga en realitat! Ho deixem ja, per no allargar massa aquest post, però queda oberta una sèrie amb uns altres on anirem mostrant-vos els detalls d'aquesta proposta amb l'ajut dels documents que ens han facilitat els propis ponents.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada