dimarts, 14 de maig de 2013

Tast de 10/05/2013. Syrahs (Viña Cairent 2012, Finca Antigua Syrah 2009, Solo 08 Syrah 2007, Barbazul 2010, Chivite Selección Especial Finca de Villatuerta 2010, Habla diez 2010, ...)

La Sirà fou la protagonista del darrer tast, una de les varietats de raïm més controvertides i probablement la que ara mateix gaudeix de més projecció arreu de l'Estat.
La grafia més comuna és Syrah, però també podem trobar-la com Shiraz, Sirà, Sirah,... Malgrat aquest nom que li aporta certa dosi d'exotisme, és una varietat autòctona de la vall del Roine, a França, on originàriament s'anomenà Hermitage i on té una història llarga i ben documentada. Algunes teories situen el seu origen primer a la ciutat persa de Shiraz, des d’on els fenicis primer i els creuats després, personificats en la llegenda de l’ermità Guy De'Sterimberg, la dugueren al tornar de Palestina. (Cal dir que des d'aquesta ciutat del Sud d'Iran fins Jerusalem hi han vora 2.300 km.) Altres situen l'origen a Siracusa, a Sicília, d’on fou duta a la Gàl·lia per les legions de Probus, al segle III. Però sembla que ambdues es basen sols en qüestions de coincidències toponímiques. El veritable origen es va demostrar per mètodes més científics a 1998, amb un anàlisi d'ADN que va concloure en que la Sirà és fruit del creuament de les varietats Dureza i Mondeuse Blanche, autòctones de L’Ardèche i Savoie, respectivament. De tota manera, encara queda obert l'assumpte de saber quan es va produir aquest, pels que vulguen continuar especulant...
En 1832 va ser introduïda a Austràlia per l'escocès James Busby, on progressivament va anar convertint-se en la més popular de les varietats de raïm negre i aconseguint una fama gran que comportà la seua expansió mundial definitiva. Les lloances recollides han fet que des de fa dues dècades la Sirà ocupe un lloc al top 10 de les varietats més conreades al món. Molt probablement, en aquest viatge d’anada i tornada, a l'anomenat 'Nou món', siga on s’ha originat l'actual nom, en perjudici de l’original. Un dels exemples més il·lustratius potser el francès, on a 1968, i segons la viquipèdia, existien només 2.700 hectàrees mentre que a l'enquesta vitivinícola de 1999 se'n va comptabilitzar 50.700. -I és que als S.XVIII i a la primera meitat dels XIX, la major part d’Hermitage s’emprava per a barreja amb els vins de Bordeaux... No us sona aquesta història?-
La Syrah és una varietat negra amb un penjoll de mida mitjana i compacte. El gra és menut, de pell prima, forma ovalada i color blavós. És un cep resistent i de conreu fàcil, ben adaptat a terrenys assolellats, ideal en sòl pedregós de granit. Amb ella es poden elaborar vins de qualitat, fins i tot amb rendiments mitjanament alts.
El vi que dóna és opulent i de color fosc, amb una gamma ampla de notes aromàtiques que depenen del clima i dels sòls on es conrea, així com altres pràctiques vitícoles escollides (violetes, fruites silvestres, xocolate, cafè, pebre negre,...). En boca solen ser vins robusts i estructurats, que tenen una bona capacitat d'envelliment amb la que adquireixen una aroma fumada.
Ha estat àmpliament utilitzat com a raïm de barreja en molts països a causa del seu fruit carnós de paladar mitjà, que ajuda a l'equilibri de les debilitats d'altres varietats, donant un vi més "complet". En aquest sentit, s'han obtés molt bons resultats als cupatges amb Garnatxa, Ull de Llebre o Monestrell; al post del tast precedent ja diguérem alguna cosa sobre açò.
Molt són els Sirà que han passat ja pels nostres tasts, però cap d'aquests havien estat abans. Anem amb ells:
  • Viña Cairent 2012. Bodegas Alonso Sanz. Vall d'Albaida, País Valencià. Vi jove 100% Syrah. Color granat lleugerament tèrbol i poc cobert. Aromes florals, vegetals d'eucaliptus i de pebre negre, pròpi de la varietat. En boca, concentrat però simple i amb tanins aspres. Curt.
  • Finca Antigua Syrah 2009. Bodega Finca Antigua. D.O. La Mancha. Monovarietal de Syrah amb 8 mesos de criança en bótes de roure francés. Color granat de capa mitjana. Aromes de xampinyó i alcohòliques que més avant donàren pas a notes fumades. Bon pas per boca, però final excessivament àcid.
  • Solo 08 Syrah 2007. Bodegas Aragonesas. D.O. Campo de Borja. Vi fet amb el 100% de Syrah i criat en fusta durant 7 mesos. Color robí lluent, de llàgrima densa. Aromes vegetals (romer i fulles de tabac) amb retronassal de xocolate i pebre. Evolució aromàtica a goma cremada. De caràcter variat en boca, ajustat de volum i molt fresc. Durada llarga.
  • Barbazul 2010. Huerta de Albalá. V.T. Cádiz. Coupatge de Syrah amb Merlot i Cabernet Sauvignon i Tintilla de Rota amb criança de 5 mesos. Color granat de capa mitjana, lluent i glicèric. Aromes balsàmiques (de càmfora), de fruita molt madura (compota) i garrofa. Evolució especiada cap a notes de regalèssia. De caràcter variat en boca, i ben equilibrat amb una acidesa i dolcesa ben compensades. De glop molt agradable, fou triat per unanimitat com el de millor relació qualitat/preu. L'únic no monovarietal del tast.
  • Chivite Selección Especial Finca de Villatuerta 2010. Bodegas Chivite. D.O. Navarra. Monovarietal de Syrah amb 12 mesos d'estada en bótes de roure francès. Color picota de capa mitjana. Aroma de matolls humits, fruitetes roges i notes minerals. En boca, complementari, harmònic molt saborós i de final llarg. El millor de la nit, sense discussió!
  • Habla diez 2010. Bodegas Habla. V.T. Extremadura. Monovarietal de Syrah amb 12 mesos de criança. Color cirera d'intensitat mitjana. Aromes primaris balsàmics i de floridura, evolucionant a xocolate i alcohol. Retronassal de fusta (ebenisteria, caixa d'havans) i tabac. Complex, concentrat i de tanins sedosos, encara que de sabor massa melós, la qual cosa deixa sensació final de dolcesa.
Pel sopar de després del tast, on el plat principal fou la xulla de vedella, s'obrí una ampolla de La Champine 2010, Domaine Jean-Michel Gerin, I.G.P des Collines Rhodaniennes, amb la que poguérem conèixer el caràcter d'aquesta varietat en el seu lloc d'origen primer.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada