dijous, 27 de març de 2014

BON AMB. Xàbia


Per novembre rebien la seua primera 'estrel Michelin', i en conseqüència la fama se'ls ha disparat. Però el local ja duia més de dos anys treballant discretament, des de que va obrir les portes a l'estiu de 2011. El negoci està conduit per Alberto Ferruz a la cuina i Pablo Catalá a la sala, i ocupa un antic restaurant situat a la carretera de Benitatxell que s'amplià i renovà completament canviant-li fins i tot el sentit de l'accés, i on la decoració, tot i que busca línies d'arquitectura contemporània, no deixa de recordar-nos que estem al mig del camp. Bones vistes al Montgó cap a l'exterior, i dins un celler de vidre ben visible des de tot el menjador, com ja va sent més que habitual a qualsevol bon restaurant que pretenga ser-ho.
Estiguérem un divendres de març a mig dia, i com que sols hi havien tres de les taules ocupades ens va rebre tot l'exercit de cambrers amb un gran esforç col·lectiu per agradar. Inspeccionada la carta, ens decidírem per allò que no ens havien oferit, tot i estar anunciat en un cartell de la porta: el menú de la 5ena. edició de les jornades gastronòmiques 'Xàbia al plat'.

Després de la comanda, començaren a arribar els plats: Snacks e Infusión Mediterránea, safata d'aperitius de creació on ja es notaven les ganes de sorprendre; sabors del nostre entorn lleugerament barrejats amb agradoses notes especiades i orientals que es fan presents però sense arribar a l'extrem de disfressar el gust original. Tot seguit, Perlas de Valencia, Boniato y Limón, o una ostra condimentada amb cítrics i escuma; l'ostra era excel·lent i per tant el plat no estava gens mal, però tot i a risc de resultar simples podríem dir que sense res també ho hagués estat. -Ho senc però respecte a ostres i gambes, personalment pense així!- Vingué després el Moja Pan de Ventresca de Atún y Gel de Tomate Asado, un plat que abans de regar-lo amb el 'gel' ens recordà estèticament al ben conegut 'dripping di pesce' de Gualtiero Marchesi; conjunt ben aconseguit amb una saborosa tonyina tractada amb encert, bon sabor i millor textura. Com a Verduras Primaverales y Carbonara de Apio Nabo y Hierbas, ens serviren uns espàrrecs blancs, també en perfecta harmonia amb la resta d'ingredients del plat. Arribats a aquest punt es passà per la nostra taula el xef, amb qui tinguérem l'oportunitat de comentar la gosadia d'incloure un plat d'espàrrecs blancs, tan complicats de fer-se acompanyar, i felicitar-lo per haver-ho aconseguit amb èxit. Per la seua banda ens ho justificà dient que té molt bona relació amb un productor que li'n envia des de Nafarroa quan estan en temporada, per la qual cosa no vol deixar passar l'ocasió de treballar també amb ells, com a producte de qualitat màxima. D'aquest plat destaquem també la carbonara de nap -brutal!- Però no les làmines de trufa que no passaven de decoratives... Continuà l'àpat amb el Taco de Ternera amb mel i mostassa, bona carn però sense aspectes especials que destacar. Si però les postres, on ens dugueren una Coca Maria acompanyada de dos gelats, llaminadures i floretes comestibles -Magistral combinació!-. Fi de festa amb café i petit fours.
Els vins servits durant l'àpat estaven inclosos amb aquesta proposta gastronòmica i foren Murviedro Colección Sauvignon Blanc,  Murviedro Colección Tempranillo i un Moscatell de procedència no identificada; més que correctes tots tres.

Com a conclusió, podem dir que és un lloc interessant que cal conèixer, on trobarem una cuina que respon a expectatives altes, que està feta amb productes i preparacions que s'esforcen per recordar la terra on estan, però també sàviament combinats amb lleugeres aportacions artístiques que aconsegueixen transmetre el toc personal del cuiner, molt definit en sabors i textures on hi ha sempre la presència discreta d'àcids i espècies com una constant que arriba a funcionar com a fil conductor entre els diferents plats. Presentacions molt acurades també en uns plats d'autor on sols se'ls pot criticar que les racions, tot i ser d'un menú llarg, són lleugerament curtes. El tracte és molt professional, però en ocasions resulta excessivament rígid i protocol·lari. Però malgrat aquests petits detalls el resum és força positiu, així que com ho tenim prop tornarem a anar-hi i seguirem parlant-ne, d'una evolució que els desitgem en alça.
Acabem amb unes poques imatges preses als plats, durant el dinar...






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada