No crec que ningú qüestione el poder d'una etiqueta en qualsevol decisió de compra d’un producte. Però
de vegades n’hi ha que aconsegueixen arribar més enllà, esdevenint vertaders símbols. I així, entre
les avinenteses de l’any que acabem d’estrenar està la del 20é aniversari de la
creació de la que sens dubte és l’etiqueta més icònica dels vins valencians. Parlarem, per tant, d’ella, del seu creador, del celler
i per suposat: del vi que representa!
I quina millor manera de començar que transcrivint les paraules que li dedica el propi autor?: “És rectangular,
blanca, amb 21 forats de vi en formació de singlot. El celler, el nom i les
quatre xifres de l'anyada. Respon a un moment clau en la història recent del
vi, quan a finals dels 90 una nova generació d'enòlegs i joves viticultors
lluiten per fer-se un lloc al mercat, els seus projectes vénen carregats de
sinceritat, processos naturals, varietats autòctones, expressió del sòl i
respecte per la terra. Abandonant els beuratges vells, els títols nobiliaris,
els casalots i castells, la cal·ligrafia medieval i les vores enrotllades de pergamí.
Maduresa forma part fonamental d'aquest crit imparable que va transformar la
manera d'entendre i fer vi a aquesta vora de la Mediterrània als inicis del
segle XXI. El seu gràfic pretén posar imatge a aquesta nova realitat sincera, potent,
sense artificis, amb l'orgull de ser filla de l'esforç i el respecte per la
terra i la cultura. I és senzilla!
La senzillesa existeix en la veritat, i a la veritat s'arriba a través del
coneixement del precedent i de la sinceritat projectual. Acaçant constantment
la síntesi, buscant aquell grafisme que recull l'essència de l'encàrrec, que és
capaç de reclamar atenció i fixar-se en la memòria del receptor. És qüestió
d'estalvi energètic, ningú no disposa de temps per aprendre, ha d'aprendre'l i
retenir-lo en fraccions de segon, per tant, a menor complexitat, més velocitat.”
-Amen!- Res més que afegir-hi...
Certament, aquesta darrera frase ben
bé pot reflectir tota l’obra de Dani Nebot. És un especialista en dibuix
publicitari, autor d’imatges corporatives que fan servir un llenguatge visual
clar i efectiu, amb simplicitat de formes i síntesi lineal grans. Amb un enorme
prestigi internacional ja a l’esquena. I nombrosos premis a la seua tasca,
com el Nacional Espanyol de Disseny (1995), entre molts altres. En el
camp institucional, formà part de l’equip que creà el logotip de la Generalitat
Valenciana i també la seua renovació recent. Darrerament ha estat responsable
del disseny dels distintius dels punts de vacunació COVID i també del logotip
de l’any fuster –cagada del lema, inclosa, tot siga dit-. En el camp del vi, a
més de quasi totes les referències de Celler del Roure, ha dissenyat també
etiquetes per a Javi Revert, La Comarcal, Casaloalto, Luís Corví Coloma, Vinos
de Terruños, la Unió de Llauradors i Ramaders del País Valencià i Bodega
Valdelosfrailes.
Pel que fa al celler, ja els dedicàrem un post en el seu moment i per no allargar-nos més, sols direm
que duen més de dues dècades d’èxits, com a capdavanters i inspiradors
de tendències en el panorama enològic valencià. Són, per tant, una referència vitivinícola ben
consolidada que ha dut des del seu inici, i encara continua, una evolució constant sempre a l’alça.
I arribem al vi, reproduint
primerament les paraules que li dediquen al propi celler: “Maduresa naix l’any
2000 per a ser el gran vi clàssic, el de guarda, el repte més alt. S’elabora
amb el millor raïm de les millors parcel·les i és el major dels dos negres
clàssics. Igual que Les Alcusses, Maduresa es cria en bótes de roure francès,
però sempre amb més de quasi tot: dies de maceració, mesos de criança,
estructura, maduresa, concentració, complexitat, contundència, longitud, longevitat,...
En els últims anys hem volgut introduir certs canvis en els paràmetres de la
seua elaboració, dirigits a controlar millor la seua potència i a buscar més
fluïdesa, frescor i elegància.” –Certs canvis? I vaja si ha canviat!- En realitat, res del coupatge s’ha mantés: L’última collita, la de 2019 està composada per 80% de
Monestrell i 20% de Carinyena. -Sabeu quin és el cupatge de la 2009, que vàrem
encetar per il·lustrar aquest post i que comentarem a continuació?- 35% de
Mandó, 20% de Garnatxa Tintorera, 15% de Syrah, 15% de Petit Verdot, 10% de
Cabernet Sauvignon i 5% de Monestrell.
L’ampolla l’havíem comprada en origen,
a una visita feta en abril de 2015 ja referida i tot i tenir una mica de floridura fora del
tap, aquest estava en perfectes condicions. -Dóna gust obrir-ne així!- 13 anys
després romania impecable. En quant al vi, encara es manté també molt viu amb un color entre picota i granat, sense a penes notar-se l’evolució en la vora. Llàgrima
densa de caiguda lenta i fina que tinta la copa. Dins: aromes de fruita entre
roja i negra, minerals (com de pols o terra eixuta), florals (violeta) i
balsàmics (llorer). Tot i això, per darrere aguaita un ventall molt més
complex, on destaquem notes làctiques i especiades (regalèssia). En boca, entra suau però
amb amplitud, mostrant uns tanins ben polits. Golós i dens, amb retro-nasal on
tornen les notes minerals, ara de tinta xinesa. Carnós i persistent. Un gaudi
vertader! En un moment òptim, però amb bona guarda encara, per si algú en té i decideix esperar una
mica més...
Sens dubte, és mereix l’etiqueta que du!
Entrades
