Torró! Però del bo...

S’ha estat publicant aquesta setmana en alguns mitjans una noticia que ens deuria inquietar: “La guerra del turrón tradicional: apariencia de Jijona, con almendras de EEUU y miel de China”. Ja sé que és pura globalització, com haureu pensant molts. Però mentre la noticia apunta a la demanda dels productors de matèria primera d’obligar a etiquetar la procedència de cada ingredient -que no estaria mal-, el que a mi em crida realment l’atenció és quan diu: “el Consejo Regulador de Jijona, no han contestado a las preguntas de este medio.”

Les indicacions geogràfiques protegides són el màxim reconeixement a nivell europeu que garanteix l'origen i singularitat d'un producte agroalimentari únic lligat a un territori. En el cas que ens ocupa la IGP Torró de Xixona està reconeguda i per tant el seu nom no és pot emprar per productes pareguts d’altres territoris. I així, el seu Consell Regulador és a qui té l’obligació de garantir l’acompliment íntegre de cada punt del corresponent plec de condicions. Veiem el que diu aquest plec, en l’apartat d’ingredients:

- “Les matèries primeres fonamentals en l'elaboració del Torró de Xixona:

• Ametles torrades: són ametles del gènere Prunus dulcis repelades –sense pell– però netes, sanes i sense matèries estranyes, de les varietats agronòmiques: i) València (o comuna), ii) Mallorca, iii) Mollar, iv) Marcona, v) Planeta i vi) Llargueta, amb les modificacions varietals de cada zona o localitat, varietats emmarcades en regions caracteritzades per la benignitat del clima mediterrani –poden procedir d'Alacant, Castelló i València–. L'ametla s'incorpora repelada i torrada.

 • Clara d'ou o albúmina, en totes les presentacions comercials (...).

- Altres ingredients i additius autoritzats en l'elaboració del torró de Xixona.

• Mel pura d'abelles: de les varietats: Milflors, Romer, Tarongina i altres varietats monoflorals característiques de cada zona o regió, poden procedir d'Alacant, Castelló i València, on la benignitat del clima mediterrani caracteritza diferencialment les seues propietats.

• Sucre o sucres en les distintes classes i derivats, o bé edulcorants (...)

• Aigua

• Additius i aromes autoritzats:(...)”

Està clar, no? Tant les ametlles com la mel duen haver-se produït al País Valencià! Aleshores, si optem per productes avalats per l’IGP “Torró de Xixona”, d'entrada ja no deuríem tenir cap dubte respecte la procedència dels ingredients emprats. Una opció distinta no seria admissible: ni per a les empreses adscrites que sí actuen correctament, ni pels consumidors que seguim confiant en aquests tipus d’organismes de control. Si volen garantir el prestigi dels productes emparats, almenys la gestió de control deu ser impecable.

Per tant, encara que el màrqueting tot ho pot, sempre continuarà havent espais d’autenticitat. Sols cal cercar-los. Defugiu de la tropa del “duro/blando”, per molta etiqueta de marca coneguda que duguen! I opteu pels emparats per IGP, encara que siguen de marca blanca... Penseu que optar pels productes autèntics i/o de proximitat és simple sentit comú: a més a més de que ajuden a millorar el seu entorn, si han obtés certs reconeixements, per alguna cosa serà.

I si no ho feu per vosaltres, feu-ho pel planeta: tornant al cas del torró, personalment em sembla una aberració mediambiental que per a que una pastilla de torró valga mig euro menys, haja de contenir un ingredients que sumen més de 22.000 km de viatge. Per altra banda i tornant a l’inici: ¿De veritat que qui no veu l’etiquetatge IGP, llegiria la lletra menuda amb els països dels ingredients?

En definitiva:

• Consumidors: informeu-se, i compreu amb responsabilitat!
• Consells reguladors: feu bé la feina, si voleu continuar generant confiança! Ben mirat, oportunitats com fer front amb fermesa i determinació a aquest tipus d’informacions deurien veure’s com una gran oportunitat comercial de reafirmació.