Com Macabeu a Catalunya, o Viura a La Rioja s'anomena a una varietat de raïm blanc autòctona d’ambdós zones que dóna un vi de color pàl·lid groc palla amb tons verdosos, aromàtic, lleugerament afruitat, d'aroma primari que recorda l'aranja i la poma. Amb una acidesa mitjana i equilibrada que degut a la seva lenta oxidació el fa envellir bé en roure. Una varietat que amb el Xarel·lo i la Parellada s'ha fet servir sempre pel tradicional cupatge del Cava.
Totes les grans revolucions es deixen víctimes pel camí, i el Viura va ser sens dubte, la de l'enològica que als 70’ va impulsar el Rioja, amb el Tempranillo per bandera, a aconseguir la denominació d'origen qualificada a finals dels 90'. Aquesta varietat tradicional que exigia a més de delicadesa en la seva producció una certa logística d'emmagatzematge, ha sigut sens dubte una de les autòctones de La Rioja més perjudicades per aquell succeït.
Des d’aleshores únicament alguns grans cellers històrics han estat capaços de mantenir en valor la capacitat d'aquests vins i no sols han sigut conscients de la importància històrica d'aquesta delicada varietat i el potencial comercial de la mateixa sinó que han perdurat i adaptat les tècniques de vinificació necessàries per extraure-li tot el seu potencial aromàtic.
Ara que la malauradament famosa “crisi” ha fet somoure tots els sectors econòmics, els experimentats “Riojanos” han sabut reaccionar com ningú i poc a poc han intentat anar posicionant-se en un espectre que havien anat abandonant, el dels vins blancs. Això, entre altres factors, ha fet que aquesta varietat visca en la actualitat un vertader re-descobriment, abandonant el paper d’acompanyant secundari per convertir-se en l’autèntic protagonista de molts vins de qualitat. Com exemple, n'anomenem mitja dotzena que hem tastat darrerament i ens han agradat prou com per recomanar-los:
- Un dels més notables, ja el tinguérem al darrer tast ací comentat, “Plácet” de Palacios Remondo. Un dels grans cellers mantenidors, mostra i exemple d'espectaculars resultats.
- Fa uns dies acudíem a un tast a Vinoliva on vàrem tenir l’oportunitat de comparar les anyades 2005, 2006 i 2007 del germà blanc del conegut "Allende", amb la grata sorpresa de poder comprovar les ja esmentades bones expectatives d’evolució. Malgrat que l’ensamblatge de Malvasia no ens acabà de convèncer.
-“Monasterio de Palazuelos” és un celler de D.O. Rueda que a banda dels mono-varietals de Verdejo i Sauvignon Blanc (com molts dels dels d'allà) fa un Verdejo/Viura (fifty-fifty), que des del nostre punt de vista presenta una excel·lent relació qualitat/preu.
- “Martínez Lacuesta” és un altre dels grans cellers clàssics de Rioja, amb un més que acceptable mono-varietal de Viura fermentat en fusta, com el d'abans també amb una excel·lent relació qualitat/preu.
Totes les grans revolucions es deixen víctimes pel camí, i el Viura va ser sens dubte, la de l'enològica que als 70’ va impulsar el Rioja, amb el Tempranillo per bandera, a aconseguir la denominació d'origen qualificada a finals dels 90'. Aquesta varietat tradicional que exigia a més de delicadesa en la seva producció una certa logística d'emmagatzematge, ha sigut sens dubte una de les autòctones de La Rioja més perjudicades per aquell succeït.
Des d’aleshores únicament alguns grans cellers històrics han estat capaços de mantenir en valor la capacitat d'aquests vins i no sols han sigut conscients de la importància històrica d'aquesta delicada varietat i el potencial comercial de la mateixa sinó que han perdurat i adaptat les tècniques de vinificació necessàries per extraure-li tot el seu potencial aromàtic.
Ara que la malauradament famosa “crisi” ha fet somoure tots els sectors econòmics, els experimentats “Riojanos” han sabut reaccionar com ningú i poc a poc han intentat anar posicionant-se en un espectre que havien anat abandonant, el dels vins blancs. Això, entre altres factors, ha fet que aquesta varietat visca en la actualitat un vertader re-descobriment, abandonant el paper d’acompanyant secundari per convertir-se en l’autèntic protagonista de molts vins de qualitat. Com exemple, n'anomenem mitja dotzena que hem tastat darrerament i ens han agradat prou com per recomanar-los:
- Un dels més notables, ja el tinguérem al darrer tast ací comentat, “Plácet” de Palacios Remondo. Un dels grans cellers mantenidors, mostra i exemple d'espectaculars resultats.
- Fa uns dies acudíem a un tast a Vinoliva on vàrem tenir l’oportunitat de comparar les anyades 2005, 2006 i 2007 del germà blanc del conegut "Allende", amb la grata sorpresa de poder comprovar les ja esmentades bones expectatives d’evolució. Malgrat que l’ensamblatge de Malvasia no ens acabà de convèncer.
-“Monasterio de Palazuelos” és un celler de D.O. Rueda que a banda dels mono-varietals de Verdejo i Sauvignon Blanc (com molts dels dels d'allà) fa un Verdejo/Viura (fifty-fifty), que des del nostre punt de vista presenta una excel·lent relació qualitat/preu.
- “Martínez Lacuesta” és un altre dels grans cellers clàssics de Rioja, amb un més que acceptable mono-varietal de Viura fermentat en fusta, com el d'abans també amb una excel·lent relació qualitat/preu.
Entrades
.JPG)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada