SUD-ÀFRICA (Més que so de vuvuzela)

Ens ocupem avuí d’un país que el totpoderós món del futbol ha posat en primera línia d’actualitat, tothom parla d'ell i fins i tot hi ha molta gent s’ha decidit a anar-hi enguany.

La República de Sud-àfrica és un Estat localitzat a l'extrem meridional d’Àfrica i està considerat el país més desenvolupat econòmicament, socialment i en infraestructura del continent. Alguns sud-africans prefereixen el terme "Azània" en compte de "Sud-àfrica" pels orígens colonials d'aquest nom. Té una topografia variada, tot i que el país es classifica com a semiàrid, atesa la seva diversitat, gaudeix d'una gran varietat de climes i ecosistemes, i és un dels països més diversos del planeta.

És l'únic Estat del món amb tres capitals: Ciutat del Cap, la més gran de les tres, és la capital legislativa; Pretòria, és la capital administrativa, i Bloemfontein és la capital judicial. Un dels problemes més greus que enfronta Sud-àfrica és la pandèmia de la Sida, amb 5,3 milions de persones infectades. Sud-àfrica és una nació amb més de 47 milions de persones d'orígens, cultures, llengües i religions molt diversos. Té onze llengües oficials: sepedi (o sotho del nord), sesotho, setswana, siswati, tshivenda, xitsonga, afrikaans, anglès, isindebele, isixhosa i izizulu. En aquest sentit, és el segon país, després de l'Índia, en nombre de llengües oficials.

Sud-àfrica conté alguns dels llocs arqueològics més antics d'Àfrica però la història escrita de Sud-àfrica comença amb l'arribada dels portuguesos, en 1487. Més tard va ser colonitzada per Holanda , Alemanya , França i finalment el Regne Unit. A mitjant del segle passat, es van començar a aplicar una sèrie de lleis de segregació racial connegudes com Apartheid. El 1961, després d'un referèndum exclusiu dels blancs, el país es va convertir en una república. A partir de 1990, poc a poc es van abolir les lleis de l'apartheid, i es va destruir l'arsenal nuclear que s’havia anat creant.Malgrat l'abolició de l'apartheid, milions de sud-africans, la majoria negres, continuen vivint en pobresa. Això és degut, en part, al llegat del sistema de l'apartheid mateix, així com a les dificultats dels governs actuals per a solucionar els problemes socials i millorar la distribució de la riquesa.

La cuina del sud d'Àfrica ha esdevingut en una gran cuina de diversitat, ja que ha tingut una gran varietat de fonts multiculturals i etapes: En orige, la cuina practicada pels indígenes de Sud-àfrica com els Khoisan, Xhosa, Zulú i Sotho. Mes tard, la dels colons i de les diverses onades de immigració introduïdes durant aquest període per gent de l'Índia, amb moltes característiques de Malàisia i Java, i la influència de les receptes de les veïnes cultures colonials com la també portuguesa Moçambic .

La gastronomia de Sud-Africa es basa especialment en carns (estruç, impala vacú,…) i mariscs de la zona costanera (crancs, langostes i cigales). L’art culinari, com ja hem dit, té les seves arrels en la cuina de les diferents cultures colonitzadores i els esclaus duts des d’Asia, que s’anaren fusionant amb els plats i ingredients autòctons.

Els plats més conneguts són: Sosaties (un tipus de kebab), Bobotie (carn picada amb curry), o con Waterbolmmetjiebredie (fet amb aquesta planta local d’aigua), Bedies (guisat de carn amb tomaca i verdures). Els currys i les salses picants són típiques i molt bones. Chutney (salsa feta amb fruites). El Biltong (paregut a la cecina, carn seca salada), es especialment saborós. Potjiekos es un guisat fet a l’aire libre, durant una llarga estona. El Stywepap o Poetoepap, es una clase de polenta, o potatge, fet amb dacsa i que es menja amb molta carn.

Per beure, abanda del conegut Umqombothi, un tipus de cervesa de blat de moro i sorgo, Sud-Africa és un país d’una excepcional qualitat i varietat enològica. Hi ha prop de 60 denominacions d'origen (WO), que funcionan baix un sistema implementat el 1973 amb una jerarquia de regions de producció, districtes i barris.

La millor i més conneguda és la regió del Cap, que gaudix d'un clima que podríem identificar amb el mediterrani, presentant, a més, un terreny molt muntanyós. Els hiverns són freds i plujosos i els estius poden arribar a ser molt càlids. Per això, els frescos vents marítims que bufen des de l'oceà Atlàntic, són determinants a l'hora de permetre la maduració lenta i adequada del raïm. Així doncs, els terrenys amb millor exposició a les brises solen produir ben sovint els millors vins. Per aquest motiu els viticultors han anat abandonant gradualment les fèrtils valls i han escalat les vessants dels tossals per a buscar sòls adequats i climes més temperats per a la vinya de qualitat. La influència que actualment s'aprecia amb més claredat en la vinya sud-africana la trobem en els tècnics australians, amb les seues tècniques de plantació i treball de la vinya sobre espatlera.

Les castes blanques són encara predominants en la vinya d'El Cap, aconseguint el 80% de la superfície plantada. En termes de qualitat, la sauvignon blanc produïx excel•lents vins, molt originals i de gran personalitat. La chardonnay s'adapta bé i oferix vins amb bon equilibri. Trobem també bons exemples de chenin blanc i de sémilión, junt amb plantacions de colombard i altres varietats blanques de menor entitat. A les plantacions tradicionals de la domèstica pinotage, encreuament de pinot noir i cinsault, i a les realitzades en la dècada dels 70 de cabernet sauvignon, merlot i cabernet franc, s'unixen ara les específiques del Médoc, com el malbec i el petit verdot. Però són les varietats del Roine i del Mediterrani les que reben la major atenció per part dels dinàmics viticultors sud-africans, sent la syrah, la garnatxa i la monastrell les varietats més plantades en l'actualitat.

Encara que les vinyes sud-africanes presenten una major influència dels sistemes productius dels països del nou món vitivinícola, conceptualment parlant els seus vins es troben a cavall entre els estils predominants en els nous països productors i aquells dels països productors tradicionals, sent molt notable la influència francesa. Els seus vins blancs no oculten la maduresa que produïx el clima càlid, però tampoc solen perdre de vista la frescor, el bon equilibri, i una busca de l'elegància sobre la potència. Llueixen amb llum pròpia els vins elaborats amb sauvignon blanc, i els chardonnays es troben estilísticament parlant més prop de la Borgonya que de Califòrnia. La fusta es sol administrar amb prudència, i en general, les elaboracions aconseguixen un bon nivell de qualitat tècnica. Els grans vins negres del moment són els elaborats amb Sirah, però ens trobarem amb un bon nombre d'excel•lents elaboracions monovarietals de cabernet sauvignon i dels clàssics acoblaments bordelesos.

Sempre és dificil l’elecció quan ens trobem en un espai tan desconnegut, però si volem una referència senzilla, la qualificació de 'Estate' sol adornar les etiquetes dels millors cellers sud-africans.