Va de polps

Mentre s’escriu açò s’està decidint el resultat final del Campionat mundial de la F.I.F.A., però no és aqueix event el que ací ens interessa. No obstant això i com a l’anterior post tornem a mirar cap allà, però aquesta vegada fixant-nos en un personatge que ha captat l’atenció de tothom, fent-se famós per les seves capacitats endivinatòries: el Polp.

Quan diem polp, a molts els surt automàticament: “A la Gallega”, però hi ha moltes més formes de menjar-lo. Intentarem fer un exercici de memòria, retrobant-nos en mitja dotzena de maneres de preparar-lo, que amb el lloc corresponent, han esdevingut records inesborrables per qui us escriu, de vegades gastronòmics i de vegades no tant.

Entrepà de Polpet (qualsevol cuina de Pego). Tot i que l’entrepà de polpet guisat, continua siguent un habitual dels bars pegolins, (en uns millors que en altres) en els records de la nostra infantesa constituïa el final feliç de qualsevol “enhorabona de comunió”, quan l’àpat es feia a l’hora de sopar i al generós aperitiu continuava la disjuntiva a l’hora de triar l’entrepà: “callos” o “polpet”? Ambdós solien ser excel•lents.

Polp sec torrat (Bar Mistral, El Bassot, Dénia). No se si encara n’he fan però puc donar testimoni d’un any de fa molts anys, que acabarem amb les existències de polp, durant les continuades visites al local durant els dies de pasqua. Senzillament polp sec torrat amb oli i molt de pa, per mullar. Mmmmm!

“Arroz Meloso de Pulpo y Pichón” (restaurant El Poblet, Les Marines, Dénia). Tot i que ja no el podeu trobar en carta, direm que es tracta d’un plat dels històrics d’aquest restaurant, quan encara duia aqueix nom. La nostra debilitat per les preparacions de tipus “Mar i Muntanya” ve fonamentada en exemples com aquest, probablement un dels millors arrossos que hem tastat mai.

“Pulpo a Feira” (Fira de festes de Lugo). El més conegut, i del que ja parlàvem a l’inici. De la seva exquisidesa suposem que ja n’esteu assabentats, evidentment quan és bo i està ben fet. Referències hi han incomptables però hem triat aquesta perquè la coneixem, perqué constitueix un vertader espectacle veure les enormes olles de coure bullint plenes de polps i a més a més perquè coincideix en un pont, el d’octubre. De manera que si us abelleix apropar-vos a Lugo, a les festes de San Froilán, ja no hi ha excusa. Hi ha un lloc de la fira on podreu seure cómodament, a assaborir-ne amb “cachelos” i una bona ampolla de Ribeiro.

Mandonguilles de Polp (restaurant El Cranc Pelut, Badia de Fornells, Menorca). Un altre dels plats memorables que hem tingut l’oportunitat de tastar en aquesta vida. Sense més comentaris!

Putxero de polp (La casa d’un mateix). Em volgut deixar pel final un dels plats “bandera” de la cuina de la Marina Alta, un plat autòcton que tot i l’èxit que té entre els qui el tasten, no gaudeix de la repercussió que mereixeria. (sols coneixem 3 establiments a la comarca que el tinguen en carta, però sempre per encàrrec) Com passa amb altres preparacions tradicionals que em menjat des de xiquets i de les quals guardem un referent mental, és difícil trobar un lloc millor per menjar-ne que a casa d’un mateix.

Sols ens queda una qüestió: Com trobeu que acabarà Paul? O més bé, com us agradaria menjar-vos-lo?