Temps d'estiu,... temps de VIATGES (i II)

Continuem amb més propostes viatgeres, avui amb una de prop i una (o dues) de lluny. Tant les anomenades “rutes del vi” entre diferents pobles, com els cellers aïllats que acullen gustosament visites d'aficionats ja fa temps que s’estan generalitzant. Amb tot açò les empreses guanyen en prestigi i notorietat, tenint l’oportunitat d’establir contacte directe amb el consumidor final per presentant–li instal·lacions i productes. A més a més, alguns cellers han trobat ací una vertadera opció de negoci complementària, on tampoc cal despreciar el degoteig de vendes que s’aconsegueixen. I fins i tot són molts els que ja s’asseguren d’avant ma el cost del treball de rebre i atendre la visita degudament, cobrant l’entrada. Referenciem a continuació dos cellers que hem visitat darrerament, representatius d’extrems totalment oposats:

Bodegas Parcent. No es la primera vegada que anem, ni per suposat serà la última. Es més, la visita estiuenca d’aquest celler ja s’ha convertit en un bon costum que repetim any rere any. Tampoc és la primera vegada que parlem de Bodegas Parcent, un d’aqueixos cellers menuts on podem gaudir del contacte directe amb l’enòleg, el mateix que tractarà de transmitir i contagiar-nos amb honestedat la passió pel que fa i per com ho fa. En la visita d’enguany coneguérem de primera ma, a banda de les anyades actuals dels ja clàssics vins de la casa, dues noves propostes molt interessants que encara no estan a la venda: un elegant escumós de Moscatell, Macabeu i Chardonnay i un mono-varietal de Merlot de la collita de 2008 que acaba de passar al cicle d’ampolla, després d’una llarga estada a botes de roure. Caldrà esperar! Ja us anirem informant… Des d’un punt de vista arquitectònic, les instal·lacions que acullen tot el procés estan situades dins d’un dels bells riu-raus de la Vall del Pop, a la Marina Alta, respectuosament habilitat i adaptat pel seu no ús, curiosament no molt diferent de l'original.

Bodegas Protos. Tot al contrari, el degà dels elaboradors de vins a la D.O. Ribera del Duero és un celler de grans produccions i de sobra conegut per tothom, que ara fa dos anys entrava al negoci de l’enoturisme per la porta gran amb l’obra d'ampliació dels seus cellers, encarregada a l’arquitecte de prestigi internacional Richard Rogers (molt conegut pel Centre Pompidou a París o més recentment per la T-4 a Madrid). La visita (recomanada per a tots els públics-aficionats o no-) comença després de veure un vídeo fet ad hoc, recorrent els túnels dels antics cellers per baix de la muntanya que corona majestuosament el castell de Penyafiel, i encara usats amb milers de botes roure de les més distintes procedències, fins arribar sota la carretera que les divideix a les noves instal·lacions. Una meravella arquitectònica i tecnològica constituïda per 5 arcs parabòlics que semblen surar, adaptats sabiament a la forma triangular del solar que ocupen. S'acaba la ronda junt a la tenda amb el tast, en el nostre cas, del blanc de la casa fet als cellers de la D.O. Rueda i un negre “Serie Privada Club de Vinos Protos”, un saborós genèric més adaptat als gustos actuals. Foto final del grup i repartiment de barrets de palla i copes de record.

A l’inici del post fe-em referència també a les anomenades “Rutes del vi”, i no volem acabar-lo sense recomanar-ne una (per a qui encara no la conega) de gran valor cultural i arquitectònic, a la volta que enològic; Entre les DDOO catalanes de Terra Alta, Conca del Barberà i Penedès existeix una gran quantitat de cellers, la major part d’ells cooperatius i d’estil modernista que constitueixen una autèntica joia i exemple únic d'arquitectura industrial, que té un dels millors exemples en la coneguda com "Catedral del Vi", (obra de l'arquitecte Cesar Martinell, deixeble d'Antoni Gaudí) del menut poble de El Pinell de Brai. Sens dubte, el precedent més digne dels nombrosos cellers d'avantguarda que s'han anat construït en els darrers anys amb una gran inversió eco´`omica, fonamentalment a La Rioja i la Ribera del Duero.