dilluns, 23 d’agost de 2010

Temps d’estiu,… temps de VIATGES (I)

És estiu!, temps de vacances, tenim més temps lliure i podem aprofitar-lo de distintes maneres, per exemple viatjant a conèixer “taules” de indrets que queden fora del nostre entorn habitual. Compartim ací alguns suggeriments del que més ens ha agradat darrerament, per si us va de gust, o us ve de pas:
A més de gaudir d'una inmillorable perspectiva de la plaça major,
 des del balcó del propi restaurant es pot comprovar la famosa dita:
"Chinchón tiene una torre sin iglesia y una iglesia sin torre".

Un Restaurant de cuina tradicional: Mesón de la Virreina. Chinchón. Comunidad de Madrid. Lloc molt original i pintoresc, situat a un dels edificis protegits que conformen la bonica plaça Major de Chinchón. El menjar és senzill i sense complicacions però ben fet. Destaca una carn de magnífica qualitat molt ben treballada a la graella, però gaudir d’una menjada en una de les seves taules de balcó també constitueix un plaer difícilment oblidable. Excel•lent relació qualitat/preu.

Un Restaurant de cuina d’autor: Rincón de La Merced. Burgos. Castilla y León. Gastronomia apart, en aquest cas també parlem d’una joia arquitectònica, encara que d’un estil radicalment distint. Es tracta del cèntric edifici dels segles XVI-XVII, amb claustre gòtic que front al riu Arlanzón està ocupat per l’hotel de la cadena NH a Burgos.
El restaurant és ampli amb una encertada decoració que combina elements originals de l’edifici amb nous. Tot i estar en els baixos de l'hotel, El Rincón de la Merced llueix amb llum pròpia sota la figura del Xef català Agustí Gebellí. Alta cuina de conceptes amb tècniques d’execució modernes, basada en gran part en productes i inspiració autòctons. Entre el que vàrem tastar va haver de tot, alguns per baix de les expectatives inicials (Kobe en carpaccio, Rape asado con patatas glaseadas i Souffle de chocolate con helado de avellanas) i altres a l’altura, o per dalt (Migas de pastor sobre pimiento asado, Vieiras asadas con ajoblanco, Cabrito asado en cenizas de romero, Aire de coco y cítricos con futas del bosque). Ambient de sala elegant i molt ben atès.

Acabem el post amb el comentari d'un vi que va acompanyar de meravella la primera part d'aquest darrer àpat, Marques de Riscal. Limousín 2008. D.O. Rueda. Blanc fermentat en bota de roure, monovarietal de Verdejo. Groc palla lluent, amb potents aromes complexes i expressius. Notes herbàcies, cítriques i lleugerament fumades. Retronassal de xampinyons i final avainillat,... Pas per boca dens i redó, molt saborós. Sensacional!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada