Dos de GRAMONA

Reprenem avuí el tema enològic, un poc abandonat darrerament, recomanant un parell de vins que hem tingut oportunitat de tastar aquesta darrera setmana. En comú tenen el fet d'ésser del mateix celler, de Gramona.

De sobra coneguda, Gramona és una de les empreses familiars més representatives en el món del cava a Sant Sadurní d’Anoia. Amb el recolzament de l’experiència, treball i èxits de les quatre generacions precedents a l’actual, Gramona constitueix una marca amb gran rellevància i repercussió dins del panorama actual dels caves amb gran qualitat i producció. Passem doncs, als dos que ací suggerim:

Gramona III Lustros 1999. Brut Nature Gran Reserva. D.O. Cava.

Ens va sorprendre gratament l’òptim grau de conservació que presentava, tot i ser d’una collita de fa onze anys, amb un color groc palla molt pàl·lid, encara molt viu. Copa plena de fines bombolles. Elegant aroma on destacaven notes herbàcies, mantegoses i de crema pastissera. Saborós, amb sensacions balsàmiques i un excel•lent final complexe, però que convida a beure’n.

Gessamí 2008. Blanc. D.O. Penedès.

Els cellers que es dediquen massivament a l’elaboració de cava, rarament ens il·lusionen amb algun dels vins no escumosos. I aquesta constitueix una de les excepcions. Sense ser res de l’altre món, Gessamí és un vi blanc sec, fruït d’un ensamblatge de Moscatell i Sauvignon Blanc. Una encertada combinació on es troba el contrapunt òptim entre ambdues varietats. Color groc verdós molt clar. Molt aromàtic amb presència de figa, albercoc, flors i herba acabada de tallar. Agradable pas per boca, dens i amb gran sensació de frescor.
Sens dubte, dues bones i refrescants recomanacions per a combatre de manera efectiva els dies de calor que ens acompanyen.

Per a qui vulga conèixer un poc més la història i la marca, acabem amb l'enllaç a un vídeo promocional de Gramona, que apareix al seu web. http://www.gramona.com/web/catala/videohistoria.html

L'EXPERIMENTAL a OLIVA/2010

El moment de gaudi va ser tan intens, que no ens em pogut ressistir a tornar a ficar un nou video de L'Experimental, en aquest cas acompanyant la Capitania dels "Moriscos/2010" a l'Entrada Mora d'Oliva, amb la marxa Al Amir de J. Rafael Pascual Vilaplana.
Disculpeu la qualitat de imatge i so, i fruiu de la música en viu i de la festa al carrer durant aquest temps d'estiu!

Va de polps

Mentre s’escriu açò s’està decidint el resultat final del Campionat mundial de la F.I.F.A., però no és aqueix event el que ací ens interessa. No obstant això i com a l’anterior post tornem a mirar cap allà, però aquesta vegada fixant-nos en un personatge que ha captat l’atenció de tothom, fent-se famós per les seves capacitats endivinatòries: el Polp.

Quan diem polp, a molts els surt automàticament: “A la Gallega”, però hi ha moltes més formes de menjar-lo. Intentarem fer un exercici de memòria, retrobant-nos en mitja dotzena de maneres de preparar-lo, que amb el lloc corresponent, han esdevingut records inesborrables per qui us escriu, de vegades gastronòmics i de vegades no tant.

Entrepà de Polpet (qualsevol cuina de Pego). Tot i que l’entrepà de polpet guisat, continua siguent un habitual dels bars pegolins, (en uns millors que en altres) en els records de la nostra infantesa constituïa el final feliç de qualsevol “enhorabona de comunió”, quan l’àpat es feia a l’hora de sopar i al generós aperitiu continuava la disjuntiva a l’hora de triar l’entrepà: “callos” o “polpet”? Ambdós solien ser excel•lents.

Polp sec torrat (Bar Mistral, El Bassot, Dénia). No se si encara n’he fan però puc donar testimoni d’un any de fa molts anys, que acabarem amb les existències de polp, durant les continuades visites al local durant els dies de pasqua. Senzillament polp sec torrat amb oli i molt de pa, per mullar. Mmmmm!

“Arroz Meloso de Pulpo y Pichón” (restaurant El Poblet, Les Marines, Dénia). Tot i que ja no el podeu trobar en carta, direm que es tracta d’un plat dels històrics d’aquest restaurant, quan encara duia aqueix nom. La nostra debilitat per les preparacions de tipus “Mar i Muntanya” ve fonamentada en exemples com aquest, probablement un dels millors arrossos que hem tastat mai.

“Pulpo a Feira” (Fira de festes de Lugo). El més conegut, i del que ja parlàvem a l’inici. De la seva exquisidesa suposem que ja n’esteu assabentats, evidentment quan és bo i està ben fet. Referències hi han incomptables però hem triat aquesta perquè la coneixem, perqué constitueix un vertader espectacle veure les enormes olles de coure bullint plenes de polps i a més a més perquè coincideix en un pont, el d’octubre. De manera que si us abelleix apropar-vos a Lugo, a les festes de San Froilán, ja no hi ha excusa. Hi ha un lloc de la fira on podreu seure cómodament, a assaborir-ne amb “cachelos” i una bona ampolla de Ribeiro.

Mandonguilles de Polp (restaurant El Cranc Pelut, Badia de Fornells, Menorca). Un altre dels plats memorables que hem tingut l’oportunitat de tastar en aquesta vida. Sense més comentaris!

Putxero de polp (La casa d’un mateix). Em volgut deixar pel final un dels plats “bandera” de la cuina de la Marina Alta, un plat autòcton que tot i l’èxit que té entre els qui el tasten, no gaudeix de la repercussió que mereixeria. (sols coneixem 3 establiments a la comarca que el tinguen en carta, però sempre per encàrrec) Com passa amb altres preparacions tradicionals que em menjat des de xiquets i de les quals guardem un referent mental, és difícil trobar un lloc millor per menjar-ne que a casa d’un mateix.

Sols ens queda una qüestió: Com trobeu que acabarà Paul? O més bé, com us agradaria menjar-vos-lo?

SUD-ÀFRICA (Més que so de vuvuzela)

Ens ocupem avuí d’un país que el totpoderós món del futbol ha posat en primera línia d’actualitat, tothom parla d'ell i fins i tot hi ha molta gent s’ha decidit a anar-hi enguany.

La República de Sud-àfrica és un Estat localitzat a l'extrem meridional d’Àfrica i està considerat el país més desenvolupat econòmicament, socialment i en infraestructura del continent. Alguns sud-africans prefereixen el terme "Azània" en compte de "Sud-àfrica" pels orígens colonials d'aquest nom. Té una topografia variada, tot i que el país es classifica com a semiàrid, atesa la seva diversitat, gaudeix d'una gran varietat de climes i ecosistemes, i és un dels països més diversos del planeta.

És l'únic Estat del món amb tres capitals: Ciutat del Cap, la més gran de les tres, és la capital legislativa; Pretòria, és la capital administrativa, i Bloemfontein és la capital judicial. Un dels problemes més greus que enfronta Sud-àfrica és la pandèmia de la Sida, amb 5,3 milions de persones infectades. Sud-àfrica és una nació amb més de 47 milions de persones d'orígens, cultures, llengües i religions molt diversos. Té onze llengües oficials: sepedi (o sotho del nord), sesotho, setswana, siswati, tshivenda, xitsonga, afrikaans, anglès, isindebele, isixhosa i izizulu. En aquest sentit, és el segon país, després de l'Índia, en nombre de llengües oficials.

Sud-àfrica conté alguns dels llocs arqueològics més antics d'Àfrica però la història escrita de Sud-àfrica comença amb l'arribada dels portuguesos, en 1487. Més tard va ser colonitzada per Holanda , Alemanya , França i finalment el Regne Unit. A mitjant del segle passat, es van començar a aplicar una sèrie de lleis de segregació racial connegudes com Apartheid. El 1961, després d'un referèndum exclusiu dels blancs, el país es va convertir en una república. A partir de 1990, poc a poc es van abolir les lleis de l'apartheid, i es va destruir l'arsenal nuclear que s’havia anat creant.Malgrat l'abolició de l'apartheid, milions de sud-africans, la majoria negres, continuen vivint en pobresa. Això és degut, en part, al llegat del sistema de l'apartheid mateix, així com a les dificultats dels governs actuals per a solucionar els problemes socials i millorar la distribució de la riquesa.

La cuina del sud d'Àfrica ha esdevingut en una gran cuina de diversitat, ja que ha tingut una gran varietat de fonts multiculturals i etapes: En orige, la cuina practicada pels indígenes de Sud-àfrica com els Khoisan, Xhosa, Zulú i Sotho. Mes tard, la dels colons i de les diverses onades de immigració introduïdes durant aquest període per gent de l'Índia, amb moltes característiques de Malàisia i Java, i la influència de les receptes de les veïnes cultures colonials com la també portuguesa Moçambic .

La gastronomia de Sud-Africa es basa especialment en carns (estruç, impala vacú,…) i mariscs de la zona costanera (crancs, langostes i cigales). L’art culinari, com ja hem dit, té les seves arrels en la cuina de les diferents cultures colonitzadores i els esclaus duts des d’Asia, que s’anaren fusionant amb els plats i ingredients autòctons.

Els plats més conneguts són: Sosaties (un tipus de kebab), Bobotie (carn picada amb curry), o con Waterbolmmetjiebredie (fet amb aquesta planta local d’aigua), Bedies (guisat de carn amb tomaca i verdures). Els currys i les salses picants són típiques i molt bones. Chutney (salsa feta amb fruites). El Biltong (paregut a la cecina, carn seca salada), es especialment saborós. Potjiekos es un guisat fet a l’aire libre, durant una llarga estona. El Stywepap o Poetoepap, es una clase de polenta, o potatge, fet amb dacsa i que es menja amb molta carn.

Per beure, abanda del conegut Umqombothi, un tipus de cervesa de blat de moro i sorgo, Sud-Africa és un país d’una excepcional qualitat i varietat enològica. Hi ha prop de 60 denominacions d'origen (WO), que funcionan baix un sistema implementat el 1973 amb una jerarquia de regions de producció, districtes i barris.

La millor i més conneguda és la regió del Cap, que gaudix d'un clima que podríem identificar amb el mediterrani, presentant, a més, un terreny molt muntanyós. Els hiverns són freds i plujosos i els estius poden arribar a ser molt càlids. Per això, els frescos vents marítims que bufen des de l'oceà Atlàntic, són determinants a l'hora de permetre la maduració lenta i adequada del raïm. Així doncs, els terrenys amb millor exposició a les brises solen produir ben sovint els millors vins. Per aquest motiu els viticultors han anat abandonant gradualment les fèrtils valls i han escalat les vessants dels tossals per a buscar sòls adequats i climes més temperats per a la vinya de qualitat. La influència que actualment s'aprecia amb més claredat en la vinya sud-africana la trobem en els tècnics australians, amb les seues tècniques de plantació i treball de la vinya sobre espatlera.

Les castes blanques són encara predominants en la vinya d'El Cap, aconseguint el 80% de la superfície plantada. En termes de qualitat, la sauvignon blanc produïx excel•lents vins, molt originals i de gran personalitat. La chardonnay s'adapta bé i oferix vins amb bon equilibri. Trobem també bons exemples de chenin blanc i de sémilión, junt amb plantacions de colombard i altres varietats blanques de menor entitat. A les plantacions tradicionals de la domèstica pinotage, encreuament de pinot noir i cinsault, i a les realitzades en la dècada dels 70 de cabernet sauvignon, merlot i cabernet franc, s'unixen ara les específiques del Médoc, com el malbec i el petit verdot. Però són les varietats del Roine i del Mediterrani les que reben la major atenció per part dels dinàmics viticultors sud-africans, sent la syrah, la garnatxa i la monastrell les varietats més plantades en l'actualitat.

Encara que les vinyes sud-africanes presenten una major influència dels sistemes productius dels països del nou món vitivinícola, conceptualment parlant els seus vins es troben a cavall entre els estils predominants en els nous països productors i aquells dels països productors tradicionals, sent molt notable la influència francesa. Els seus vins blancs no oculten la maduresa que produïx el clima càlid, però tampoc solen perdre de vista la frescor, el bon equilibri, i una busca de l'elegància sobre la potència. Llueixen amb llum pròpia els vins elaborats amb sauvignon blanc, i els chardonnays es troben estilísticament parlant més prop de la Borgonya que de Califòrnia. La fusta es sol administrar amb prudència, i en general, les elaboracions aconseguixen un bon nivell de qualitat tècnica. Els grans vins negres del moment són els elaborats amb Sirah, però ens trobarem amb un bon nombre d'excel•lents elaboracions monovarietals de cabernet sauvignon i dels clàssics acoblaments bordelesos.

Sempre és dificil l’elecció quan ens trobem en un espai tan desconnegut, però si volem una referència senzilla, la qualificació de 'Estate' sol adornar les etiquetes dels millors cellers sud-africans.