diumenge, 27 de març de 2011

DALUAN. Morella

Al post de les Jornades Morellanes de la tòfona us déiem que n’he dedicaríem un al restaurant Daluan. –I ací està!- Es tracta d’un acollidor local dut pel matrimoni que formen Jovita i Avelino, caps de sala i cuina respectivament, que ocupa una casa de dues plantes en un carrer de vianants de la preciosa vila de Morella. Decoració actual, plena de color i moderna, amb un aprofitament òptim de l’escàs lloc que disposa on el menjador ocupa la totalitat de la planta alta i la resta de serveis la de baix.
Una vegada instal·lats, sorpren trobar-se en el centre de la taula dues caixes de tubs d’assaig, com si d’un laboratori es tractara, -però, … tranquils!- No contenen cap producte estrany que analitzar; dins hi ha una acurada selecció de 7 olis monovarietals i 7 sals de diferents colors i procedència, acompanyat tot d’un interessant díptic explicatiu. Com podreu pensar, resulta impossible evitar posar-se a experimentar les seves combinacions quan arriba a la taula l’excel·lent pa morellà.
Tot i la varietat de propostes de carta i menús, com que aquesta vegada anàvem “per la tòfona”, no varem dubtar a l’hora de triar, escollint el menú dedicat a les jornades, el qual passem a detallar:
Primer passe de Pa amb mantega de trufa negra sense res que destacar, però si en el segon, els Espàrrecs blancs, salmó, dacsa i trufa; encertada combinació d’una saborosa crema d’espàrrecs amb el contrapunt de textures i matisos de la resta de components. Després vindria el Iogurt de foie amb castanyes, trufa i galetes, pur divertiment amb una imaginativa i treballada presentació. D’alguna manera ens feia recordar el cèlebre Cubalibre de Foie de Dacosta. El remat dels aperitius eren les Croquetes morellanes trufades, una recreació personal de l’especialitat més representativa de la gastronomia local. L’inici dels primers fou la Sopa de ceba, amb guatlla i trufa, sens dubte el plat més fluix dels presentats, una mena de consomé amb anells de ceba fregida i una cuixa de guatlla dessaborida. Però prompte recuperaríem de nou el nivell ascendent amb la Pasta fresca amb trufa i altres menesters, una espècie de carbonara ja trufada que s’acompanyava de més tòfona, laminada en el moment del servei. I així arribàrem als plats principals; el Baejo confitat amb ou, trufa i parmentier de carxofa, una pura meravella, un festival de sabors combinats amb gràcia i destresa i la Careta de vedella, fetge d’ànec i trufa, més sabors autèntics, en aquest cas ben contundents. –Com el tro final després d’una bona traca-
El primer postre, Llima, timó i mel, trobem una altra evocació als sabors locals, aquesta vegada en forma de tres refrescants preparacions també molt ben combinades. El segon però, l’Esfera de xocolate amb gelat de trufa, crumble i brandy ens va deixar indiferents; potser perquè el brandy anul·lava a la resta de participants del plat. L’àpat es va acompanyar pel Cava d’Agustí Torelló Mata, Barrica Reserva 2006, que excepte amb la carn i els espàrrecs, com és obvi, va anar molt bé. Cafè servit amb acompanyament de dolços locals (flaó i rotllet), enginyosament envasats per endur, per si aqueixa fos la preferència després del complet àpat. I fi de festa, de nou amb els tubs d’assaig damunt la taula, aquesta vegada amb mistela, aiguardent i barreja.
Servei professional, amb l’amabilitat i simpatia atenta de Jovita, acompanyada en la sala també en molts moments per Avelino. En definitiva, hem trobat una cuina moderna, amb propostes saboroses i divertides que no renuncien a fer que el comensal no oblide el lloc geogràfic on està, sempre atents al producte autòcton i a la gastronomia locals, amb recreacions molt interessants.
Sens dubte, imprescindible si visiteu la ciutat, i recomanable per a que organitzeu la visita.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada