dilluns, 14 de març de 2011

Temps d’hivern, … temps de TÒFONES

Sempre és un bon moment per anar (o tornar) a Morella, una ciutat que sens dubte s’ho mereix, per la seva història i tradicions, per la seva geografia, urbanisme i arquitectura, pels seus atractius culturals i gastronòmics, ... Però si a més a més estem en aquesta època de l’any, hi ha una excusa perfecta que justifica l’últim dels aspectes enumerats: parlem de les Jornades Gastronòmiques de la Trufa, un esdeveniment que ve celebrant-se des de ja fa uns anys, durant els dos darrers mesos de l’hivern, que és quan la tòfona negra, la que ací es conrea, aconsegueix la seva plena i saborosa maduresa.
Per a l’esdeveniment en qüestió, els restauradors que hi prenen part preparen uns menús a preus molt competitius, on aquest producte “màgic” apareix en cada plat, assumint el paper de gran protagonista de l’àpat. Enguany han participat nou locals i d’ells hem estat en La Fonda Moreno i Daluan.
En l'actualitat, la major part de la trufa que és comercialitza és cultivada, si bé l’hermetisme i silenci que caracteritzen tant a la seva producció com al comerç fan que es desconega totalment quanta se'n fa. De tota manera es considera que l’obtesa en les terres productores de l’estat (zones altes de Teruel, Soria, Franja de Ponent, Maestrat, …) constitueix més del 50% de la producció mundial de la també anomenada “del Perigord”. Hem estat tastant els dos tipus més comuns de tòfona negra: La (bona) Tuber melanosporum i la (no tan bona) brumale; Fresca, carregada d’aroma i misteri, aquesta segona tot i ésser de pitjor qualitat i cotització que la primera, no té res a veure amb les insulses conserves, que podem trobar per tot arreu.
Ja centrant-nos en els àpats, ací parlarem sols del primer dels dalt esmentats, ja que el gaudit al restaurant Daluan ha fet mèrits més que suficients per guanyar-se un post apart.

Dels plats tastats en La Fonda Moreno destacaríem dos entre tots els demés: la “Pasta fullada farcida de bolets i trufa”, per la seva encertada combinació i excel·lent factura i el “Re-llomello de vedella a la trufa”; Carn de bona qualitat i ben treballada acompanyada d’una encertada salsa on la tòfona era ben present. La guarnició per altra banda restava al resultat final, més que sumar... Anomenem la resta de plats per a qui tinga curiositat, tot i que no considerem cap aspecte especialment destacable en cap d’ells: “Amanida d’hivern amb trufa”, “Crema trufada de creïlles amb pernil”, “Brie trufat i arrebossat” i “Assortiment de pastissos casers”.
Però La Fonda Moreno, a banda de restaurant, és un cèntric hotelet de instal·lacions modernes i funcionals, amb nombrosos detalls de gust que fan que resulte molt recomanable per a qui decideixca fer nit en aquesta encisadora ciutat.
A mode de curiositat final, afegirem que l’hotel està al costat del museu del Sexeni i que la casa que segueix al museu es la que fa d’habitatge dels protagonistes en Amanecer de un sueño, la pel·lícula del cineasta pegolí Freddy Mas Franqueza.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada