Visita de Martín Berasategui a Pego (i II). Degustació de gastronomia local.

A l’entrada anterior ja us parlàvem de la visita de Martín Berasategui a Pego, concretament a La Marjal per presenciar la segada de l’arròs. Però a banda d’aquest acte central van haver altres llocs on va anar el conegut cuiner basc per fer coses ben diferents; va ser rebut a l'edifici consistorial i va signar al Llibre d'Honor, va estar en el museu etnogràfic per conèixer de primera ma com es duien a terme antigament les tasques arrosseres i finalment va acudir a un sopar organitzat per l’Ajuntament on va poder tastar algunes de les especialitats locals més representatives.

L'arròs Bomba, protagonista indiscutible de la visita

Els qui ací escrivim també varem tenir l'oportunitat d’assistir al susdit acte, de manera que us podem contar que hi va haver i com es va desenvolupar el sopar, el qual es va servir al Bar Restaurant L’Om.

Allí varem trobar a un equip de gent il·lusionada, treballant per que sortira bé aqueix esdeveniment tan especial per ells.

Abans d’anar a la taula i com a benvinguda es va servir una copa de cava amb una mica de pernil mentre anaven arribant la trentena de convidats.

Vista general de la taula, tal com anava sent ocupada

Una vegada asseguts va començar la degustació de picadetes clàssiques pegolines, servides al centre per a cada quatre comensals; començava el sopar amb el ‘bull amb ceba’, molt encertat amb el punt de sal exacte que, sense molestar, fa no oblidar que s'està menjant saladura. Seguia ‘l’all i pebre’ també molt saborós i encertat, arribaven després unes ‘mini coques escaldades amb bleda i gambeta’, bones però amb textura rescalfada –una llàstima, que suposem deguda al volum de servei immediat- arribava després 'l’espencat amb abadejo’, amb un caràcter casolà molt ben aconseguit, li seguia un ‘muntadet de figatell’, del que no no opinarem ja que cadascú té el seu proveïdor favorit. I finalment la ‘sang amb ceba’, sens dubte el més fluixet de tots. 

Coques escaldades amb gamba i bleda

La nit havia anat avançant lentament entre plat i plat i una vegada acabada la picadeta havia arribat l’hora de sopar: es va presentar aleshores una paella d’arròs a banda, plat fet per petició del homenatgiat segons ens varen dir. Pura suqulència i fina melositat amb el punt d’arròs solt que a tots ens agrada, tot i que hi ha qui li va pareixer una mica massa viu.

L'arròs a banda, una vegada servit

Arribava el moment del postre amb uns plats de fruita dels que destaquem l’original presència de les figues de pala –Quan de temps feia que no n’havia menjat!- El punt i final el posava un pastis commemoratiu d’ametlla i moca, on Martin ja totalment ‘entregat’ va fer una demostració de tall i servei ‘exprés’.

Martin Berasategui tallant el pastis amb Pepe Ruiz, el propietari del restaurant

Els vins que es serviren per acompanyar el sopar varen ser Cava Juvé & Camps Cinta Púrpura, blanc Morlanda 2009 i negre Finca Terrerazo 2009.

Els parlaments del cuiner basc varem ser nombrosos durant tot el sopar 

Acabem destacant la bona qualitat del pa i l’atenció del servei, tot i que el ritme va anar una mica lent. A això va contribuir tant el tipus de sopar programat com les continues interrupcions enginyoses i divertides d’un Martin Berasategui molt distés i a gust amb la companyia.

L'equip del Restaurant L'Om escoltant les paraules que els va dedicar Martín

En definitiva, cal dir que es varen acomplir sobradament les expectatives a priori suposades i que tant el local com els organitzadors deuen felicitar-se per l'èxit obtés.

Ningú va voler desaprofitar l'oportunitat de fer-se una foto amb Berasategui