divendres, 2 de setembre de 2011

Fonda Xesc. Gombrèn.


En un bell entorn del Ripollès, al peu dels Pirineus, hi ha un tranquil poble anomenat Gombrèn, de sols dos centenars d'habitants on el viatger hi pot trobar el descans en un indret gastronòmic de primera línia. Parlem de la Fonda Xesc, la cèntrica casota que ha fet de fonda del poble des de sempre i que amb l’actual cuina de mans Francesc Rovira va pujar a 2009 el graó que suposa aconseguir una estrel Michelin pel seu restaurant.
Practiquen una cuina honesta i creativa molt arrelada en els productes de temporada que ofereix aquella rica natura, fet que varem poder comprovar fa unes setmanes gaudint d’una col·lecció de plats en els quals tenien gran protagonisme els fongs que ja s’hi van trobant allà.
Començàvem l’àpat amb uns aperitius de cortesia on hi havia croquetes, bastonets d'arengada i una crema freda de carabassó amb musclos. Respecte als plats que configuraven el ‘menú degustació’ d’aquell dia varem tastar els ‘Ceps en escabetx, avellana i foie gras’, encertada combinació potent en sabors, els ‘Rossinyols, ou, mongeta tendra i mantega d'herbes’ junt al d’abans lleugerament passat de sal pel nostre gust però sense que arribés a molestar, la ‘Ventresca de tonyina, rovellons ametlla i balsàmic’ excel·lent producte amb un tracte magistral i les ‘Pilotilles, espàrrecs i xipirons’ combinació amb la contundència pròpia dels més suculents mar i muntanya. Acabàvem amb un refrescant ‘Suc de fruites, Maria Lluïsa i litxi’ i el final golós de la ‘Xocolata amb tofee i sorbet de cassis’. Bon cafè amb ‘petit fours’, tot sota un molt professional i efectiu servei dirigit per Meritxell Vilalta. Respecte al pa, preferim el que és serveix pel desdejuni que no pas el variat assortiment de fantasies de l’àpat, encara que sols és una qüestió de gustos.
El vi que va acompanyar el festí no va ser altre que el no menys sensacional Cérvoles 2006 una pura delícia del Pla de Bagés de la qual havíem llegit molt però encara no havíem tingut oportunitat de tastar.
A banda del restaurant, la resta d'instal·lacions no ofereixen cap característica especialment ressenyable llevat de la biblioteca gastronòmica situada a l’ampla sala de jocs de la primera planta, però de ben segur que tant el restaurant com el bell entorn mereixen sobradament la visita.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada