L'hora del vermut

L'origen de les paraules, o etimologia, de vegades ens sorprèn amb casos d'allò més curiosos com per exemple el que avui tractem; Vermut és una paraula ja molt integrada en la nostra parla habitual, de tal manera que actualment resulta molt comú citar-nos per prendre un vermudet, però... -sabem d’on ve aqueix mot?-

El que avui anomenem vermut, referint-nos a un petit àpat de caràcter molt distés que generalment precedeix a una menjada principal, té el seu origen en el mot germànic "wermut", nom amb el qual es coneix per aquelles terres al Donzell (Artemisia Absinthium). El motiu pel qual el nom alemany d'una planta s'ha acabat incorporant al nostre diccionari modificant el seu significat original i grafia es déu a què aquesta planta constitueix un dels principals ingredients d’algunes de les begudes generalment emprades d'aperitiu (que és una altra manera d'anomenar al vermut). Anem amb les dues on resulta més notòria la seva presència:

El vermouth és un vi blanc, generalment endolcit, macerat i aromatitzat amb herbes, plantes, flors i arrels on predomina el gust i aroma, precisament d'espècies vegetals del gènere Artemisa, la qual cosa li dóna aqueixa elegància tan particular. Se li atribueix l’invent a Hipòcrates (460-370 AC), el cèlebre metge grec del jurament, i és per això que a l’edat mitjana a aquest vi d’herbes se'l coneixia com vi hipocràtic. Per molt que en l'actualitat puga semblar exclusiu del mundialment conegut 'Martini', és un producte de gran tradició en algunes de les zones de producció vinatera (òbviament no per donar sortida als millors productes). Ací no ens hem deixat seduir per la coneguda marca italiana, tot i que aquesta temporada s’hi ha vestit de D&G, i hem pres com a representatiu el que fan al celler cooperatiu de Pinell de Brai. A banda de les seves virtuts o defectes, ens ha captivat també per la seva honestedat i sobre tot pel lloc on està fet, la coneguda com ‘Catedral del vi’. Els qui la coneixeu sabreu que l’apel·latiu no és en absolut exagerat per nomenar a aquest edifici modernista projectat pel deixeble gaudinià Cèsar Martinell. El qual justifica una més que recomanable visita on podreu comprar també l'oli i vi de la D.O. Terra Alta que allí es fa.

L’altra beguda a la que ens referim és l’absenta, un aperitiu anisat que com els altres que li han pres el relleu (cassalla, pastis,...) es sol -o més bé, es solia- prendre acompanyat d'aigua. Aquesta beguda ha estat envoltada d’un cert misteri des que el moviment romàntic i bohemi d’entre finals del S.XIX i principis del S.XX la mitificaren. I és que a més a més que la manera de prendre-la ja era tot un ritual, pareix ser que a partir de certes quantitats té propietats al·lucinògenes, de tal manera que a la també coneguda com Fée Verte (Fada Verda) se li atribueix un extens anecdotari. En aquest cas, la marca més coneguda del mercat és la francesa Pernod però els pegolins i gent de les comarques properes encara tenim en ment a l'Absenta 'La Loca' fabricada per Destilerias Albo fins la passada dècada. Fa unes setmanes gaudirem de potser l'última de les oportunitats de tastar-la d'una de les escassíssimes botelles que hi han encara per ahí; resultà excel·lent, molt refrescant i deliciosa, tot i que amb una graduació de 65º és una perillosa beguda amb la que cal anar en compte. Com que ja no la podem recomanar perquè ja no existeix ni la fàbrica, us recomanarem, això si, un interessant article escrit sobre aquesta per Alfred Sala Duran en el llibre de festes pegolí d'enguany.