MISTRAL. Oliva

En una fabulosa finca de tarongers de la partida Elca d’Oliva hi ha una pineda, i sota ella s’amaga una casota que s’ha anat fent gran al ritme que ha demandat el negoci que la ocupa, un restaurant que agafa el nom del vent que bufa del Noroest. No es tracta d’un restaurant gastronòmic i són molt poques les variacions de carta que es solen incloure però hi ha alguns aspectes que el fan suficientment interessant per ser ressenyat ací.

Com ja hem referit, el Mistral es troba envoltat per un entorn molt bonic que resulta especialment recomanable visitar en tres moments concrets: Qualsevol mig dia de primavera, quan el tarongerar està en flor i el seu aroma acompanya l’estada. –Si la primera vegada que hi aneu no és de dia, es probable que acabeu perdent-se pel terme-, durant les nits més fredes d’hivern quan la casota i el foc de la llar ens serviran de refugi i també en les més caloroses de l’estiu quan podrem gaudir de l’espai exterior, sota els pins. Tot i les darreres agressions arquitectòniques a l’edifici original, amb l’obertura d’una porta directa de la sala-menjador a l’exterior, l’edifici continua respirant autenticitat, la mateixa que la seva cuina on podreu trobar entre altres un variat assortiment d’arrossos, del que destaquem una saborosa fideuada, tot i que per estar feta amb espaguetis tallats resulta de complicada ingesta. -Que no us estranye si quan reserveu dinar us pregunten si ja sabeu el que demanareu: això és un bon senyal!-

A la carta hi ha, a més a més, entre els entrants alguns en forma de petits mossets que permeten autoconfigurar-se un menú 'degustació' que no existeix. Els plats principals els podríem anomenar de ‘solvència contrastada’, especialitats pròpies o amprades que amb el pas del temps han anat perfeccionant-se i que són garantia d’èxit. En la nostra darrera visita tastarem el polp amb all i pebre, el fetge d’ànec amb poma caramel·litzada i la ‘milfulles’ de corder i creïlla, tots tres molt bons però especialment els dos primers. Uns plats gens pretensiosos però que demostren honestedat amb el producte i domini de l’execució. Tot i la seva senzillesa, la carta de vins està a l’altura de la resta d’elements. D’ella beguérem un vi que cada vegada ens agrada més: Rafael Cambra 2, una barreja de Cabernets Franc i Sauvignon criada a l’idíl·lic poble de Fontanars. Servei correcte i molt amable.

En la part negativa podríem anomenar tres aspectes: les postres, on es nota el poc atreviment i on és una vertadera llàstima que no vagen una mica més enllà. A més de resultar avorrits, la presentació no és tampoc d’allò més lluïdora, el cafè que tampoc està a l’altura i els preus, que tot i no resultar excessius, no han acompanyat la tendència general de moderació experimentada en els darrers anys.