dissabte, 23 juny de 2012

Coca mora v/s coca cristiana. Rebosteria casolana (IV i V)

Com en altres àmbits de la vida quotidiana, a les nostres festes més tradicionals, els moros i cristians, també triem o ens sentim més  identificats amb un dels bàndols, fins i tot de manera involuntària. Avui, fent un paralel·lisme de caire gastronòmic, us proposem que tragueu a relluir les vostres preferències, escollint entre la representant que duem per cadascun d’ells.


Bàndol Moro. La coca que va baixar d’Alcoi.
Tot i que allà tindrà un altre nom que desconeixem, l'hem anomenada així perquè varem obtenir la recepta enguany a les festes alcoianes. És la d'una coca amb que berenaven molts nadius mentre veien passar l’entrada mora de la vesprada i que pertany al grup de les coques de 'llanda' i la seua col·lecció de noms (cubana, coca maria, coca de mida,...). I com els seus ingredients demostren, les arrels morisques són ben evidents.
Per fer-la, necessitarem: 250 gr. d'ametlla, 150 gr. de sucre, 2 cullerades de farina, 1 cullerada de canyella, 1/2 dotzena d'ous, 1 cullerada de llevat químic en pols i 1 cullerada de llima.
L'execució és ben senzilla: donem el punt als blancs de l'ou amb la meitat de sucre, blanquegem els rovells amb l’altra meitat, i barregem tots els ingredients amb molta cura. Ho ficarem en una llanda, sobre paper vegetal, al forn mitjà (uns 170º) fins que la punxem i el punxó surta net. (30’ a 45’)


Bàndol Cristià. Una coca conventual.
La pastisseria conventual, feta encara per les monges que viuen en alguns monestirs, és ben coneguda. Com la precedent, aquesta també és un tipus de coca de llanda i és una recepta que segons qui ens la proporcionà pertany a les Carmelites descalces sevillanes, tot i que també l'hem trobada anomenada com de la 'Cadena del Padre Pío'. I es diu així per que per poder-la fer necessitem que ens donen la massa mare, preparació que reproduirem durant 9 dies per obtenir 4 volums (1 per fer-la i la resta per continuar la cadena, regalant-la a 3 persones més). Però no s’amoïnen si no teniu la massa mare i voleu fer-la, ací us expliquem com engegar-la vosaltres mateixos/es: caldrà 1 got de farina, 1 got de llet, 1/2 got de sucre i 1/2 sobre de llevat químic en pols. Es barreja tot i es deixa un dia en lloc fresc, fora de la nevera. A l'endemà podem iniciar el procediment del document que hi ha adjunt al final, on també hi està l’elaboració. Encara que us haja pogut semblar,… no és cap broma!


Hem fet les dues, i encara que les fotos són d'un telèfon i no les fan justícia, hem de dir que ambdues esdevenen unes coques molt esponjoses, lleugerament humides on destaquen les particularitats ben definides per cadascuna; l’ametlla en el primer cas i la crosta i els trossos de fruita en el segon. Autèntiques llepolies per a tots els gusts que us faran ben difícil l'elecció...
Trieu de la parada i feu-vos-les acompanyar d’un bon vi dolç (avui ens permetrem recomanar-vos els del nostre amic Armando, de Bodegas Parcent; Dolç d'Art, de moscatell, per la primera i Fruit d'Autor, de Giró, per la segona), les dues opcions són ideals per berenar gaudint d’una vesprada de moros i cristians en qualsevol dels nostres pobles.
Ara ja podem dir allò de: -Avant l'Entrada!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada