El fruit és piriforme i bastament bombat, de color groc-daurat quan
està madur, i la seva
polpa és dura i molt aromàtica. De fet, a
França solen col·locar-los dins de les gavetes i
entre la roba per perfumar-la amb la seva potent fragància. Plutarc relatà que a Grècia els nuvis menjaven codony junts abans d'entrar
a la cambra nupcial, per perfumar els primers petons. Una costum que va arribar a Roma amb el culte a Afrodita. Pel que fa a la gastronomia, Apicius ens va deixar les primeres receptes amb codony al De Re Coquinaria.
Com a principis actius, conté tanins (especialment abundants a les llavors: 20%), pectina, vitamina A i vitamina B-2. Però el
codony és una mica aspre i dur per menjar-lo cru com a fruita, de manera que no té massa èxit . Altra cosa és el ben conegut codonyat...
Tot
açò ve per que estem en època de codonys, i de fer codonyat. Un comentari d'ahir a la
xarxa fet per l'amic Rafel
Ruiz ens va donar la idea: “Animeu-vos a fer codonyat un dolç clàssic de la nostra
cultura gastronòmica. Elaboració: Primer que res peleu els codonys, traieu-los el
cor i les llavors i trossegeu-los. Els poseu a bullir amb no massa aigua, just
cobrir-los. Una vegada cuits els tritureu i els poseu en un perol amb el sucre a foc lent (poseu el
pes del codony de sucre). Es deixa coure una hora i mitja remenant amb un
cullerot de fusta, fins que tinga solidesa. Col·loqueu el codonyat en
recipients. Cal deixar-lo assecar en un lloc ventilat.”
Nosaltres hem optat per la versió de la recepta per la ‘Thermomix’ i per a 3 codonys nets i despessonats però amb la pell (aprox. 800gr.), hem usat 500gr. de sucre blanc, 100gr. de negre i una llima (sense corfa ni pinyols). Mitja horeta a 100Cº, i vet aquí el resultat:
Abans d'acabar, cal dir que els codonys també són ben bons torrats, de postre o com per exemple
en aquest cas, d'acompanyant perfecte de la porcella rostida.
en aquest cas, d'acompanyant perfecte de la porcella rostida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada