El Paisatge dels riuraus

El proper cap de setmana es celebra a la Seu Universitària de Benissa, el Primer Congrés Nacional "El paisatge dels riuraus: arquitectura, herència i reptes". Estarem allà presentant una de les comunicacions i no hem volgut perdre l'oportunitat d'anunciar-ho ací, convidant-vos a anar-hi.

Des d'un punt de vista gastronòmic, algun dia haurem de parlar de la pansa però avui toca apropar-nos a la vesant cultural i la petjada que ha deixat a la comarca de la Marina Alta, i hem pensat que estaria bé compartir un vídeo, molt interessant i ben fet que hem vist darrerament, on podreu conèixer el que ha suposat la pansa per la nostra comarca i on es mostra també el procediment totalment natural d'aconseguir-la, des del raïm Moscatell.

4 de carabassa. Rebosteria casolana (VI, VII, VIII i IX)

Feia temps que teníem pendent parlar de l'Arnadí; ho havíem anunciat però mai arribava el moment. La proposta dels amics d'Els fogons de la Bordeta, i la recepta del 15 amb la carabassa com a protagonista d'octubre/2012 ens ha fet llançar-nos per fi a la tasca i aprofitem per participar-hi compartint també altres tres especialitats rebosteres tradicionals, fàcils de fer i molt apreciades a les nostres comarques. I és que la carabassa... És molta carabassa! -I dóna molt de si.

Restaurant L'Om. 2/12/2011

Arnadí. Una de les postres valenciana més original i plena d'autenticitat és, sens dubte, l'arnadí. D'origen àrab i ben arrelat a les comarques centrals valencianes, la seua preparació és ben senzilla; torrem carabassa, a la que se li pot afegir també part de moniato. Una vegada ben eliminada l'aigua (aquest pas és molt important també per la resta de receptes ací explicades), es barreja amb ametlla molta, sucre al gust, una mica de canyella i corfa de llima ratllada (també es pot afegir ou per aconseguir una textura més ferma). La pasta obtesa es posa dins de cassoles de test gran (o varies individuals, com a la foto) adornant la superfície amb ametlles i pinyons i es torna a fornejar fins que quede daurat. -Quan es gele, a per ell! Boníssim...

Bunyols. Excepte en parades ambulants i durant les festes falleres, els bunyols que es fan en aquests indrets són sempre de carabassa (i amb forat). La preparació d'aquests és la següent; carabassa, torrada o bullida, però en qualsevol cas sempre ben escorreguda per que perda el màxim d'aigua possible i pastada amb una mica de llevat i farina fins que quede una massa fina però treballable. Després d'un temps de fermentació d'aproximadament 20', es frigen en abundant oli calent i es mengen passant-los per un plat amb sucre. La principal dificultat està en aconseguir una forma acceptable i per suposat, en obtenir el forat central.

Pepa Sastre. 20/09/2012

'Cubana' de carabassa.El mot 'cubana' és un localisme que es fa servir per referir-se a la coca 'maria' o dolça de llanda. Amb el cognom 'de carabassa' ja sabem quin és l'ingredient protagonista; Aleshores pocs misteris queden per saber excepte la proporció: 1/2 Kg. de farina, 1/2 Kg. de sucre i 1/2 Kg. de carabassa torrada, 1/2 dotzena d'ous, 3 paperets de llimonades i ratlladura de llima. La preparació coincideix amb l'oferida ací, i a la de la foto se li afegiren un grapat de panses.

Carabassa al forn. Totes les preparacions comentades comencen torrant una carabassa al forn, un plat que en si mateix ja és una meravella, i el súmmum de la senzillesa. O no?

Camilo Mengual. 18/1/2013

Tast de 28/09/2012. La Chardonnay i el roure.

Com ja havíem anunciat, darrer divendres de setembre obríem la nova temporada de tasts amb el que duia per títol "La Chardonnay i el roure". Amb ell preteníem una aproximació a la varietat blanca de Borgonya, tractant de conèixer-la millor, fixant-nos de manera especial en l'efecte que li provoca la "fusta", i per suposat, el pas del temps.

Mas Escorpí 2011. Gramona. D.O. Penedès. Vi blanc monovarietal. De color groc pàl·lid. Aroma molt intensa i fruitada de poma verda, litxi, pinya i sobre tot cítrics (llima i aranja). Mineral amb records de pols. En boca, concentrat, equilibrat, ample i amb acidesa notable que li dona gran frescor. De ben segur que continuarà millorant en botella.
Viñas del Vero Chardonnay 2010. D.O. Somontano. Vi blanc monovarietal (amb 15% de fermentació en bota de roure). Tastàrem aquesta extinta referència del conegut celler i encara que en un primer moment paregué defectuós, al cap d'una estona canvià i ens ensenyà el seu millor costat. Color groc palla, elegant aroma de flors blanques, ample i molt saborós en boca.
Otazu Chardonnay 2009. D.O. Navarra. Vi blanc monovarietal. Daurat i lluent. Ben complementat amb aromes floral (mel), vegetal (herbes de tocador), fruitat (plàtan, albercoc, pinya, ametlla,...) i retronassal de fruita en licor. Complex, concentrat i ample en boca. La millor relació qualitat/preu.
Avgvstvs Chardonnay 2011. D.O. Penedés. Vi blanc monovarietal fermentat en bota de roure de Nevers. De color groc palla. Aromes de meló, bresquilla, fruits secs (avellana) i mantega fresca. Cremós, complex, concentrat i molt equilibrat.
Alunado 2009. Pago los Balancines. D.O. Ribera del Guadiana. Vi blanc monovarietal fermentat en bota, amb criança de 6 mesos sobre la seua brisa. Color palla daurat. Aromes de fullaraca, pastisseria, fumats, cacau i tabac. De caràcter variat, la raresa (sols hi han 6.000 botelles) de les terres càlides del Sud agradà, encara que en boca resultava una mica punxent primer i cansí després.
Castillo de Monjardín Chardonnay Reserva 2007. Vi blanc monovarietal fermentat i envellit  entre 6 i 8 mesos en botes de roure, un vell conegut. Groc daurat, amb aromes complexes de mel, herba acabada de tallar, fongs, molla de pa i mantega. Fusta molt ben integrada que li dona caràcter però sense llençar a perdre la frescor i les ganes de beure'n més. El millor vi del tast per quasi tots, també amb una excel·lent relació qualitat/preu.