dimarts, 16 d’abril del 2013

Tast de 12/04/2013. Monestrells (Castaño Monastrell 11, Tarima Monastrell 2011, Juan Gil 10 meses 2011, Casa Castillo Monastrell 2010, Tarima Hill 2010, El Sequé 2010, ...)

El Monestrell és una varietat de raïm negre, de gra molt menut i singlot compacte, amb color intens i gust fort. Segons la viquipèdia és originàri de Bourdeaux, però amb el pas del temps s'ha anat aclimatant millor a temperatures altes i ambients secs; la qual cosa ha fet que històricament s'haja conreat amb èxit a la Mediterrània, i en especial al voltant de les nostres latituds, on es considera una varietat tradicional. En l'actualitat és la més recomanada a la D.O. del Sud del País Valencià i a les de Múrcia.
El vi elaborat amb raïm de Monestrell és aromàtic i saborós. També és apte per l'envelliment, i la seua evolució ràpida ha fet que des de sempre s'haja fet servir també per l'elaboració de vins rancis. En tranquils, es sol utilitzar amb cupatge d'altres varietats d'evolució més lenta: per posar un exemple, recentment hem estat a Bullas i poguérem comprovar que allà és ben abundant la seua combinació amb Syrah. En estat de sobremaduració s'utilitza pel fondellol, el vi generós de criança llarguíssima que va donar fama gran a les comarques alacantines entres els segles XV i XIX.
Com ja haureu deduït, el darrer tast es va dedicar a monovarietals de Monestrell. Anem, doncs, amb ells:


Castaño Monastrell 11. Bodegas Castaño. D.O. Yecla. Vi jove, amb el 20% de maceració carbònica. Color cirera de capa mitjana. Aroma forta de fruitetes roges més àcides que dolces (frambèsia, nabius), vegetal balsàmica (eucaliptus) i alcohòlica. En boca es mostrà simple, punxenc i una mica aspre, encara que gustós.
Tarima Monastrell 2011. Bodegas Volver. D.O. Alicante. Vi madurat durant 6 mesos en bótes de roure americà. De color picota lluent, molt dens. Aromes d'inicis vegetals (falaguera) i florals (mel) amb bona evolució, destacant després les de caramel i café. Sensació d'acidessa en boca, amb caràcter variat i estructura lleugera.
Juan Gil 10 meses 2011. Bodegas Juan Gil. D.O. Jumilla. Vi amb 10 mesos de criança. Color picota cristal·lí de capa mitja baixa. Aromes dolces i fruitoses (melmelada, panses, llepolia) i vegetals (matolls) amb evolució a cacau. Complementari i concentrat a la boca, de tanins suaus que deixen un final endolcit.
Casa Castillo Monastrell 2010. Propiedad Vitícola Casa Castillo. D.O. Jumilla. Vi amb pas per bótes de 6 mesos. Color granat de mitja intensitat i aspecte glicèric. Aroma inicial que ens recorda a les olives negres sobre un fons balsàmic i final alcohòlic. Ajustat de volum però saborós, i amb persistència mitjana.
Tarima Hill 2010. Bodegas Volver. D.O. Alicante. Vi envellit a bótes de roure francés durant 14 mesos. De color picota i capa alta. Aroma complexa i molt golosa amb notes balsàmiques i altres, moltes d'elles comunes als d'abans (olives negres, llepolies, panses i garrofes) però amb mes riquesa i un rerefons mineral. Evolució entre xocolatada i especiada. Molt complex, concentrat i equilibrat en boca. Ample amb tanins sedosos i llarg. Per unanimitat, el millor vi de la nit. I també el més aconsellable  per la seua excel·lent relació qualitat/preu.
El Sequé 2010. Bodegas y Viñedos El Sequé. D.O. Alicante. Vi amb 12 mesos de criança. Color picota, lluent. Aromes de fruita madura confitada i figues seques, que donen pas a secundaris com galeta i iogurt amb evolució final de regalèssia. De caràcter complementari en  boca, concentrat, ample i final llarg que deixa sensació de certa dolçor.

S'haureu adonat, almenys els més observadors, que a la foto hi ha un setè vi, "Domaine de Nidolères La Raphaelle 2010" de les 'Côtes du Roussillon'. Era l'aportació d'un monovarietal de Monestrell criat més amunt dels Pirineus i es va encetar pel sopar de després del tast, amb un resultat tan decebedor que no s'ho val la pena ni comentar-lo. -C'est la vie!-

4 comentaris:

  1. Originari de Bourdeaux?. Qui diu això?. És originari de Sagunt, segons Peñín entre d'altres.

    ResponElimina
  2. És cert que la comarca del Camp de Morvédre li dona el nom francés, però també se la coneix amb els noms de Mataró i Vermeta, entre altres. Pel que fa al seu origen, hi ha informacions ben contradictòries que no aconseguixen posar d'acord als historiadors; A més a més d'aquestes dues, també hi ha qui el situa al Rosselló o a La Provença... Sols puc dir-te que t'agraisc l'interés mostrat i que ho investigaré per veure si trobe alguna dada fiable i del tot definitòria sobre alguna de les versions existents, per exposar-la ací. Salut!

    ResponElimina
  3. Correspon a l'Ampelografia estudiar l'orige, descripció i identificació de la vitis vinífera en qüestió. No als historiadors que ja tenen prou en el seu mètode científic. Quan fem afirmacions sense citar la font o l'autor podem caure en el simplisme i un blog com el teu de tanta qualitat i sinceritat en la descripció dels tasts, no pot descuidar aquest aspecte. És més una sugerència que no pas una crítica. Salut!.

    ResponElimina
  4. T'agafe el suggeriment i, encara que en aquest cas és molt simple, ja he afegit la font al text original. Malgrat això, no m'he quedat gens tranquil i continuaré fent averiguacions. Ara més rigoroses!

    ResponElimina