divendres, 23 d’agost de 2013

Algunes recomanacions viatgeres (a Toledo i El Bierzo)

L’estiu és l’estació de l'any que més s’assòcia a les vacances, i amb elles, els qui ens dediquem a oficis allunyats de la gastronomia trobem més possibilitats de viatjar i conèixer llocs interessants més enllà del nostre entorn habitual. Com ja hem fet altres vegades, compartim a continuació unes recomanacions sobre els que hem pogut visitar enguany i considerem mereixedors de menció, on per primera vegada hi han també alguns bars i un hotel:

3 bars (de Toledo, tots tres)
  • EL TRÉBOL. Ben a prop de la plaça de Zocodover centre neuràlgic de la capital manxega es troba aquest 'clàssic' que recentment s'ha renovat i eixamplat, deixant a la vista les restes de muralla qui hi han a sota. D’entre la mitja dotzena de tapes que tastàrem, destaquem l’ensaladilla, el croquetón trébol (de pernil) i la ‘Bomba’, clàssica pilota fregida de creïlla amb carn que ací es serveix oberta, amb all i oli i salsa de tomaca. Tastàrem també tres de les anomenades ‘pulgas’ (una mena de mini-entrepans) de les quals destaquem la de bou fumat. La cervesa local ‘Domus Regia’ fou l’acompanyant perfecte de l’àpat en una calorosa nit d’agost en que els pulveritzadors d’aigua no pararen de refrescar l’ambient de l’exterior.
  • ALFILERITOS 24. Situat a la mateixa adreça que el seu nom indica, es troba aquest local d'agradable decoració on s'ha combinat amb gust i encert l’aspecte històric de l’antic habitatge que ocupa i detalls que a l'hora li donen un aspecte modern i actual. Com a molts altres similars, hi conviu un restaurant a la planta alta amb un bar a la baixa, que fou on ens quedàrem. Optàrem pel que allà anomenen pica-pica, quatre tapetes combinades en una safata i d’entre elles la que més ens agradà fou la fritura de peix (tonyina en el nostre cas) amb salsetjat oriental.
  • LA ABADÍA. Es troba ben a prop del d’abans i també ocupa un edifici històric. Ací destaquen per la seua vocació cervesera i en aqueix sentit el mostrador està presidit per un tirador múltiple amb cinc marques diferents i el personal que se'n fa càrrec sap 'tirar-la' ben bé. Triàrem la roja irlandesa 'Murphy' i l'alemana de blat torrat 'Affligem Dubbel', i respecte al menjar: les ‘pulgas’, excel·lents totes tres. Després ens adonàrem que casualment aquests tres locals formen part del grup empresarial 'Vive Toledo', tot i que cadascun en la seua línia ben definida.
2 restaurants (de cuina tradicional)
  • LA ORZA. Toledo. Aquest restaurant de decoració rústica però elegant es troba ben situat, a mig camí entre la Casa-museu del Greco i  l'esglèsia de Santo Tomé, on hi ha la seua obra més coneguda. A diferència d'altres ocasions, el nostre interès es centrà en les especialitats locals i en la interpretació que allà fan d'algunes d'elles. I així tastàrem: la sopa castellana (excel·lent), el corder farcit de salsa de foie (bo però tal vegada una mica avorrit) i les natilles de massapà (recomanable llepolia per a no oblidar). El vi acompanyant fou uns dels de Dominio de Eguren, Protocolo 2011 el qual resultà perfecte per l'àpat. En definitiva, un menjar més que correcte de cuina casolana lleugerament actualitzada amb una bona relació qualitat/preu i ben atès per un servei impecable. Sols un però; la reserva la vam obtenir amb la mediació d'un guia local, davant la impossibilitat d'aconseguir-la directament. -Qué país!-


  • MESÓN EL APÓSTOL. Cacabelos. Aquest local té la porta oberta en el mateix traçat que el camí de Sant Jaume francès du per aquesta població del Bierzo, i en ell es serveix cuina d'aquesta comarca, amb tocs netament gallecs. Si el d’abans representava l’elegància i sofisticació de la cuina local, aquest és l’abundància personificada. La configuració física i decoració es grollera i capaç d'espantar a qualsevol amb un mínim de gust, però fou una recomanació d'algú que coneix bé la zona i calia 'fiar-se' dels amics. La conclusió és que probablement en tot l’estat ningú oferisca tant, i tant bo, per tant poc. L'escepticisme inicial s'acabà a mesura que anàrem tastant les abundants racions que anaven arribant a taula: Polp “A Feira”, Pote Berciano, Lassanya d’albargines, Xulles adobades, Filloas de Xocolate i les tortades de formatge “Vagaidarte” i de Xocolate. -La primera i tercera de les tres 'B', juntes!-
1 hotel (encisador)
  • EL TIEMPO RECOBRADO. Le temps retrouvee és una película dirigida per Raúl Ruiz basada en l'obra mestra de Marcel Proust, on aquest fa un exercici d'experiència vital durant els seus darrers dies, tractant de recollir la complexa divagació de persones i esdeveniments passats per la seua vida. Però aquest nom tan literari i ple de contingut també li dona nom a un encantador hotel de 9 habitacions situat al cor de la comarca del Bierzo, en una situació quasi més rural que urbana del petit nucli de Villamartín de La Abadía, al municipi de Carracedelo. L'hotel està atés directament pels propietaris d'aquesta aventura iniciada ara fa deu anys, Angeles Silva i Juan José Alonso, que des del primer moment es converteixen en els perfectes amfitrions i romanen sempre pendents del benestar dels hostes, amb un tracte proper i atent però discret. El local respira tranquilitat i té molts detalls que el fan especialment atractiu, a banda del propi emplaçament i decoració, com les habitacions que són grans i estan ben equipades, l'ampli saló amb una biblioteca ben dotada o l'acollidor jardí on gaudir d'una agradable estona d'esbarjo. Pel que fa al menjar, a canvi de que les opcions siguen limitades, ens trobem una cuina de mercat i del dia, molt bona, saborosa i plena d’honestedat, feta amb productes de proximitat, tot i comptant d'avantmà amb els gusts del comensals. Els vins oferits també són tots de l'entorn (Bierzo, Valdeorras o Ribeira Sacra) però triats amb un molt bon criteri de selecció. -Qué més podem demanar?-



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada