divendres, 4 d’octubre de 2013

D.O.Q. La Rioja, entre la tradició i la modernitat (I)

Tot i que puga resultar sorprenent, dels més de 250 vins que duem encetats en el grup de tast, a penes 4 han estat els aportats pel territori viti-vinícola més conegut de l’estat, la Rioja. Així que amb l'ànim de posar remei a aquesta situació atípica que ens minvava una part ben important del panorama actual vitivinícola, divendres passat gaudirem d'una selecció que pretenia mostrar-nos, i comparar, dos dels aspectes que considerem més interessants d’allà: la seua tradició inqüestionable en aquesta matèria i els resultats aconseguits amb les tendències encetades en els darrers 20 anys, reflexades en el que s’ha convingut en anomenar “vins d’alta expressió”.
Els antecedents històrics
A diferència d’altres zones avui menys notòries, l’origen de la viticultura riojana no està tan llunyana en el temps i sobre tot cal buscar-la en l’edat mitjana i en el focus de comerç que propicià el “Camí de Sant Jaume”. Ara bé, el vertader impuls del vi de Rioja, cap al concepte de tradició i qualitat que encara coneixem ara, cal buscar-lo entre les acaballes del Segle XVIII i els inicis del XIX. És aleshores, quan mirant-se en l’espill bordelès, es milloren les tècniques de producció i es mou una vocació exportadora dirigida als mercats més exigents. El seguit de plagues que assolà les vinyes de Bourdeaux durant la segona meitat del segle XIX, primer amb l’Oidium i després amb la Fil·loxera, disparà la demanda del vi riojà, coincidint el moment més àlgid de demanda amb la inauguració del ferrocarril d’Haro a Bilbao, a 1882. Per tant és aleshores quan neix el Rioja tal com el coneixem, amb una identitat pròpia vinculada al seu origen. El reconeixement oficial de la Denominació d'Origen arribà el 6 de juny de 1925. I molts anys més tard, a 1991, tornaren a ser pioners, aconseguint també ser la primera a DO amb el distintiu de Qualificada.
El Terroir
El vi de Rioja reb el nom del Riu Oja, un afluent del Riu Tirón, i el de la Comunitat Autònoma on estan la major part de les seues més de 63.000 Ha. Però també formen part d’ella terres d’Euskadi, alguns termes municipals de Navarra i part d’un de Castilla y León. Tota la zona es beneficia de la confluència de dos climes tan oposats com l'atlàntic i el mediterrani, que proporcionen temperatures suaus i precipitacions anuals lleugerament superiors als 400 l/m2, condicions molt idònies pel desenvolupament de la vinya. L'àrea productora ocupa la vall de l’Ebre, protegida per les serres Cantabria (al Nord) i de la Demanda (el Sud), i en ella és reconeix l'existència de tres subzones amb característiques vitivinícoles diferenciades: l'Alavesa, l'Alta i la Baja.
La vinya
Les varietats tradicionals autoritzades havien estat sempre set, quatre negres: ‘Tempranillo’ (o Ull de llebre per a nosaltres), Garnatxa (que ha passat de majoritària a ocupar menys del 10%), ‘Mazuelo’ (també coneguda com Samsó o Carinyena) i Graciano, ocupant entre totes el 94% del total de producció. I tres blanques: Viura (o Macabeu per a nosaltres), Malvasia i Garnatxa blanca. Però l'any 2007, el Consell Regulador va autoritzar, per primera vegada des de 1925, la incorporació de nou varietats noves: les negres autòctones: Maturana tinta, Maturana bruna o Maturano i Monastel (no Monestrell), les blanques autòctones: Maturana blanca, Tempranillo blanc i Turruntés (no Torrontés) i les blanques foranes: Chardonnay, Sauvignon blanc i Verdejo. Aquesta incorporació es va fer amb la finalitat de recuperar el patrimoni vitícola riojà, en el cas dels raïms autòctons, i per incrementar la competitivitat dels blancs de Rioja en el mercat internacional, en el cas de les varietats blanques foranes.

Els vins del tast
Resulta obvi reconèixer que l’evolució riojana ja és un fet consolidat, però encara que el triomf d’aquests vins més actuals siga ben palès, els clàssics d'ara (o transgressors d'èpoques passades) romanen impassibles al pas del temps -una gamma de vins aquesta, sense la qual la DOQ Rioja no seria el que és-. I per això que per poder gaudir d'un espectre més complet, amb alguns dels vins més interessants de la Rioja, tinguérem en la selecció de vins a representants de l'excel·lent realitat actual, però també a algunes 'velles glòries' que segueixen fidels a un estil que en el seu dia va ser l’exemple del millor fet enològic de l'Estat; vins i cellers que representen un gust més estilitzat, on finor i elegància són l'atributs fonamentals, majoritàriament instal·lades al barri de l'Estación d'Haro, on hi ha la concentració més gran de cellers centenaris i el bressol d'alguns dels considerats millors Rioja de tots els temps. Per tant, per gaudir més plenament d'una repassada de les tendències riojanes més actuals calia comptar també amb l'oportunitat d'emocionar-nos amb el plaer gratificant d'un bany de classicisme.
Així doncs, eI tast fou una barreja de vins emblemàtics de la renovació riojana i grans reserves de cellers centenaris aliens a tots els moviments dels darrers anys; vins de cellers moderns que treballen a la manera clàssica i centenaris que intenten re-inventar-se fent productes més actuals,... Però en tots els casos, amb una història que contar!
Ja sabeu que no ens agrada fer els posts massa llargs, però aquesta presentació donava molt de si i ens sabia greu tallar-la, de manera que deixem pel proper el comentari de cada vi del tast...
http://es.riojawine.com
http://es.wikipedia.org/wiki/Rioja_(vino)
Curso de vinos españoles. Vinoselección
Rioja baño de clasicismo. El País. C. Delgado

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada