divendres, 3 de gener de 2014

De postres i divertiments

S'ha acabat l'any i són molts els llocs on podem trobar reculls amb les millors (o pitjors) coses del ja passat 2013. En el nostre cas, aprofitarem per penjar aquesta 'entrada' que teníem aparcada des de ja fa alguns mesos, i on hi han recollits tres postres (o dolços) més o menys senzills que hem tastat enguany i que a més d'agradar-nos ens han semblat una manera divertida d'acabar un àpat.
Els dos primers són d'empreses de càtering i el tercer de geladeria, però tots tres tenen en comú que no són el que pareixen, però tampoc deixen de parèixer del tot el que són... jugant amb la ironia que pretén moure un somriure.
El Bollit: 'Préssec gelat'. Imitació perfecta d’un préssec natural, convertit en un saborós gelat amb la pell inclosa, i on les úniques coses que el diferencien de l’original són l’absència de pinyol i que es menja amb cullera. Ens consta que també el serveix, igual o paregut, Ricard Camarena al seu ‘Canalla Bistro’. Pel que fa al pinyol i pels que el tireu en falta, com que tot és possible, punxant ací podreu trobar un vídeo un es veu com el varen preparar pel darrer plat d'El Bulli, el #1846, dedicat al Peach Melba d'Agust Escoffier.

El Xato: 'Café, copa i puro'. Ara que -afortunadament- ja no es pot fumar a l'interior de cap local on es serveix menjar, sens dubte un anunci previ com el nom d'aquest plat pot resultar fins i tot provocador. I llavors arriba un gran havà, del que es menja fins les cendres, sobre la bola i resta del 'trio' (ací més desfet del que caldria). La versió pareguda i que més es coneix d'un plat així és el 'Viatge a l'Havana' del ‘Celler de Can Roca’ però són molts els que han desenvolupat, amb més o menys gràcia, aquest divertiment sorprenedor, que es podria considerar una continuïtat dels cigarrets de xocolate de la nostra infantesa.


La Xixonenca: 'Plàtan gelat'. Enfundat entre dues galetes còncaves se'ns presenta aquest gelat artesà i ja clàssic que s'ofereix al consumidor embolicat en paper de parafina. Potser més senzill que els d'abans però també una manera simpàtica de menjar -plàtan-, sense menjar-ne.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada