divendres, 10 d’octubre de 2014

Tast de 26/09/2014. Vins blancs mallorquins monovarietals

Engegàvem la 7ena. temporada de tasts amb el que en feia 48, dedicant-lo a vins mallorquins, fets amb una sola de les varietats autòctones blanques d'allà: Giró Ros, Malvasia de Banyalbufar i Prensal Blanc (o Moll).
- Giró Ros: varietat documentada com a molt abundant a s'Illa pel S.XIX però que desaparegué i ha tingut que ser recuperada amb l'ajut dels cellers elaboradors dels vins ací tastats i un tercer (Ca'n Ribas). Recentment ja ha estat acceptada per les DDOO mallorquines. És un cep de vigor mitjà, amb una producció mitjana, al voltant de 2-3 quilograms/cep, de brotació primerenca i amb un període de maduració llarg. Dóna uns singlots grans, aclarits, de gra menut, solt i allargat, i d'un color groc rogenc quan està madur. Produeix un vi amb coloracions daurades i un bon potencial aromàtic, on sol dominar la fruita tropical. Té acidesa i graduació altes. 
- Malvasia: "Com tots los stats agueren acabat de dançar portaren la col·lació de matí: gingibre vert ab malvesia." "Com foren dinats, féu-los dar molt bella col·lació de confits de sucre ab malvazia de Candia." Dues vegades anomena Joanot Martorell a aquesta varietat en "Tirant lo Blanch", la primera com a remei tonificant i curatiu, i la segona com a llepolia de sobretaula. L'origen de la varietat és incert, però tot apunta a la Grècia clàssica des d'on s'escamparia pels països riberencs de la Mediterrània. Així doncs, per una banda aquesta antiguitat i la seva extensió geogràfica gran ha anat originant l'aparició de subvarietats, i per altra la poca resistència a les malalties provocà la seua substitució progressiva en els conreus. Malgrat això, hi ha indrets on ha tingut un especial predicament, entre ells Banyalbufar, a la Serra Tramuntana on era el conreu extensiu del S.XVI, i des d'on hi ha documentades produccions per a l'exportació de fins a 250.000 l. Però a meitat del segle passat la situació era ben diferent, arribant-se a una situació límit com amb el cas d'abans, i a la vora de la seua extinció completa. Més tard, entre 1999 i 2005, l'associació 'Tramuntana Viva' va aconseguir dur a terme dos projectes finançats per la Conselleria d'Agricultura i Pesca del Govern i executats per la Universitat de les Illes Balears, on es van obtenir clons de Malvasia lliures de virus i amb unes bones característiques agronòmiques i enològiques, que ara són capaços d'oferir-nos dos dels vins d'aquest tast. El raïm de malvasia és menut i poc compacte. El gra és gros, tendre i ovoide, molt dolç i aromàtic.
- Prensal Blanc (o Moll): Varietat autòctona principal de la DO Binissalem, on obliguen a que el vins blancs duguen al menys la meitat d'ella. Cep d'alta producció i vigor. Brotació mitjana, fulles grans, dentades is amb presència de pèls. Raïm, llarg i solt. Graduació mitjana i baixa acidesa. Dóna uns vins de marcat caràcter fruitat, de color groc palla i bona estructura.

I amb aquests antecedents, anem ja amb els vins:
  • Capgiró 2013. Can Majoral. Vi de la Terra de Mallorca. 100% Giró ros. Del conegut cantautor, Biel Majoral. Color groc palla, potent en aromes inicials on sobresurt la pinya, acompanyada de cítrics, herba acabada de tallar i ametlla amarga, més tard arriba la mel i les lleugeres notes de pastisseria. Pas per boca untós, amb estructura concentrada, equilibrat i saborós. Llarg, amb una bona sensació final on es compensen bé acidesa i dolcesa amb un lleuger record amarg que convida a beure’n de nou. El millor vi de la nit, i amb la millor relació qualitat preu per a quasi tots.
  • Torre d'Es Canonge 2013. Vins Toni Gelabert. DO Pla i Llevant. 100% Giró ros. Amb 4 mesos de criança en bóta. Color groc palla, aromes florals de rosa amb notable presència de la fusta des del primer moment, en evolució mostrà també ametlla amarga en el retronassal, i fum. Equilibrat en boca amb notable acidesa per a un final llarg.
  • Cornet 2013. Cooperativa de sa Malvasia de Banyalbufar. Vi de la Terra de Mallorca. 100% Malvasia. Color daurat ben potent. Aroma d’albercoc barrejada amb una forta presència alcohòlica. Glicèric en boca amb estructura concentrada i un final dolç-amarg. -Qualsevol diria que és el mateix que havíem begut a Santi Taura cinc mesos abans!-
  • Juxta Mare 2009. Son Vives. Vi de la Terra de Mallorca. 100% Malvasia. De color or vell, lluent. Aromes fruitats de codony i minerals (pols). En boca es mostrà complex i concentrat, amb un bon equilibri i harmonia.
  • Blanc de blancs 2013. Vinya Taujuana. DO Binissalem. 100% Prensal blanc. Groc pàl•lid. Aromes làctiques lleugeres. Pas per boca amable i sense complicacions, amb un final golós i lleugerament aspre. Part dels tastadors participants, optaren per aquest com a millor relació qualitat/preu.
  • 15 Mil Gotes 2013. 15 Mil Gotes. Vi de la Terra de Mallorca. 100% Prensal blanc. També, com el d’abans, de color groc pàl•lid i amb aromes lleugeres. Però més pla en boca i sense a penes estructura. Fàcil de beure.
Com a conclusió, podríem dir que si és van fer notar clarament els grups de parelles d’aquestes tres varietats, tot i que cadascú amb les seues característiques. El giró ros fou la que més agradà per la complexitat dels seus vins. La malvasia pot ser fou la més desconcertant, i el moll podríem considerar-la com la més impersonal, i probablement també més complementària amb altres.

Després del tast es serví un sopar on hi hagué més vi blanc mallorquí, però ja no monovarietal d’auctòctones (Supernova 2013, Va de Blanc 2013, Mollet 2013, Binitord blanc 2013, Llàgrimes blanques 2012 i Benigrau Chardonnay 2011). Tot per acompanyar un àpat fet exclusivament amb productes d’allà (pa, sal, oli i tomàtigues de ramellet incloses). Hi hagué trempó, pa amb oli (amb cuixot, sobrassada, camallot), frit pagès, formatges (mallorquí i menorquí) i gató amb gelat d’ametlla, per acabar. -Abans del rebentat d’Amazonas, clar!-

1 comentari:

  1. No va ser un dels millors tast però si un dels que més disfutarem beguent i menjant productes de ses illes

    ResponElimina