dijous, 29 de gener de 2015

La Perla de Jávea. Xàbia




Situat on probablement hi ha una de les millors vistes que ofereix la platja de l'Arenal de Xàbia, es troba un restaurant que junt al nom mostra amb orgull la seua data de fundació, 1984. És per tant un dels que ja han passat els trenta dintre del panorama xabienc, amb un exitós relleu generacional pel mig, la qual cosa ja és tot un mèrit en una plaça tan moguda com aquesta... Així doncs, avui parlem de La Perla de Jávea!
Tot i la seua veterania, hem de reconèixer que era la primera vegada que hi estàvem (potser el seu nom no ens resultava massa atractiu, ni tampoc en teníem cap referència) però sempre hi ha una primera vegada, i així fou la nostra, una experiència que considerem que val la pena compartir: entrarem,  trobant-nos de seguida un local elegant i atractiu, ben atés i còmode. Una vegada asseguts, en veure la carta tiràrem a faltar algun tipus de menú degustació però al cap i a la fi tampoc estàvem davant d'un restaurant gastronòmic de cuina creativa. I així fou com ho anàrem comprovant, es tracta més bé d'una cuina sense atreviments però amb una aposta essencial pel producte, el bon producte i amb un excel·lent tractament. Sense més artificis ni atreviments que una acurada presentació de cada plat.
Com a primera opció, tinguérem 'gambusí de Xàbia arrebossat', 'sepionets a la planxa' i 'polp a la brasa amb creïlla i salsa romescu'. Sabem que no són coses complicades i que podem trobar-les enlloc, però no tots són capaços de servir junts tres plats de '10' i ací així ho feren; el fregit del gambusí, el sabor dels sepionets i la textura del polp... -Hi ha coses que no es poden descriure amb paraules!- Per posar un 'però', sols dir que potser la romescu no siga la millor combinació pel polp, però al cap i a la fi tampoc li feia més falta, i la funció estètica resultava perfecta.
Com que era mig dia, de plat principal tocava arròs... L'opció triada fou el 'melós de sèpia, gambes i alls tendres'; perfecte el punt de l'arròs i l'aguant posterior d'aquest -Segur que era 'Bomba' de Pego!- El sabor per contra, tot i que era intens i bo, pecava d'una mica de mancança de connexió entre el brou i la resta dels ingredients. Tot i això, amb un poc de repòs anà millorant i malgrat aqueix xicotet detall, superà l'aprovat, de bon tros.
La carta de postres es curta i amb poques, o cap sorpresa, per la qual cosa ens adreçarem directes a la ben coneguda 'Tatin tèbia amb gelat de vainilla' i una vegada més tornàrem a quedar bocabadats; -Brutal!- No cal res més quan una cosa està tan ben feta... L'acompanyant de l'àpat fou el Cava Reserva Brut Nature de Josep Maris Ferret Guasch -Fantàstic també!-
En definitiva, podem dir que fou un dinar que fregà de prop la perfecció; malauradament sense sorpreses però també sense l'aparició d'artificis i estrafalories innecessaries. Probablement alguna aposta una mica més arriscada podria ajudar a fer més atractiva la seua aposta gastronòmica, o també podria acabar estropejant-la... -Qui lo sait?- En qualsevol cas, el seguirem a partir d'ara.
Més avall adjuntem unes fotos que prenguérem durant l'àpat.








Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada