El Celler de Can Roca. 31/11/2024. Un temple gastronòmic (però també del narcisisme -i al cub-)

Parlem d'El celler de Can Roca "Best of the best", òbviament les perspectives eren altíssimes. Havien de ser-ho! Les màximes, esperant gaudir d’un nivell de perfecció insuperable. I per si fora poc, els precedents encara li donaven més valor, si cap: 3 vegades a portes de poder anar-hi. Amb la reserva aconseguida just un any abans. I després d'un dia travessant el País, sent testimonis directes d’una desgràcia a tots els nivells i sense precedents... 
I així va ser: una experiència única i inoblidable. Però també hi va haver ombres, o aspectes que no van estar a l’altura, almenys des del nostre punt de vista. I així volem compartir-ho, per què sembla que quan algú obté certs reconeixements ja no li se puga dir ni pruna. Ja fa massa anys que la premsa gastronòmica va desaparéixer, esdevenint un exèrcit dòcil d’aduladors.
A nosaltres ens van agradar moltes coses, però altres no tant i algunes no gens. Amb una sensació final lleugerament agre-dolça, i en certs aspectes una mica contradictòria.

• El millor: l’execució impecable de la gran majoria de plats, tècnics i preparats amb perfecció, en bona part plens de sabor i amb intencions sorpressives. La llargària de l'àpat, incorporant molts plats històrics com a aperitius. La cristalleria on se serví cada vi de l’harmonia gastronòmica fou un vertader plaer. I l’espai i atencions, en general, també.
• El pitjor: l'organització del servei, una mica desordenada, excessivament canviant i irregular; sense servir-se les copes a taula, per exemple. L’excés i constància d’ensuperbiment dels 3 germans s’endú l’autenticitat d’un relat al qual fa perdre la part més honesta i emotiva. I una última opinió, no per anecdòtica menys ressenyable: amb els preus a què cotitzen, tant el menú com de maridatge! Que ridícul resulta que et cobren a banda l’aigua i els cafés...

El ròtul de la façana, el pati d'entrada i el celler, ben emblemàtics tots 3.

El Clàssic Penedés, d'Albet i Noia, acompanyant de l'aperitiu. El brioche i l'entrepà gelat de ceps

Amb el "consomé de tres cares" començà l'auto-homenatge

Caneló de pularda, calamar a la romana i peus de porc amb espardenyes i cruixent d'orella

Mar i muntanya vegetal i magdalena de pollastre a l'ast

Les miniatures ja explicades es presenten a mode de cronologia de la Casa

Les olives gelades, l'olivada i el llagostí al vapor de "manzanilla". Començava la mirada andalusa

Les tres culleradotes: parmentier de sípia, percebe en escabetx i ostra amb "Palo Costado" 

El torró de foie tancava els aperitius. I el pa... Un per germà, clar!

Fresc i madur, amb doble harmonia dun celler de Pfalz. Ens quedem amb el vi més jove i l'apat madur 

Katsuobushi d'albergina lacada. Bon plat, amb millor harmonia

La seqüència de bolets es va harmonitzar amb Champagne! Quin millor tot-terreny...

I l'escabetx de musclos, amb Porco Bravo, un galec brisat

Guisat de navalles amb engrunes de cigrons. I un xarel·lo natural del Penedés

La gamba de Palamós, amb l'únic rosat de l'àpat -i primer dels Priorats-. Molt interssant.

El pil pil (o ying-yang) de porros es serví amb aquest vi de vora el riu Loire, amb denomiació pròpia  

El suquet de peix d'escorpa a la brasa vingué amb un priorat blanc

Supèrbia la "Morena Mimosa", amb doble companyia de canari i valencià

Escamarlà amb parfait de pularda i Grantxa de Ribera d'Ebre

El colomí amb olives, mores i anxoves, amb un negre de Côte Rôtie

Xuixo d'estofat d'ànec 5 aglans, en dos serveis acompanynats per sengles anyades de Clos Martinet

La magdalena de Proust, un muscat rosa de Trentino -primer vi de postres- i els petons de pell d'aranja

Novament un vi del Palatinat, ara de postres, per acompanyar "Mandarina, eucaliptus i rovell"

Final d'àpat amb "pipes de gira-sol, nyàmera i ceps" acompanyades pel Mas Via de Mestres

L'anomenat "festival del cacau" es presenta com la part més tecnològica de lexperiència gastronòmica, però ben mirat no deixa de resultar una manera astuta de llevar-te les copes de davant, amb l'escusa d'estalviar accidents. Punt i final amb café i petit fours, presentats sobre una sènia de fira.