2 presentacions en 1: Associació de Xarcuters Artesans de la Marina/"Porca Miseria" (Xesc Reina)

La sala d’actes del polivalent Guillem Agulló de Gata, es va quedar menuda ahir per acollir l’expectació enorme despertada per una presentació doble: Per una banda, el llibre “Porca Miseria”, del reconegut mestre xarcuter, Xesc Reina; I per altra, la de la recentment creada associació “Xarcuters Artesans de la Marina”. Però anem per parts...

Obria l’acte Pep Romany, qui oficià de mestre de cerimònies.

Pep és cuiner i propietari del restaurant “El Pont Sec”, però també és un activista de la comarca, que no dubta a ajudar a espentar qualsevol activitat relacionada amb el sector agroalimentari que tracte de fer valdre el ric patrimoni gastronòmic del nostre entorn. A més a més d’introduir la figura de Xesc, ens oferí una dissertació ampla, on posà en relleu l’enorme buit que la gastronomia li ha fet des de sempre a la xarcuteria. Ho deixà palés amb un bon grapat d’exemples, fins i tot de pobles pròxims amb fama de bons elaboradors.  Com acabà dient, probablement ho tenim tan interioritzat que ni ens n'adonem. I això també és un bon motiu per a preocupar-nos de la seua pervivència.

Xesc Reina destil·la una fina ironia crítica en el seu discurs, d’aqueixes que no deixen a ningú indiferent. Paraules sàvies i on toquen, de qui es coneix bé la lliçó i explica tant el que hom vol oir, com el que no. Ens parlà de com l’origen de la xarcuteria rau en l’aprofitament íntegre de l’animal i la seua conservació, un fet que ara mateix ja no té cap sentit i ha esdevingut pur plaer gastronòmic.  Òbviament, parlava d’embotit -però seria aplicable a altres àmbits- i al voltant del concepte “tradició”, assenyalà que des del seu punt de vista aquesta pertany més bé al moment concret en què es creà. I en aquest sentit ens deixà una reflexió valenta -o agosarada, segons sensibilitats- que per a mi seria el seu gran titular: “El nostre gran tribut amb la tradició és actualitzar-la perquè no mori”. Com a gran innovador que és, ens parlà també de creativitat, però insistint en el fet que es deu posar al servei del profit. Sempre deu ser profitosa, i no anar més enllà del que es pot fer a cada lloc.

Tot seguit, prengué la paraula Sergi Sòria (Ca Rabosa, de la Vall de Laguar), qui estigué acompanyat de Toni (Ca Curro, Gata). La resta d’associats, també presents a la sala, ara mateix són: Maite (Dénia), Ca Paquitina (Ondara) i Peixet, Ca Polaca i Ca Silvestra (de Gata, tots tres).

Sergi, també de verb fàcil i apassionat, començà amb una repassada històrica envers l’embotit fins al moment actual. Un panorama on ara es cerca la recuperació d’aquesta continuïtat, alterada darrerament per problemes d’índole diversa. Però també de com actuant junts tenen millors opcions de revertir la situació, aconseguint objectius beneficiosos pel col·lectiu, i també per a la societat (destinatària final de productes d’una major qualitat).

Toni ens parlà de l’objectiu de crear una gran marca de garantia comarcal, que tinga cura d’aqueixa tradició actualitzada. I també feu una crida a la resta de professionals a associar-se, ja que es tracta d’una entitat oberta, no sols a la Marina Alta, sinó a la resta del territori Diànic. Sens dubte un reclam a l’abandó d’aqueixes absurdes batalletes de campanar, que ens fan perdre la perspectiva i veure al company de professió més com l’enemic a abatre, que com a algú amb qui recolzar-nos. Com apuntaren en la sala cap al final de l’acte: “Compartir coneixements no suma, multiplica”.

I com no, quin millor final d’esdeveniment que l’oportunitat de tastar les sobrassades de cada associat -I la de Can Company, clar, on elabora Xesc-? Açò fou, mentre es visionà el vídeo d’una elaboració conjunta per part dels quatre xarcuters locals. Un goig veure’ls tan agermanats...

Molts anys i èxits a l’associació nascuda! I la resta, ja ho sabeu: gaudiu de la xarcuteria artesana! Tot un luxe al nostre a abast, que cal contribuir a preservar.