L’esdeveniment
Dos anys després, hem repetit
l’experiència formatgera que ofereixen a l’hotel Les Capçades per primavera i
tardor. El format és simple, però efectiu, supose que per això ja han superat
les deu edicions.
En l’entorn idíl·lic del jardí de l’hotel, proposen una representació de mitja dotzena de cellers de proximitat (enguany estaven: Herència Altés, Sant Josep Wines, Altavins Viticultors, Les Vinyes del Convent, La Botera i Bàrbara Forés), quatre parelles de taules de formatges preparades amb exquisidesa i perfectament organitzades (pasta tova, premsats, internacionals i blaus) i música suau en directe per acabar de crear l’ambient idoni. A l’altre costat, prop d’un centenar d’assistents il·lusionats, tant locals com forasters.
L’hotel es troba als afores
d’Horta de Sant Joan, poble amb un nucli antic declarat bé cultural d’interès nacional,
al sud de la Terra Alta, a la vora del Matarranya i a les portes del Parc
Natural dels Ports.
A banda d’aquests atractius, i de
tot el que hem explicat dels formatges, ofereixen una programació ben nodrida
d’experiències gastronòmiques de primera línia. Ara mateix, la següent que
tenen anunciada és un sopar harmonitzat amb els Corpinnat de Llopart. Llàstima
tindre-ho tan lluny!
L’àpat
Aprofitant l’esdeveniment
explicat, ens aproparem a conéixer “l’Hort”, restaurant de l’hotel “l’Hort de
Fortunyo”, ben a prop de l’anterior. Es tracta d’una masia del segle XVIII, recuperada
amb bon criteri, on es poden contemplar elements excavats en pedra i un hort-jardí
que unt a l’edificació principal creen un conjunt encisador.
El restaurant està comandat per Paula
C. Loureiro i Manuel Francés, que aporten experiència i professionalitat a una
cuina que dóna protagonisme als productes locals i de proximitat.
Optàrem pel menú de temporada —el
curt, perquè a la nit venien els formatges— i ens sorprengué especialment el paté
de carabassa rostida, amb crunchy de llavors torrades, magrana i crema de
quefir a les fines herbes. Ací podeu trobar fotos amb el detall de la resta de plats.
I què beguérem? Doncs entre
altres, una agosarada proposta elaborada per Andrea Miró: un ancestral de
garnatxa blanca de la Terra Alta, que es comercialitza en punta. És a dir, per
degorjar! Òbviament amb instruccions de com en un àmbit domèstic... sense que
et tiren de casa amb un bac al carrer!
L’enoturisme
Fa més de trenta anys que vaig
visitar un celler per primera vegada. Allò, una excentricitat aleshores, s’ha
convertit avui en un pilar fonamental del negoci de molts cellers: visites
programades, explicacions simplones, uns vins amb alguna cosa per rosegar i pas
al següent grup. És per això que ara és una activitat que solc defugir, tot i
que continue cercant excepcions que em semblen interessants.
L’audàcia d’Andrea Miró,
explicada abans, ja havia despertat la meua curiositat. Dit i fet: contactàrem
de vesprada amb el celler —que no té oferta enoturística— i ens reberen
l’endemà.
En realitat, el celler el trobareu amb el nom de Jordi Miró, al poble nou de Corbera d’Ebre (el vell fou arrasat pels bombardejos de la Guerra Civil, i tot i no tindre la fama de Belchite mereix una visita i reconeixement especials).
Ens reberen Jordi i Andrea. Mentre ella continuava amb les seues tasques, tinguérem amb Jordi una llarga i interessantíssima conversa. Ens contà com l’afició acabà sent un negoci que exporta la meitat de la producció, que a més a més ha tingut que créixer per fer lloc a les seues dues filles, Andrea i AÏda. En mostrà les instal·lacions i ens parlà de les 20 Ha de vinya que treballen: terra ben llaurada i tractada amb respecte, sense herbicides.
També, de com i tot semblar un celler familiar, en realitat són més aïna 3 cellers, amb projectes ben personals i distints, que comparteixen un espai físic comú, distribuint-se conceptes sempre alerta de no xafar-se.
I òbviament, ens explicà amb detall les 18
referències que elaboren (a la foto teniu les 3 que vam tastar, una per grup):
- Els 8 de Jordi (l’origen de tot): els cupatges i els procediments
- Els 7 (de moment) d’Andrea: textures de garnatxa blanca
- I els 3 d’Aïda: Serendipity, fruit de l’atzar
En definitiva, espenta, creativitat
i coratge per fer uns vins amb ànima, que se’ns serviren ben explicats, amb la passió
de qui els elabora! Moments de la vida que valen la pena...
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada