#forerosverema25. Tres dies entre les vinyes d’Utiel-Requena

Acabada la trobada d’enguany, toca fer balanç: contar com va anar, tant per conservar el record amb els assistents com per compartir-lo amb els absents.

Hi ha moments a l’any que tenen gust de retrobament, d’aromes que parlen de terra, de vinyes i d’amistat. Un d’aquests és, sens dubte, la Trobada de Foreros, una cita anual que reuneix amants del vi i apassionats de compartir les seues experiències al portal de Verema. L’edició d’enguany ens ha dut a Utiel-Requena, terra del Bobal, de les bombolles valencianes i dels únics vins de finca del nostre territori.

El primer brindis fou a la FincaHoya de Cadenas, de Vicente Gandía. El capvespre tenyia de daurat les vinyes durant el primer encontre, i l’aroma de most en fermentació ja anunciava que el cap de setmana seria intens. Entre somriures i retrobaments, vam començar la visita a aquest celler amb cent quaranta anys i quatre generacions d’història, avui dins d’una finca de 350 hectàrees des d’on elaboren milions de litres.

Acompanyats per Diego, Maxi i Carlos, recorreguérem la nau principal de dipòsits i les de criança, tastant algunes elaboracions pel camí.

Per acabar, ens desplaçàrem a la casa pairal de la finca, on s’ubica el Museu Arte en Barrica. Llàstima que ja fos de nit i no poguérem gaudir del trajecte com cal. Allà mateix ens oferiren un tast amb els seus vins: Bobal Blanco 2024, una raresa que millora en cada anyada;  Bobal Brut, la novetat que completa la gamma de la botella xata; Bobal Negro 2022, el que va iniciar aquesta sèrie de Pepe Hidalgo; Clos de Gallur 2022, un parcel·lari singular; i Clos de Gallur Black 2020, la selecció “prohibitiva” de l’anterior.

Un sopar informal, protagonitzat per la gastronomia local, tancà la visita i la primera jornada.

El segon dia, i ben solejat, ens esperava Bodegas Hispano+Suizas i l’energia contagiosa de Pablo Ossorio, amb la promesa d’una experiència memorable. I així, la visita fou una autèntica lliçó sobre passió, detalls i autoexigència, deixant clar per què aquest projecte s’ha convertit en pocs anys en un vertader referent del vi al País Valencià. Un celler sense tradició prèvia i que s’autodefineix com a “raro”, però que, amb ambició, innovació tecnològica, experimentació i elegància “musical”, obté any rere any resultats excepcionals.

Els tastos a peu de dipòsit i bóta van ser un autèntic aprenentetge, sobretot quan poguérem comparar-los amb el resultat final. Tastàrem vins base de cava (blanc i rosat), i monovarietals de Sauvignon Blanc, Pinot Noir (rosat i negre), Merlot, Cabernet Franc, Syrah, Petit Verdot i Bobal.

Després, a peu de vinya, sota una ombra amable i amb el paisatge d’escenari, tastàrem els Tantum Ergo Chardonnay-Pinot, Tantum Ergo Pinot Noir, Impromptu Pinot Noir, Albariño Finca Casa Julia i Bobos Finca Casa La Borracha.

I ja dins de nou, acompanyant l’àpat, arribaren els Bassus Finca Casilla Herrera, Bassus Pinot Noir, Superius Quod, i els Tantum Ergo Vintage 2020 i Exclusive 2014. Un vertader espectacle! Més encara, envoltats d’amants del vi, del paisatge i de la cultura. El llistó quedava alt, però encara restava el tercer acte...

Ben al contrari del dia anterior, diumenge ens despertà amb plovisqueig per visitar Pago de Tharsys. Allà ens esperava Rebeca, filla del fundador Vicente García, qui més tard s’aproparia a saludar-nos, durant la cloenda. Després d’una interessant xarrada de benvinguda, ens deixà en mans de Jesús, encarregat d’enoturisme. L’oratge no acompanyava i a penes poguérem sortir a la vinya. Però en tornar al confortable casalot ens esperava una mena de joc, en forma de tast de caves a cegues, per desafiar els nostres sentits: endevinar varietat, temps en rima i estil.

Les quatre mostres foren: Rosé Reserva Millésime 2023, Único Cerámica Brut Reserva 2019, Millésime Barrica 2022 i Gran Reserva 2012.

Finalment, pel darrer dinar-picoteig i brindis, amb un arròs de matança com a protagonista, tastàrem: Vendimia Nocturna 2024 i Alegría de Tharsys 2023.

I així posarem punt final a una trobada que, un any més, ens torna a recordar per què estimem tant aquest món. L’Encontre s’acabà! Però el record queda...