dimarts, 19 d’abril de 2011

Tast de 15/04/2011. Vins de guarda. Pagos Marqués de Griñón.

Començarem explicant que és un vi de guarda, dient que és un vi de criança fet mitjançant un acurat i exhaustiu procés d’elaboració, on s’ha buscat que les característiques organolèptiques continuen evolucionant per molt de temps, una vegada embotellat. Per tal que açò siga possible deurà haver-se recollit el raïm amb una maduració òptima, havent aconseguit el vi una excel·lent estructura polifenòlica, a més a més de forts tanins, graduació alcohòlica superior a 13º i un bon grau d’acidesa. Podem saber si un vi és apte per a guarda si som capaços d'interpretar la seva fitxa tècnica.
Els vins d’aquest darrer tast eren dels pagos de la Familia Marqués de Griñon, per la qual cosa caldria explicar també que 'de pago' és un vi de qualitat que procedeix d’un terreny singular, on el clima i el sòl li aporten unes peculiaritats molt determinades. En aquest cas parlem d’una finca que pertany des de 1292 a la mateixa família, actualment representada per Carlos Falcó; sens dubte el més visionari dels vinaters de l’estat: pioner en la introducció de varietats estrangeres, importades clandestinament durant els anys setanta, pioner en la modernització dels conreus de la vinya amb la introducció entre altres millores del reg per goteig localitzat, espatlleres i sensors de control hídric a cada planta i pioner també en aconseguir el reconeixement com a Denominació d’Origen pròpia per a aqueixa finca (o pago) que pertany al terme municipal toledà de Malpica de Tajo, el ‘Dominio de Valdepusa’.
Dit açò, anem amb els vins…


Domínio de Valdepusa. Petit Verdot 2003. Vi monovarietal amb criança de 12 mesos en bota. Molt aromàtic ja en el moment de servir-lo. Color cirera picota d’alta capa i densitat. Aromes de fruita molt madura (cireres, mores, …), molt complexe amb notes florals de violeta, mentolades pròpies de la varietat, cacau i vainilla. Tanins potents i madurs, concentrat i persistent amb records de cedre en el retro nassal, saborós i lleugerament astringent però d'agradable final vellutat.

Domínio de Valdepusa. Cabernet Sauvignon 2003. Monovarietal criat també durant 12 mesos. Color robí de capa alta. Aroma golós de fuita confitada, balsàmics, torrefactes i la pebrera verda típica d’aquesta varietat. Retro nassal de tabac i xocolate. Glicèric. Era la primera vegada que repetíem vi i collita; Si llegiu la ressenya anterior de data 31/10/2008, podreu veureu els canvis...

Domínio de Valdepusa. Syrah 2002. Monovarietal de 12 mesos d’estada en roure. Color robí de capa mitjana amb vora ataronjada. Aroma carnosa i de matolls de muntanya després de la pluja junt a notes micològiques i de cuir. Redó en boca i balsàmic en el retro nassal, elegant i amb sensació final de dolcesa.

Domínio de Valdepusa. Petit Verdot Summa Varietalis 2005. Ensamblatges de les varietats dels d’abans (Petit Verdot, Cabernet Sauvignon i Syrah) amb els mateixos 12 mesos de criança en botes. Color cirera picota de capa alta. Encisador en aroma; molta fruita negra però també flors, pastisseria i minerals. Expressivitat que no correspon a la brevetat que després mostrà en boca. Ací podeu trobar la ressenya de l'anyada anterior.

Domínio de Valdepusa. Caliza 2007. Cupatge de Petit Verdot i Syrah amb 9 mesos de criança. Color cirera intens, ben cobert. Aroma molt mineral que li fa justícia al nom, -com si ens trobàssem dins d’un clot de tap- però també de pebre, cuir, balsàmics, mantega i rent. Molt fresc i de persistència mitjana.

El Rincón 2005. D. O. Vinos de Madrid. Ensamblatges de Syrah i Garnatxa, amb 10 mesos de pas per bota. Color grana de capa alta. D’olfacte complex; especiat, mineral, carnós i elegant. Tànnic, directe i molt àcid.

Podem ressaltar cinc aspectes que varen resultar molt interessants d'experimentar:
  • Tast comparatiu entre monovarietals d’un mateix elaborador i terroir.
  • Anàlisi comparativa entre els monovarietals i els seu ensamblatge.
  • Diferenciació entre vins diferents d’un mateix ‘pago’ i els d’una zona pròxima, tot i ser del mateix elaborador.
  • Evolució d’un vi de guarda (2 anys i mig després).
  • Evidències de clara diferenciació entre els del tast anterior, D.O. Méntrida, tot i la seva proximitat geogràfica.
Per unanimitat el vi més recomanable, per relació qualitat/preu va ser el “Caliza”. Però cal afegir que pel tipus de tast, no va haver una clara opinió sobre quin de tots sis va agradar més, de manera absoluta. Varietats diferents es com dir colors diferents, on cadascú té el seu preferit, i fins i tot va haver qui va preferir la barreja. Les ressenyes es fan amb les aportacions del conjunt de membres participants i els quatre primers vins varen tenir partidaris per igual. -No oblidem que estan molt ben fets i expressen molt bé el que són- 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada