Mones de Pasqua

Diguem d’algú que es passa el dia pensant en la Mona de Pasqua, quan està molt distret, sense posar atenció en el que li diuen, o fan. Aquesta frase feta, potser ens dóna idea de què idíl·lica pot resultar la imatge de la “Mona de Pasqua”; una tradició que simbolitza que ja s'han acabat la Quaresma i les seves abstinències, ... entre altres coses. Amb el pas de l'hivern a la primavera s’evidència el renaiximent de la natura, i de la vida en ella. Ja des d’abans de la nostra era, les cultures mediterrànies celebraven el principi de la primavera amb una festa de diversos dies, durant la primera lluna plena. La Pasqua, que ja era una de les principals festes jueves amb la qual es commemorava la fugida d'Egipte, va passar a ser amb el cristianisme la de la Resurrecció de Crist, la més solemne i antiga de les festes de l'Església. Es tracta d’una festa de data variable en el nostre calendari, per dependre del calendari llunar, que és celebra des del Concili de Nicea (any 325) “el primer diumenge després de la primera lluna plena que seguix a l'equinocci de primavera”- o siga entre el 22 de març i el 25 d'abril, com a molt prompte o molt tard-. Per altra banda, l’ou és el símbol còsmic de la fecundació i la creació en quasi totes les cultures, l’engendrador de la vida. Des de sempre, les ofrenes i àpats amb ous formen part dels ritus primaverals que com hem referit dalt celebren la renovació de la natura. Ja en moltes cultures de l’antiguitat l'ou simbolitzava naixement i resurrecció. Els egipcis soterraven ous en les seues tombes i els grecs els col·locaven sobre les sepultures. Els romans van encunyar el proverbi “tota vida procedix d'un ou” i la llegenda assegura que Simó el Cirenaic, que va ajudar Crist a traslladar la creu fins al Calvari, tènia com a ofici el de venedor d'ous. Per tant, quan l'Església va començar a celebrar la Resurrecció no va haver de buscar molt lluny per a trobar un símbol d’aquesta. L’ou de les mones representa, per tant, el principi de la vida i serveixen també als cristians per explicar el misteri de la resurrecció de Jesucrist. La mona és un obsequi que es fa als xiquets per Pasqua. L’entrega de la mona és un ritus iniciàtic destinat a marcar el pas del temps en la persona. Normalment és el padrí qui regala la mona als seus fillols, però també és costum regalar la mona als néts, nebots i fins i tot als fills. La mona de Pasqua és un dolç esponjós que sol menjar-se acompanyat de xocolate i/o llonganissa seca. Tot i que en molts dels indrets on és tradicional (Catalunya, Franja de Ponent, País Valencià i Múrcia) s’ha produït una evolució en les mones per arribar a convertir-se en petites obres d’art, al País Valencià i Múrcia encara es manté la forma original d'un tortell amb l'ou dur damunt. Els ingredients emprats en la confecció de la mona són els mateixos per tot arreu: ous, oli, aigua, sucre, rent i farina, a més dels anisets per adornar, variant de poble a poble i de persona a persona les quantitats dels ingredients, la forma de treballar la pasta, el foc, el punt de cocció, ... i tots els aspectes que no poden ser absolutament mesurats i controlats, i que fan de cada plat de la cuina no industrialitzada un plaer efímer i irrepetible. La mona és consubstancial amb la Pasqua, i es menja per berenar en una eixida al camp amb els amics o la família. És costum, abans de menjar-se l’ou, trencar-lo sorpresivament en el front d'un amic o amiga. El ritual mana dir en veu alta la dita: Ací em pica, ací em cou, per ací em menge la mona i ací et trenque l'ou. Però “l’abundància mata la fam”, i en l'actualitat quan arriba Pasqua els xiquets ja fa un mes que estan farts de menjar mones, moltes d’elles industrials. A més a més com que la demanda es tan forta i puntualment localitzada en un dia concret, quan arriba pasqua no sempre les mones estan com deurien, de manera que malauradament poques o no cap són les il·lusions que aconsegueixen despertar entre els destinataris. La solució d’açò és senzilla; cal esperar a Pasqua per menjar-se la mona i encomanar-la en un forn d'absoluta confiança.