dimarts, 14 de juny de 2011

Llums i ombres en la "II Quinzenas 'Tapas, salazones y vinos alicante'"

Al post d’abans ja advertíem que davant del nivell de saturació gastronòmica actual calia estar molt alerta per tal de no topar-nos amb cap “mona vestida de seda”. Encara no ha passat una setmana i ja hem acumulat alguna experiència que ho demostra i que val la pena compartir ací, fets desagradables i no aïllats que deixen en mal lloc als organitzadors de l’esdeveniment i als hostalers que s’aprofiten miserablement de la promoció que suposa. Parlem de la tan anunciada “II Quinzenas 'Tapas, salazones y vinos Alicante'”, un esdeveniment que com ja explicàvem, està organitzat per la guia gastronòmica “Lo mejor de la Gastronomía” y patrocinat entre altres per la Diputació provincial y el patronat de Turisme de la Costa Blanca, o siga amb diners públics. La iniciativa consisteix en què s’han editat 250.000 exemplars d’una guia promocional amb 54 locals de les comarques alacantines compromesos d'avantmà a oferir durant 15 dies, 3 interessants ‘tapes’ al preu de 1,50€ cadascuna.
Fa uns dies aprofitàrem per visitar els quatre de la Marina Alta adherits a la promoció, amb el següent irregular resultat:
Joël Bistronòmic-Dénia. Aquesta primera parada va resultar desastrosa; directament i sense cap tipus de vergonya s'ens va dir que ells estan a la guia i amb les corresponents tapes però que no hi participen. –Si algú ho entén que m’ho explique!- Coneixem el restaurant de Rafa Soler i respectem el seu treball, per la qual cosa ens va sorprendre la poca vergonya demostrada. Ja ens estranyava que servira tapes un restaurant que no té a penes barra però més estrany va ser que Rafael García Santos li donara el premi a la millor barra de pinchos y tapas de 2010, i ahí està.
La Seu-Dénia. El fracàs obtés ens va carregar d’escepticisme però varem continuar amb el segon dels locals deniers. La planta baixa de La Seu, d’ambient més informal, estava que no hi cabia una agulla però tot i això quan demanàrem per les ‘tapes de la quinzena’, el Cap de Sala ens acompanyà amablement a una taula al menjador de la planta primera, amb servei  de ‘primera divisió’, i al poc començaren a arribar la ‘Coca al carbón con foie en salazón, tomates secos i mermelada de la pasión’ –bon inici, encara que com s'ens va anunciar, la tomaca s’havia substituït per ceba, una ceba que potser hagués millorat amb una caramel·lització més intensa-, després el ‘Huerto de marinados i encurtidos’ –atrevida proposta amb un resultat més que satisfactori, carregat d'elegància i finura- i per acabar com que l’anunciada ‘Borreta de melva…’ s’havia exhaurit ens la substituïren per un tall de tonyina marinada sobre tomaca Raff gelatinitzada. El canvi era per a bé i no ens importà en absolut però per si de cas, tingueren el detall de servir-nos gratuïtament una copa de cava a mode de compensació. L'agradable experiència, de ben segur ens farà tornar a gaudir amb més deteniment de les creacions de Diana Cervera.
Peix&brases-Dénia. Novament carregats d’energia positiva, férem la tercera de les parades en la barra-peixera del local que regenta Tomás Arribas. Tot i estar el mostrador ple de les famoses guies de l’esdeveniment, les reticències del personal que l'atenia es feren paleses amb les primeres paraules. Davant la nostra insistent disconformitat acabà baixant el propietari del negoci i “Rei Midas” de l’hostaleria deniera amb la següent excusa: -Sólo hacemos 25 unidades y ya se han terminado. –Un altre pocavergonya! I van dos de tres!- Teníem un post ja enllestit i per publicar, amb els comentaris d’un dinar que varem fer allí mateix sis dies abans d'açò però de moment no el penjarem a fi de que els aspectes negatius no sonen a ressentiment.
Es Tapa Ti-Xàbia. Camviem de poble i al contrari dels d’abans, aquest local no el coneixíem, però si la casa mare, Los Remos-La Nao, que també ocupa una de les cantonades del passeig marítim de la platja de L’Arenal. -Aquest si, és un veritable bar de tapes d’autor, dels que no hi han per ací!- De les tres anunciades, primer arribà el ‘Mojito de Sardina ahumada’ que en realitat era una escuma de mojito amb peta-zetas i acompanyament d’anxoves, constituint una divertida combinació encara que en la nostra opinió, una mica deslligada, després venien els ‘Flamenquines variados’ que foren dos mitjos Flamenquines, un de sobrassada amb ou de guatlla i l’altre de foie amb caramel, -una pura meravella i sens dubte la millor tapa de la nit- i per acabar el ‘Canelón de Morteruelo’ –contundent, i també molt saborós.- Servei molt amable i atent amb canvi de coberts a cada plat. El plaer de seure en una barra tan animada com aquesta, pleníssima de tapes, pinxos i una muntonada de vins per copes, de tot tipus i qualitat, tots ells ben conservat ens va deixar un boníssim regust de la que sens dubte és ja la millor barra en molts quilòmetres a la rodona. A la sortida tinguérem ocasió de xerrar amb l’encarregat, que no es podia creure la plantada de Rafa i Tomás.
Una vegada més, direm com a conclusió que ens pareix injustificable aquesta mesquina actitud dels que s’aprofiten d’una promoció que no acompleixen, enganyant a clients i companys de professió. La gent no es tonta i sabrà valorar qui és de fiar i qui no, però la nostra incògnita és: -Farà alguna cosa al respecte l’organització i patrocinadors quan s’assabenten d’aquest tipus d’actituds miserables?

5 comentaris:

  1. Soc Rafa Soler,acabe de llegir el articul i no se de que esteu parlant.M'agradaria parlar amb vosatros de este fet,perque jo no he parlat amb ningu ni le he dit que no participem.MOLTES GRACIES

    ResponElimina
  2. Primer que res, gràcies a tú per la preocupació mostrada; no és la primera vegada que et poses en contacte amb nosaltres i ens complau la consideració. Ens agrada la gent que està a "las duras y a las maduras" i tú ens ho has tornat a demostrar.
    Respecte al que dius, potser no ho recordes però va ser el dissabte 11 de juny sobre les 9 i pico de la nit, i els fets són els que dalt es tracten de resumir. És més, part de la gent amb qui anàvem a compartir el 'tour' de tapes es va quedar a sopar ahí, donades les bones referències (i em consta que no són els primers lectors del bloc que es decideixen a anar-hi). La resta, simplement vam continuar el camí i t'ho podem demostrar amb la nota dels que si es van quedar.
    Desconec el grau d'exigències i sacrificis de tot tipus que pot suposar participar en una promoció d'aquestes, però en qualsevol cas es vountari i compensa. Per alta banda, supose que no és difícil situar-te en el lloc del consumidor per entendre el sentiment de desengany que t'invadeix quan entres en un lloc per demanar una cosa sobradament publicitada, però que no existeix. Es suposa que tots els participants han tingut l'opció de revisar l'anunci i estan d'acord amb ell.

    ResponElimina
  3. Senc haver escrit el d'abans com a anònim, però Google cada vegada complica més l'escritura de comentaris i m'he passat mitja vesprada intentant inútilment fer-ho duna altra manera.

    ResponElimina
  4. bueno,vos convide el dia que vullgau a provar les tapes,avore que vos pareixen.
    MOLTES GRACIES I UN ABRAC GASTRONOMIC

    ResponElimina
  5. Hem tornat a "Es Tapa Ti" i ens ratifiquem en el que ja avançavem dalt. Tastarem els pinxos de Sardina amb espencat i ceba caramelitzada, de pernil, de sobrassada amb 'torta' extremenya i de polp amb gambetes durant l'espera a la barra. Ja a taula: les fabuloses ostres Gilardeau, novament els 'flamenquines' referits al post aquesta vegada incluint-hi el de formatge, l'abadejo en témpura, la pata de polp (ells li diuen 'lomo'¿...? i pel nostre gust s'en passen amb l'ablaniment),la fabulosa ventresca de tonyina i el 'secreto ibérico' a la parrilla sobre salsa de formatge. Acabament amb la pastela de poma i el 'brownie.
    Tot un festival de diversió i bon gust!

    ResponElimina