2 Llibres més

D’entre els llibres que han passat darrerament a engreixar la nostra biblioteca enogastronòmica, aprofitarem avui per comentar-ne dos d’ells:

Anuario de Vinos 2011. Editat pel Patronat Provincial de Turisme de la Costa Blanca, baix la direcció de Nacho Coterón, és una pretenciosa guia on es recullen (puntuats) tots els vins fets a les comarques alacantines. En ella es pot trobar també una part de gastronomia associada a cada celler i al seus vins on es detalla la interessant proposta hostalera que ofereixen alguns d’ells.

Aquesta és la segona edició, però excepte el canvi de col·laboradors, tot és igual que a la primera i també continua sent gratuïta i molt difícil d’aconseguir; la qual cosa ens fa fer-nos dues preguntes: Quina credibilitat pot tenir una guia institucional on han d'aparèixer absolutament tots, bons i dolents? I l'altra és que si els aficcionats ho tenim tan difícil per a aconseguir-la, a qui va dirigit el "regal"?

No anem a entrar a polemitzar amb si la puntuació de cada vi està més bé o més mal; encara es poden tastar quasi tots i a més a més existeixen guies més o menys independents amb les que cadascú podrà comparar aquesta i traure les seves pròpies conclusions. Però respecte a les dades oferides si que no podem deixar de fer una observació: Si sols pel que fa al celler que millor coneixem de la guia, Bodegas Parcent, ja comprovem que hi ha una quantitat d’errades molt exagerada,... Estadísticament, qui ens assegura que en la resta no?

La Comida de la Familia. Darrera entrega de la factoria editora de Ferran Adrià. Aquesta vegada amb els 31 menús de 3 plats que, suposadament, menjava dia a dia l’equip de El Bulli. Totes són preparacions fàcils, gens complicades de fer, amb consells molt útils, tant des del punt de vista de la tècnica culinària com organitzativa. En la línia dels que va fer fa ja uns quants anys, primer per a El Corte Inglés (Cocinar en 10 minutos) i després per  a  Caprabo (Cocinar en Casa), parlem d’un tipus de llibre molt pràctic, amb plats aptes per a tothom i amb ingredients gens difícils de trobar. És per tant un llibre de cuina, més que de gastronomia, molt ben organitzat també en si mateix i on la hi ha de tot tipus.

No volem deixar d’anomenar que ens ha cridat poderosament l’atenció l’aparició en ell del vocable maldit ‘Alioli’ per referirse a una salsa. -Quin disgust!-

I una última qüestió: No pergau el temps buscant l'edició catalana, sols està en espanyol, francès i anglès. (L'altre tampoc, com ja resulta paradòxicament normal, tractant-se de la Diputació d'Alacant)