dijous, 5 de gener de 2012

El ressorgiment de les CASQUES


Tot i que molts dels que llegireu açò no haureu oït mai el mot CASCA, cal saber que fins fa no massa temps era el ‘Regal de Reis’ que mai li podia faltar cap xiquet del País Valencià... I segur que si pregunteu als més majors, ells us podran explicar ben bé de que és tracta. Malgrat això, resulta evident que el Tortell de Reis (Roscón en les terres de parla castellana) li ha guanyat la ma a la casca, fins deixar-la pràcticament extingida.
Encara que la similitud de forma poguera donar-ho a entendre, casca i tortell ni són la mateixa cosa ni tenen els orígens comuns; la casca és un dolç d’ascendència morisca amb l'ametlla com a protagonista mentre que el tortell té, aparentment, orígens occitans com el King’s Cake o la Galette des Rois, molt popular a Versalles. De fet hi ha qui defèn la teoria de que van ser els borbons qui varen començar amb la seva introducció al ocupar la monarquia espanyola, fa tres-cents anys. Siga d’aquesta manera o amb I’arribada directa des d'Occitània, el que si és un fet clarament contrastable és que és en els darrers cinquanta anys quan la casca ha cedit al tortell tot el protagonisme gastronòmic de la festa dels Reis Mags.
Esbrinant en els motius d’aquest fet, podem trobar un canvi radical en els models de consum i demanda dels més menuts i la falta d’adaptació del producte al nou panorama però també la nul·la difusió mediàtica de la tradicional casca front a l'innovador tortell, exitosament ajudat per la part lúdica que converteix el seu consum en una mena de joc on tots fugen de la fava i busquen el rei. Una paradoxa més, ja que en els orígens més primigenis d’aquesta varietat de dolços, a l’Imperi Romà, sols hi havia una fava que tots buscaven ja que qui la trobava era designat Rei de les festes d’hivern, celebrades en honor a Saturn.
Però afortunadament, com un fènix, les casques estan ressorgint de les seves pròpies cendres i alguns gremis de pastissers, els mateixos que l’abandonaren fa uns anys ara la fan servir com a producte artesà contra la invasió dels dessaborits tortells industrials. Una noticia que va repetint-se per aquestes dates en els darrers anys i que ens ha despertat l’interés.
Per la nostra banda, hem estat preguntant en el nostre entorn més immediat i hem arribat a la mateixa conclusió que Llorenç Millo en el seu llibre de principis dels anys 80 ‘La Taula i La Cuina’: “... en els diferents pobles i aldees existeixen dolços semblants a la casca que reben peregrines i variades denominacions..." "... es corrent encontrar en cada vila que se visita alguna especialitat rebostera, de la qual els veïns es mostren orgullosos i que consideren exclusiva, però en realitat no és més que una lleu variant d’una altra que s’elabora a pocs quilòmetres d’allí,...” Així que davant de tanta diversitat en els tipus de casca trobats, hem optat per recollir a coninuació tres receptes de tres publicacions diferents (una de La Safor i dues de la Marina Alta, una d'elles de la 'xarxa') i l’any que ve ja explicarem la nostra. -A gaudir-les, i que els Reis us arriben ben carregats!-


La Pastisseria de Tano. Tàndem Edicions


Rebosteria a la Marina Alta. Mancomunitat Cultural de la Marina Alta.


http://desdelsaladar.blogspot.com/2011/01/casca.html


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada