Sopada. Rebosteria casolana (III)

Totes les festes sempre duen aparellada una llarga mostra d'especialitats gastronòmiques, i en particular les celebracions d'arrel religiosa són capdavanteres en aquesta matèria. La llista d'exemples n'és ben llarga pel que fa al Nadal (a l'hivern), però també a les de primavera; En el nostre cas 'La Crosta' dóna pas al període de quaresma, protagonitzat pels plats amb bacallà, després arriba la Setmana Santa amb els pastissos, la Pasqua amb les Mones, la llonganissa i el Berenaret de Pasqua i aviat arribarà Sant Vicent amb els bescuits. Tants excessos creen excedents, en especial en els productes més pereceders (mones i similars). El que proposem avui és un plat, també ben tradicional, amb el que podrem aplicar-nos la dita de que 'Tirar fa pobre', i reaprofitar aquest sobrants a mesura que van fent-se durs.

La sopada és senzilla de preparar, més encara si ens decantem per la impostura del preparat de Flam 'Chino Mandarín': Sols cal seguir el procediment indicat a l'envàs, augmentant lleugerament la proporció de llet afegida per a que no quede tan quallada, una vegada comence a refredar-se cobrir un plat on haurem ficat les mones o panouets endurits a trossos i ben escampats. Deixem que es gele totalment, espolsem de canyella i, ... a esperar les sobres dels Biscuits!