diumenge, 29 d’abril de 2012

Tast de 27/04/2012. Varietats v/s Terroir

La trigèssima sessió de tast es va convertir en un desafiador repte pels tastadors; un exercici amb les botelles tapades on se’ns proposà esbrinar ‘quin era quin’ entre els vins prèviament anunciats. Es tractava d’analitzar-los buscant la seva classificació per terroir i varietat. Amb una criança en fusta d’entre 11 i 16 mesos i una diferència màxima de 3 anyades, hi havia 3 d’Alacant i 3 del Somontano de dues marques de referència, ambdós de terrenys similars calcaris de baixa fertilitat però amb climes lleugerament diferents (Mediterrani i Continental-Mediterrani) la qual cosa encara complicava més la proposta. I per parelles tots monovarietals de tres dels raïms negres francesos més coneguts mundialment:
  • Cabernet Sauvignon, la varietat originaria de Bordeus, formada com a encreuament del Cabernet Franc i Sauvignon Blanc al S.XVII. Actualment la més popular i difosa pel món.
  •  Merlot, de la mateixa família que els Cabernet, originari també de Bordeus on és la varietat més conreada, especialment pel que fa als vins de la zona de Médoc. I la segona varietat negra més estesa en el món.
  • Sirà o Syrah, la varietat autòctona de la Vall del Roine on s'anomena també Hermitage. De vegades  identificada amb la ciutat persa de Shiraz, nom amb que se la coneix a Austràlia, on és la més conreada.
Enrique Mendoza Cabernet Crianza 2007. Un dels vins més clàssics d’aquest conegut celler alacantí en la seva darrera anyada d'existència, ja que posteriorment fou substituït pel cupatge Shiraz-Cabernet Sauvignon, actualment acompanyat també pel Cabernet Sauvignon-Monastrell.
Enrique Mendoza Merlot Crianza 2007. Igual que el d’abans, ja ha desaparegut del catàleg del celler i a l’anyada que acaba de sortir al mercat ja s’ha substituït per la barreja Merlot-Monastrell.
El perquè ens l’explicà dies enrere el propi Pepe Mendoza amb les següents paraules: ” La introducción de más  Monastrell en nuestros coupages es una cosa natural, comenzamos elaborando el Estrecho que es 100% Monastrell y poco a poco se han comprado pequeños majuelos que hemos ido incluyendo en los vinos básicos. Ahora se ve más  nuestros montes, sierras, romero y tomillo, en definitiva se ve más el Mediterráneo”. Sempre ens han agradat els monovarietals d’aquest celler i el canvi ens desconcertà, però entre el que tastàrem fa menys d’un mes al Mendoza’s Wine Weekend Experience i el que ací comentem ara, podem afegir que comprenem la decisió.
Enrique Mendoza Shiraz Crianza 2008. Junt al Pinot Noir i el Petit Verdot configuren l’actual mostra de monovarietals negres foranies de la marca. El de millor relació qualitat/preu entre tots els tastats, i el millor dels de Mendoza.
Enate Reserva Cabernet Sauvignon 2005. Un altre dels vins actualment ja substituïts per la marca. Tot i estar envasat amb l’etiqueta de reserva destacà sobre la resta pel seu caràcter fruital, encara que resultà lleugerament punxenc en boca.
Enate Merlot-Merlot 2007. Amb un aroma molt intensa, fruitada, balsàmica, de fongs, records de cuir i tinta xina. I saborós en boca, de tanins molt ben integrats, fou també dels que més agradà una vegada evolucionat.
Enate Syrah-Shiraz 2007. Aroma especiada, amb notes micològiques i terra mullada, de brou, evolucionant a regalèssia i boca de tanins redons i polits. Sens dubte, escollit com a millor de la nit per tots.
Tot i que cal reconèixer que els nivell d'encerts quedà per baix del que ens hagués agradat, l’experiència fou ben positiva i devem destacar que ben al contrari del que pensàvem d’avantmà, va resultar més fàcil establir diferències entre terroir que entre varietats, encara que les preferències foren marcades per aquestes, concretament pel que fa a la Sirà com ja haureu llegit. Els vins encertats per més tastadors foren el Merlot de Mendoza i el Cabernet d’Enate i la varietat més ben identificada, la Sirà.
 Visualment fou molt més evident la diferència de limpidesa entre ambdós cellers (menys filtrats els de Mendoza) que els matisos cromàtics varietals, un detall que no poguérem fer servir de 'pista' al desconeixer-lo abans.
Punt i final amb un sopar on el plat protagonista fou un llomello farcit de fruits secs amb salsa de bolets, acompanyat amb una ampolla de Volver-2009, un Tempranillo que suposà un gir radical respecte al que s’havia tastat abans.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada