dimecres, 23 de maig de 2012

Dos barcelonins ben recomanables

Circumstàncies molt especials ens han fet passar el darrer cap de setmana a Barcelona i aprofitant l'advinantesa, hem volgut fer un petita tournée gastronòmica. Obviament, les opcions a visitar eren ben variades, encara que durant els caps de setmana es redueixen de manera considerable. Compartim ací els comentaris dels dos que ens han semblat més interessants:


7 Portes
L’espai del restaurant degà de Barcelona, obert des de 1836, ja mereix una visita per ell mateix. I si a això li afegim el còmode horari d’obertura, amb les 12 hores ininterrompudes de servei de cuina (de 13:00 a 1:00) es converteix en un recurs d’emergència que deixa a qualsevol viatger sense excusa per no anar-hi.
Parlar del 7 Portes és parlar d’un protagonista de la història de la gastronomia i la restauració Barcelonina, com ho poden ser a París La Tour d’Argent o Maxim’s i a Madrid Casa Botín o Lhardy. En aquest cas el secret d’aqueixa longevitat, a més d’una dedicació plena de varies generacions, no és més que haver dignificat una cuina casolana local, sense intrusions forasteres ni modes passatgeres. Plats tradicionals, sense misteris però ben executats i servits de manera exemplar en un bell escenari, sense ostentacions ni artificis però amb molta classe i personalitat.
En el nostre cas, era la primera vegada que anàvem, i con que no té menú degustació, optàrem pels grans clàssics de la casa: entreteniments 7 Portes, canelons 7 portes i assortiment de trufes i llaminadures 7 Portes, tot acompanyat del cava 7 Portes Rosat.
I així i tot se’n quedà un pendent, el gran clàssic que arrasa; la coneguda Paella Parellada, una mena de “paella mixta, del senyoret” de la que el que si ens hem dut és la recepta per fer-nos-la. –No serà el mateix, però ja us ho contarem!-
L’àpat és dels que agraden a tothom, sense sorpreses però també sense decepcions, una experiència recomanable si no per la vesant gastronòmica, per la cultural.


Vivanda
És ja una moda ben escampada que els restaurants gastronòmics tinguen el seu germà menut, o ‘gastrobar’ com li se sol dir. En aquesta ocasió Vivanda és el d’Alkimia, on si tanquen en caps de setmana.
Al bell mig de l'entranyable barri de Sarrià està aquest acollidor localet amb un pati envoltat d’hedrera, on podem trobar una carta amb una llarga llista d’interessantíssims petits plats, a quin millor, que us farà pensar molt a l’hora d’escollir la comanda. Gastronomia de mercat amb un punt imaginatiu,  ben saborosa i que pren de base magnífics productes tradicionals i el receptari local per treballar-lo amb tècniques més actuals.
Tastàrem les croquetes de pernil, pernil (cruixents per fora i sucoses per dins; que superen a les famosíssimes de l’ Echaurren, des del nostre punt de vista), el tomàquet confitat llàgrima, la mini-coca d’escalivada i anxoves, el trinxat de patates aixafades amb mongeta verda,  el bacallà amb tomàquet i pebrot escalivat, el rap al forn amb patates i els macarrons de rostit gratinats,... -Meravellosos tots ells sense excepció!-
Per acabar: la selecció de formatges artesans (Castellot, Curiol Carbonera i El Botàs), el pastís  d’albercoc amb gelat de vainilla i el Couland de Xocolata, memorables tots dos. L'acompanyant perfecte fou l'Àtica Extra Brut Gran Reserva 2007.
Si el 7 Portes ja hem dit que resulta recomanable, Vivanda ho és encara més. Si us decidiu a anar-hi, prepareu-se per a un gran gaudi a petites dosis...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada