Escaldums' night (or day)

Escaldums? -A que quasi ningú sap que són?- Doncs una especialitat mallorquina feta amb ...(i a partir d'ací cadascú dirà la seua) que si pollastre, andià o gallina; que si mandonguilles o no; que si altres verdures per acompanyar les creïlles o no; que si saïm o no; que si un trosset de sobrassada o no;... i parem ací per no fer-ho més llarg! En el que si coincideixen totes les receptes és en que la carn és d'au, que s'ha d'enfarinar i en que queda un cuit amb un brou espès molt saborós que no deixa ningú indiferent.
Però a banda del misteri de la recepta original, hi ha un altre: el propi nom, que sembla estar entre el llatí i el basc, i del que poc o res hem pogut esbrinar. El que si sabem és que és un menjar que es sol fer el segon dia de Nadal, especialment a ciutat (Palma). Aprofitant les dates que corrien hem organitzat aquests nadals una petita trobada-tast d'escaldums on gaudirem per una banda de la recepta descrita a pistoynopisto (coneguda d'altres ocasions i molt recomanable) i d'una altra feta per un mallorquí d'adopció, basant-se sols amb l'empremta que en ell han deixat els diferents escaldums que ha anat tastant per s'Illa. I com podreu apreciar, les diferències són ben evidents!
Qui s'aventure amb aquesta preparació, ja sabrà que és un molt bon àpat pels dies de fred, però el que no deu oblidar ningú que no vulga patir les seues conseqüències és que la digestió posterior serà llarga i complicada. Per altra banda, triar un vi d'acompanyant no és difícil, però cal assegurar-se que 'done la talla'. En el nostre cas, triarem unes ampolles de Finca Torrea 2006, i fou tot un encert!

Vicent Torres 29/12/2012

Carlos Sendra 29/12/2012