diumenge, 31 de març de 2013

"II Enoescapada Mendoza's Experience"

Per segon any consecutiu, i aprofitant el pont de Pasqua, els Cellers Enrique Mendoza han organitzat unes jornades amb tres dies de portes obertes. Segurament el balanç de les de l'any passat, els resultà ben positiu... -A nosaltres també!- I és per això que hem tornat, trobant-nos un esdeveniment amb poques novetats (demostració de l'obtenció dels taps de suro i taller de terroir) però igual de lúdic, amb l'organització una mica millorada en alguns aspectes (tiquets,  logística de servei de vins, i de tenda) i on, com l'any passat, es nota que la plantilla del celler es 'deixa la pell' en que siga tot un èxit.



Els vins que s'oferien enguany eren Chardonnay 2011, Pinot Noir 2009, Cabernet-Monestrell Crianza 2009, Cabernet-Monestrell Reserva 2008, Santa Rosa 2007 i Viñedos Màgicos 2011, que l'hem deixat pel final per què al tractar-se d'una novetat (nova!) és el que més despertà la nostre interès: per una banda, és el vi que presenten de manera especial per a venda durant aquests tres dies (el primer cupatge era Shiraz-Monestrell i el d'enguany Garnatxa-Shiraz; en ambdós casos amb una relació qualitat/preu excepcionals). I per altra, és l'entrada dels 'Mendoza' en el terreny de la Garnatxa. L'any passat ens cridà l'atenció la introducció de Monestrell en mono-varietals ben exitosos del celler com els Merlot o Cabernet, però l'explicació la trobàrem en paraules del propi Pepe Mendoza, com ja comentàrem ací. Probablement l'entrada de Garnatxa siga la continuïtat d'aqueixa renovació constant d'inquietuds. -Ja ho veurem! Ahir estava massa atrafegat i no era moment de preguntes...-
A la mostra del procés de fabricació de les bótes de roure, s'ha afegit enguany els dels taps de suro.
I al taller de comparació de roures (francès/estatunidenc), se'n afegia un de terroir on hi havia l'oportunitat de tastar un vi experimental conreat en sòl arenós per comparar-lo amb el mateix, criat en terreny pedregós.
Alguns dels quadres d'Inma Amo, aportant la vesant artística i la nota de color a l'esdeveniment.

Pel que fa al 'Curso Exprés de Iniciación...', ens tornarem a quedar sense saber el que era.
Com l'any passat, sols hi havia llocs pels més matiners:-)
Però encara hi hagué més...  Durant el dinar a Ca L'Angels, continuàrem gaudint dels vins d'Enrique Mendoza, fou el torn del Chardonnay Fermentado en Barrica 2010 i el Merlot-Monestrell 2009. Pel que fa a l'àpat, 'No Comment': tot i tractar-se d'una cuina arrelada però amb detalls actuals, com les que ens agraden, els preus de temps ja passats amb molts detalls que de cap manera tampoc els justifiquen, no el fan mereixedor d'aqueixa dedicació, des del nostre punt de vista.

2 comentaris:

  1. Doncs sí. Pareix mentida que amb la quantitat de gent que hi-havía no tinguerem que fer cua practicament per res. Una bona experiència que de segur repetirem. Respecte ls vins, vaig trobar especialment recomanable el Sirah-Giró. Ahir vaig encetar una botella ací a casa i em pareix simplement espectacular...
    Nosaltres si vam anar al curs de cata... molt bàsic, encara que aprofitarem per tastar el petit verdot.
    Per possar una pega, es troba a faltar algun stand de menjar sòlid, ademés del dels formatges.

    ResponElimina
  2. Si Vicent, es cert que hi havia gent; però no tanta com l'any passat i a més a més ho havien previst muntant un altre mostrador. La qual cosa, com dius bé, és d'agrair.
    Pel que fa als vins; cap d'ells té desperdici. El que anomenes, probablement siga en aquest moment el més expresiu (i salvatge). La resta de negres ja estan 'més fets' i tampoc tenen desperdici; cadascun en la seua línia tots em semblen exemplars.
    El Petit Verdor l'he tingut en un tast i si t'interessa la nostra opinió del de fa dues anyades, ací està: http://tastatasta.blogspot.com.es/2011/11/tast-de-4112011-7-petits-verdots-7.html
    Pel que fa al menjar: supose que els organitzadors ja ho hauran valorat i ho eviten de manera intencionada. Amb un parell de persones tallant pernil solucionarien aquest problema, però segurament aqueix no és el camí que l'empresa vol seguir. La paradeta del formatge ve a excusar aqueixa carència, i si ens fiquem purístes, tampoc és una bona companyia... Com diu la dita castellana "Que no nos la den con queso!"
    Salut i una abraçada forta.

    ResponElimina