dimarts, 5 de març de 2013

Tast d'1 de març de 2013. Un exercici de 'revàlida'.

L'organitzador de torn ens va preparar pel darrer tast un exercici interessant de reconeixement cec sobre vins de diferents zones i varietats, alguns d'ells ja tastats, fent servir d'únic nexe comú la seua relació ajustada de qualitat/preu. Beure a etiqueta tapada sempre resulta incert, fins i tot amb vins coneguts, i hom acaba fixant més l'atenció en la cerca de matisos diferenciadors que en el propi conjunt que configura la copa que té davant. En qualsevol cas, és quan el tastador s'enfronta amb el producte des de la incertesa i el dubte permanent i a ell mateix des de la solitud més interna. I llavors, els resultats encertats esdevenen una gran satisfacció i els errats en una petita cura d'humiltat.
A mode d'autoavaluació grupal podem dir que la taxa d'encerts es va situar en el 58%, i de manera individual el 25% dels membres encertaren el 100%, estant el 50% per dalt de meitat d'encerts.
Molts dels vins tastats ja s'han ressenyat en algun dels posts d'aquest bloc i com que s'havien triat per la bona relació q/p tots resulten recomanables, encara que algun no siga del tot representatiu de la seua varietat. És per això que, a diferència del que fem sempre, no anem a fer una ressenya completa d'anàlisi sensorial si no més bé a esmentar alguns dels trets més destacats i enllaçar el vincle amb el tast corresponent.
Beryna 10º Aniversario 2009. Bodegas Bernabé Navarro. D.O. Alacant. Vi dens i concentrat, d'aromes especiades i tanins madurs. Molt saborós!
Morfeo Cepas Viejas 2008. Bodegas Vetus. D.O. Toro. Aromes de cirera i confitura, d'inici aspre però superant en evolució a quasi tots els rivals.
La Malkerida 100% Bobal 2010. DSG Vineyards. Fa gairebé tres anys dedicàrem un tast a conèixer la varietat Bobal sense massa fortuna; aquest vi ens ha retornat la gana de repetir-ho! Aromes de fruita negra, fumats i regalèssia en evolució.
Luis Cañas Crianza 2009. Bodegas Luís Cañas D.O.Q. Rioja. Aromes balsàmics i final amargós.
La Garnacha Salvaje del Moncayo 2009. Proyecto Garnachas de España. V.T. Ribera del Queiles. Sols un mes després i va aconseguir despistar-nos! Color cirera tendral, aromes de fruita madura i fum.

Fins ací el tast!
El que arribà després per sopar potser mereixca post apart, un sopar de inspiració mallorquina amb espinagada de gambeta, sobrassada de porc negre i uns escaldums magnífics que superaren de llarg les dues primeres proves. Amb ell s'encetaren quatre vins més d'acompanyament, algun conegut i altres no tant: Camins del Priorat 2011, Brezo  2011, Hécula 2009 i La Senda del Oro 2011. En el proper post penjarem un reportatge fotogràfic complet de l'elaboració del sopar... -No hi ha més remei!-

3 comentaris:

  1. encara que algun no siga del tot representatiu de la seua varietat...
    A quin el refereixes?

    ResponElimina
  2. Benvingut Algiros,
    Em refereisc a 'La Garnacha Salvaje del Moncayo', més representativa dels vins de La Ribera del Queiles que no pas de la varietat en si; amb molt menys color del que sòl tenir una garnatxa, per example. I no per això deixa de ser un vi recomanable, però potser deixe decebut qui cerque un garnatxa amb els trets propis de la varietat. Com que és tractava d'esbrinar quin era qui, aquest comentari vé al fil també perque no sempre aquesta dóna les 'pistes' més aclaridores.
    Salut i gràcies pel comentari...

    ResponElimina
  3. GRÀCIES PER LA PART DEL COMENTARÍ QUE ME TOCA. PERÒ TROBE QUE M'HO VAIG CURRAR MOLT, ENCARA QUE NO HO PAREGA.(PER ALGUNS)

    ResponElimina