Com ja havíem anunciat en un post anterior, hem començat aquesta temporada amb el tercer dels tasts dedicats a monovarietals blancs. Tot plegat, ja en són 18 els que hem assaborit, però el nostre “especialista en blancs” ja està pensant en la quarta sessió, de manera que la continuïtat està garantida.
El tast va resultar interessantíssim ja que vàrem gaudir de l’homogeneïtat d’uns molt bons vins sense grans diferències qualitatives, encara que molt heterogenis en la personalitat de cadascun. I sense més explicacions, passem als vins, que són el que ens interessa:
Laus Flor de Gewürztraminer 2008. D.O. Somontano.
Groc palla daurat, d’aroma “amoscatellat” enormement suggeridor, com si ens hagueren envasat un subtil perfum de roses bebible, golós amb un contrapunt final cítric. Retronassal que recorda a l’almesc, convidan-te a que hi tornes a beure. Lleugerament àcid amb una nota amargosa final que fa que no resulte "empalagós".
Genium Ximenis 2008. D.O.Ca. Piorat.
Groc verdós intens i molt lluent. Tímids aromes dolços que tarden en sortir. Flors blanques (gesmil) i aromes especiats on sobreïx el pebre blanc. A la boca es mostra potent, untós i llarg. Final també amargós que recorda les ametl·les o els pinyols de la bresquilla.
Torres. Waltraud 2008. 100% Riesling. D.O. Penedès.
Groc daurat de tonalitats palla, molt net. Aromes de fruita blanca (pera i poma delícia). Retronassal fresc i àcid que recorda en aquesta ocasió a les pomes verdes. En boca, dona una sensació inicial d’abocament, amb un llarg final molt sec que la neutralitza.
Color groc daurat. D’olfacte molt complex. L’inici terrós, que recorda als xampinyons frescs, continua amb una evolució cap a la presència d’aromes de plàtan madur i mes tard a vainilla i pastisseria, mostres evidents de la contundent criança. Ja a la boca, resulta àcid, molt rodó i persistent amb una agradable sensació de frescor.
Cantocuerdas 2007. 100% Albillo. D.O. Vinos de Madrid.
Groc daurat intens. L’aroma inicial d’humitat dona pas a unes notes fruiteres de codony, herbes de tocador i també de pastisseria (olors que recorden un diumenge de vesprada d’hivern, quan estàs esperant el teu torn a la pastisseria pensant que triaràs). Els seus 14º es mostren en l’"ajerezat" pas per boca, potent i amb final amargós. És l'únic que es va beure decantat.
Ijalba Maturana Blanca 2005. D.O. Ca. Rioja.
Groc daurat molt intens, que dona mostra de la seva edat. Aromes de poma, préssec en almívar i fruita tropical. Saborós i fresc.
A diferència d’altres vegades, no va haver una clara preferència del grup per cap dels vins en concret. Però per a no deixar-vos així, des d’ací recomanem com a millor relació qualitat/preu al quart d’ells, el manxec d’Airén.
Fi de festa amb un sopar “que te cagas”. Qui va estar, ja sap de que parle…
Entrades
.JPG)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada