dissabte, 11 de febrer de 2012

PA


Avui m'han tornat a vendre dures les ensaïmades,... -I aquesta si serà la última vegada!- És indignant que alguns forns tradicionals, sempre tan queixosos amb el pa precuit, en lloc d'esforçar-se per millorar els seus productes s'hagen pujat al carro de la pastisseria congelada i que damunt d'això, en una actitud d'avarícia extrema, no siguen capaços de tirar els sobrants, amb el marge de benefici tan ampli que tenen.
No és cap novetat dir que des de que el vi ja no es fa amb els peus ni el pa amb les mans, el primer ha sortit guanyant molt, tot al contrari que el segon. Per això i per l'argument del paragraf anterior sobre alguns forners, que no tots, continua sent cada vegada més difícil trobar un pa de vertadera qualitat. Per altra banda hi ha un ressorgir d'entussiastes del pa, i alguns d'ells fins i tot s'animen a fer-ne a casa, quan l’estressant ritme de vida actual ho permet. No cal recordar que per fer pa sols fan falta dues coses, millor dit tres: la primera són unes matèries primeres que estan a l'abast de tothom i són molt barates, la segona temps i la tercera són les ganes, com per a tot en la vida.
El fet succeït avui ha estat més bé una escusa per publicar aquest escrit, que ja estava mig embastat. I és que fa unes setmanes va arribar a les nostres mans un regal molt especial, que des d’ací tornem a agrair com ja ho férem personalment. No era la primera vegada que rebíem un pa fet a casa, però per algun motiu aquesta vegada se'ns va despertar el ‘cuquet del pa’, d’aqueixa aparentment simple però molt difícil tasca de fer pa per qui vulga aconseguir resultats mitjanament meritoris. Curiosos com som, ens varem documentar sobre el tema, del qual siga dit de pas teníem un desconeixement prou ampli, trobant un magnific llibre que ens sentim obligats a recomanar; “PAN” de Xavier Barriga, qui amb un text directe i sense complicacions es capaç d’atrapar i guiar amb professionalitat alhora que senzillesa als més novells que s’hi aventuren a pastar.
A hores d’ara ja tenim massa mare en procés de creació i el cap de setmana passat, en que el fred convidava a no sortir, varem poder gaudir de la primera fornada de prova. No ens va sortir com esperàvem en quant a textura, però es deixa menjar encertadament i el sabor si s’ho val. -Serà qüestió d’anar millorant!- Ja ens havien avisat: “Alerta amb el pa, que enganxa!” Enganxa la seva preparació però també el gaudir d'una bona llesca on hi cap l'oli, una altra de les tres pates de la tan lloada dieta mediterrània. -Però d'això ja en parlarem un altre dia...-

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada