LMG/2010. FESTA GASTRONÒMICA PER A TOTHOM

Parlàvem fa un any sobre el gir que el Congrés Lo Mejor de la Gastronomia havia donat en la seva onzena edició, adaptant-se al seu nou escenari d’aquestes terres. L’any passat mostràvem un gran escepticisme al respecte, transmès per la impressió que ens va donar l’event, on molts dels participants (de dins i de fora) no sabien molt bé on i a que anaven -No s’havia canviat el nom però si el model i no s’havien adonat-. Pot ser molts aspectes resultants havien sorprès fins i tot els seus propis organitzadors. Avui però, quan s'acaba de tancar l'edició XII el camí ja està definit; s’ha popularitzat totalment l’event i ara es presenta totalment despullat de complexos (per a bé i per a mal) amb la creació d’un gran espai anomenat “La ciudad de la gastronomia” en un pavelló central on cap de tot i on s’acull a tots els que d’alguna manera es puguen sentir atrets pel fet gastronòmic, o simplement per passar un dia agradable. Per altra banda continua havent una xicoteta zona de fira professional amb productes de referència i moltes activitats paralel·les tant per a públic especialitzat com per a aficionats, on cadascú pot triar a la carta allò que més l’interesse -és el que queda de la part congressual-. Vivim moments de canvi (eixa és almenys l’etimologia de la paraula crisi) on per sobreviure caldrà re-inventar-se i potser Rafael G. Santos està demostrant-ho.

Sense cap pretenció i com a mena de resum particular del parell de jornades viscudes, que sens dubte passaran a engreixar l’àlbum particular de records inesborrables, compartim a continuació una sèrie de imatges d’allò que més ens va cridar l’atenció amb especial incidència en els productes tastats, a mode de recomanació.

 

Abans d'anar a acreditar-nos, visita obligada a la nostra admirada Pepa Fernández.



Indescriptibles sensacions en el tast de microvegetals de Koppert Cress; concentradíssims sabors d'allò més variat en aquestes herbetes diminutes (anís, ostres, mostassa, llima, wasabi, all, electricitat,...)



Cruzcampo Gran Reserva 1904. Sens dubte la millor cervesa de les que hem tastat darrerament.



Preciosa, la colecció de vinagres balsàmics de Giuseppe Giusti, de Módena



Dels caves tastats, ens quedem amb els de Llopart; tot i que el rosé no ens acabà de convencer, sens dubte l'Imperial i sobre tot el Leopardí, són una autèntica meravella



Probablement l'stand dels productes balears fou el més exitos en públic.



Si alguna volta heu d'acudir a un tast de vins, feu cas de la dita castellana: "Que no os la den con queso!"



Els participants del XII Campeonato de España de tortilla de patatas en plena activitat.
S'enduria el premi Senén González, del Sagartoki

Llàstima que no siga temps de cireres! Els de la Vall haurien gaudit de més èxit.



-Que us pareix l'exposició de Sáenz Horeca?- L'empresa i el sopar del tast de 7 races de ramat vacú mereixen un altre post molt especial, que us prometem no tardar en publicar.



-Ja s'acosta Nadal!- I en venda al detall hi ha que ho va aprofitar d'allò més bé.



Sols un Mestre tallador de pernil, sap apurar-lo tant.



Un dels moments del tast vertical de Trasnocho, on a més de gaudir de 6 anyades d'aquest vi, s'ens va explicar l'enginyós i  alhora senzill sistema de prensat que fa servir Remírez de Ganuza, per obtenir-lo.



L'stand institucional de la Generalitat Valenciana promocionant un dels plats més emblemàtics del País; "la Gachamiga".

 

Quin millor inici per a la segona jornada que una San Pellegrino i un dels famosos Cubalibre de foie de Quique Dacosta, en versió per endur? -(No seria l'últim!)-

 

Magnífica colecció de cítrics de Gastrobotánica, criats a Elx, on destacava encisadora, la poderosa aroma del Phât Tù  i la seva forma capritxosa.

  

Espectacular exemplar de Cranc Reial, o de part d'ell.



 

No menys espectacular exemplar de trufa blanca. -Si s'obri la nevera, caic de tòs!-



Els de Riedel ens varen demostrar que  passa al tastar un mateix vi en diferents models de copa. -Si no fòra que l'havia mesurat jo de la mateixa botella, no m'ho hagués cregut!-

Conclusions: una bona, existeix la copa perfecta que pot minorar defectes i agrandir virtuts d'un vi, per fer-nos gaudir més plenament d'ell. I una dolenta, cada varietat o tipus de vi n'he pot tenir una diferent.





Gran fi de festa amb un petit tast dels excel·lents Foies de la prestigiosa marca Rougié, on el preferit va ser aquest, acompanyat subtilment per pebrera d'Espelette.

No volem acabar sense esmentar tres cosetes més que recomanar, tot i no tenir imatges: dos olis de Jaén (Oro Bailén Reserva familiar y Tuccioliva) ambdós de Picual i un vi del Priorat, 2piR de Gratavinum.