Tast de 29/10/2010. D.O. YECLA.

Per segona vegada enguany, ens enfrontàvem a un tast de vins murcians. El precedent era molt bo; la D.O. Jumilla va ser tot un descobriment i d’aquesta esperàvem quelcom paregut…

La D.O. Yecla és un terreny de calissa a una altitut d'entre 400 i 800m. integrada per un sòl terme municipal, de clima continental amb influència mediterrània. Caldria destacar el fet de que sols siguen 11 cellers els que existeixen al territori de la D.O. de la ciutat dels mobles (6.500 Ha). I el de que la pràctica totalitat de la producció s’exporta. Parlem per tant i en general, de cellers de grans produccions i també de preus baixos.

Anem doncs amb els vins:

Carro 2008. Vi jove, meitat de Monastrell i resta de Syrah, Tempranillo i Merlot. Color robí de capa mitjana-baixa i vora clara. Aroma afruitat amb predomini absolut de pruna negra. Molt astringent, àcid i alcohòlic amb un final punxenc de carbònic residual com a protagonista.

Iglesia Vieja 2001. 70% de Monastrell i resta de Cabernet Sauvignon i Tempranillo, a parts iguals amb 12 mesos de bota. El color teula amb vora ocre ja ens adelantava el que la boca confirmaria. - Massa anys dins d’una ampolla!- Defectuós

Viña al lado de la casa 2005. Monastrell, Cabernet Sauvignon, Syrah i Garnatxa Tintorera amb 13 mesos de criança. Després del decepcionant inici, canvi de tendència a millor. Vi de color cirera, capa mitjana i vora robí. Discret però golós aroma de fruita roja (maduixa, cirera, nabius,...) i regalèssia. A la boca es va mostrar també molt fruitós, especiat i golós amb tanins, -ara si- ja madurs.

Viña detrás de la casa Syrah 2006. Monovarietal amb 12 mesos de bota. Color cirera de capa mitjana, dens. Canviem de varietat però continua el mateix golós aroma primari de fuiteta (maduixa i cirera, altra vegada), ara amb evidents notes mentolades. Molt golós també en boca, estructurat i rodó.
Heredad Candela Petit Verdot 2004. Monovarietal amb 8 mesos de criança. Color picota de capa mitja alta amb tonalitats amarronades. Més aroma fruitós, –no cal repetir’ho - ara amb pebre negre. En boca, especiat amb sensació de dolçor però amb manca d’estructura. El millor de la nit per la majoria.

Barahonda Summum 2008. Monovarietal de Monastrell amb 1 any de bota. Color picota de capa mitjana, lluent i glicèric. Aroma balsàmic, molt carnós i alcohòlic. Retro-nasal especiat de regalèssia, complet i ple. La millor relació qualitat/preu.

Com a conclusions podríem dir per una banda que tot i les diferències varietals, a la D.O. Yecla (o al menys entre els vins tastats) hi notarem com mai abans, unes notes aromàtiques comunes ben evidents i diferenciadores i per altra que entre les DD.OO. murcianes, Jumilla li du un avantatge considerable.

Fi de tast amb un excel·lent corder lletó al estil burgalès, com a protagonista del magnífic sopar.